Decàleg per salvar els llibres i els lectors iberoamericans

El món del llibre iberoamericà s'ha tornat a recordar del lector, després d'un període interessat només a vendre. S'ha adonat que ell és el cor del seu negoci. La seva vida. M'estima, no m'estima…, m'estima, no m'estima… El sector fa diversos anys que desfulla aquesta margarida en trobades de tota mena, davant la caiguda de vendes i la irrupció del món digital que va jubilar un model d'empresa centenari. Passa que havia oblidat la pregunta principal: què he fet, en realitat, per crear, mantenir o conquistar l'atenció del lector? Perquè és ell qui sosté l'ecosistema del llibre; si no hi ha veritables lectors no es vendran llibres. Part de la nova declaració d'amor i estratègies s'acaba de donar a la Casa del Lector de Madrid en la Trobada d'Editors Iberoamericans.

La indústria editorial i els governs d'Iberoamèrica han fracassat a l'hora de forjar nous lectors i nous plans de foment de la lectura en el nou paradigma analògic-digital. Aquesta és una de les conclusions de la trobada a la qual van assistir una vintena d'experts que durant dos dies han debatut aquesta relació negoci-llibre-lector. Deu d'ells creen un mosaic amb dubtes i preguntes, i suggereixen un decàleg per millorar la situació:

Un desafiament. Fernando Zapata (director del Centre Regional per al Foment del Llibre a l'Amèrica Llatina i el Carib): “Modificar les polítiques educatives i revisar les didàctiques de lectura i escriptura. I enfocar-se en els mestres perquè dominin la cultura digital. Ells porten una de les pitjors parts en aquest canvi”.

Una esperança. Xavier Mallafré (president de la Federació de Gremi d'Editors d'Espanya): “La millora dels índexs de lectura, crear campanyes de foment d'acord amb els nous temps, millorar el teixit de llibreries i biblioteques”.

La trobada coincideix amb Liber, la fira del sector editorial que aquest any, per primera vegada, s'obre al públic. A Barcelona es presentaran oficialment les dades de l'any passat: 2.708 milions d'euros facturats, tant al mercat interior com a l'exterior. És a dir, una reducció del 9,7% pel que fa a l'any anterior, 291 milions menys, fet que significa una caiguda acumulada del 19% durant els últims 10 anys. Malgrat això, el sector continua aportant un terç del PIB de les indústries culturals, és a dir, un 1,1%. Continua sent la primera del sector.

A Iberoamèrica s'editen a l'any 194.000 títols; a Espanya, aquesta xifra arriba als 76.000, la qual cosa mostra l'escenari i l'atenció del seu desplaçament cap a l'altre costat de l'Atlàntic. Però, què es pot fer per mantenir o recuperar el cor dels lectors? En la seva intervenció a la Casa del Lector, Teresa Lizaranzu, directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre, va assegurar que “compartimentar l'edició entre Espanya i Amèrica és absurd”.

Un error. Gabriela Adamo (exdirectora de la Fira del Llibre de Buenos Aires): “No es pot considerar l'Amèrica Llatina com una sola entitat. Som 19 països hispanoparlants, més els EUA, amb una població hispana en creixement, i el Brasil, cadascun amb les seves característiques especials, sobretot culturals, que han estat ignorades. I fins i tot a les quals se'ls envia els romanents d'Espanya”.

Una urgència. César Antonio Molina (director de la Casa del Lector de Madrid): “S'haurien de sincronitzar les polítiques governamentals entre Espanya i Iberoamèrica entorn de les bones pràctiques del consum que evitin, per exemple, la pirateria, es prengui consciència de la importància de la propietat intel·lectual i evitar les traves per a la bona circulació del llibre”.

Una aposta. Jaime de Pablos (director de Vintage Español, Knopf Doubleday dels EUA): “Cal conèixer i entendre el tipus de lector al qual es vol arribar. Promoure en les editorials locals o subsidiàries de grans grups als diferents països la recerca d'autors regionals per donar suport a la creació i el mercat local”.

Una mesura. José Tomás Henao (director editorial de Norma-Carvajal, Colòmbia): “Crear textos indicats per a l'ensenyament i l'educació amb continguts multiproducte i multidispositiu. Formar editors visuals sense sacrificar la qualitat”.

Un recordatori. Miguel Barrero (director de continguts digitals globals del grup Santillana, amb presència a Espanya i Amèrica): “El món digital ha de ser una política educativa dels Governs. Tenir en compte que les grans empreses com Apple, Google, Amazon o Samsung són noves al món escolar. No es pot parlar d'escola digital si no hi ha accés a Internet”.

Una reivindicació. Manuel Ramírez (editor de Pre-Textos): “És fonamental reivindicar la figura de l'editor. Es necessita més que mai per garantir un bon producte, i no com a simple intermediari, en un moment en què tendeixen a proliferar les edicions poc revisades i els llibres de dubtosa qualitat”.

Un enigma. Bernardo Gurbanov (vicepresident de la Cambra Brasilera del Llibre): “El Brasil continua  sent un altre món. Les empreses han de trobar els seus propis codis per arribar als brasilers. En el món del llibre, el negoci és en portuguès, és allà on s'ha de posar el focus. Cal traslladar la frontera lingüística”.

Una petició. Marisol Schulz (directora de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, Mèxic): “Transitem entre dos mons, l'analògic i el digital, sense que ens n'adonem. És un gran avantatge, però correm el risc de perdre'ns, per no saber quina és la ruta correcta. El lector ha de saber què és bo i tenir elements de valoració d'una obra que ara mateix a la xarxa es dilueix i és un caos. El paper dels mitjans de comunicació és més rellevant que mai per establir aquest diàleg orientatiu entre llibre i lector”.

Són diversos els fronts oberts, coneguts i desconeguts els competidors en un duel en el qual tots saben que una part del seu futur es juga al continent hispanoparlant. Ho va recordar José María Lassalle, secretari d'Estat de Cultura, a la inauguració: “Espanya serà Iberoamèrica o no serà. Espanya serà cultural o no serà”. I en aquest context plantejat per Lassalle, el paper del llibre és protagonista, va insistir, perquè “és una defensa de la mateixa cultura”. Quan Europa trontolla, va agregar, Iberoamèrica ofereix la potencialitat on Espanya pot exercir una tasca qualitativa i promet que el país pot ser la cantonada nord-europea privilegiada, fet que diversos experts van descriure com “pujar ara sí al carro”.