Elsa Pataky: “Quan passes dels 30 i ets mare ja no serveixes”

Per fi: Elsa Pataky, ben aviat a les vostres pantalles. Les de l'ordinador, la tauleta i el telèfon. Feu-hi una ullada el proper 6 de novembre, data en què el web de la signatura de llenceria Women’Secret té previst estrenar la seva nova campanya comercial, Dark Seduction, una petita pel·lícula d'alt voltatge sensual que es roda aquests dies a Madrid a les ordres de la realitzadora Paula Ortiz (nominada al Goya com a millor directora novella el 2012 per De tu ventana a la mía). És un curt, encara que la gent del món prefereixi dir-ne fashion film, la (pen)última estratagema d'un negoci que ja no sap què fer per connectar emocionalment amb els consumidors, però també una eina/plataforma artística que ha resultat ser molt rendible. La publicitat, una altra vegada al rescat. No és la primera vegada que l'actriu actua com a imatge d'una marca. De fet, haver d'assistir al seu retorn en aquestes circumstàncies tampoc no ens hauria d'estranyar: “M'encantaria tornar a treballar al meu país, però no em truquen. És com una maledicció: et deixen de banda, no hi ha contacte amb la indústria d'aquí i no t'arriben els projectes. Ho diem sempre totes les que som fora, com la Paz Vega. I és una llàstima”.

La memòria cinematogràfica en temps de blockbusters fàcils d'oblidar és fràgil: sembla que Elsa Pataky (Madrid, 1976) no es deixa veure a la gran pantalla des de fa molt, quan la veritat és que les seves últimes aparicions són del 2013, al thriller Londres: distrito criminal i en la sisena seqüela de la saga Fast & Furious (també surt a l'escena final de Thor: el mundo oscuro, just després dels títols de crèdit, fent un petó al seu propi marit, encara que si no arriba a xerrar Natalie Portman ningú no se n'hauria assabentat). L'any que ve repetirà com a inspectora Elena Neves en el setè lliurament, un paper recurrent des del cinquè, el 2011. I li queda pendent d'estrenar Tinto de verano, un drama que es va poder veure fugaçment en un festival portuguès en què apareix al costat de l'oscaritzada Marcia Gay Harden i, a més, debuta com a productora.

En realitat, han estat un parell d'anys amb força acció, i encara ha tingut temps de ser mare dues vegades, l'última de bessons. “He perseguit la meva ambició i he treballat en el que he pogut, però des del 2012 la meva dedicació és pràcticament al cent per cent per a la meva família. Crec que és important gaudir del moment, tinc la sort que altres dones no tenen d'estar amb els meus fills les 24 hores i no vull perdre-m'ho ni un segon”, comenta qui va ser musa de José Luis Garcí i Bigas Luna.

—La família com a excusa per la falta de propostes?

—Sí que m'envien guions, és que… no em ve de gust [replica amb un somriure confident].

Pataky es mostra molt contenta amb el seu paper més recent de senyora de, títol que porta amb orgull des que es va casar a finals del 2010 amb l'actor Chris Hemsworth. La parella ja és un d'aquests reclams del show business que omple els titulars amb cada sortida, encara que sigui en xandall, gràcies a la vertiginosa escalada professional de l'australià, que amb prou feines tres anys ha aconseguit un lloc al top 5 dels intèrprets més ben pagats de la indústria del cinema nord-americà gràcies a aquests 29 milions d'euros que ha guanyat aquest últim any, segons la revista Forbes. “Hem canviat els papers. Fins no fa gaire, ell era el marit de. Durant el temps que fa que vivim a Londres [mentre Hemsworth rodava els dos lliuraments de Thor i de Los Vengadores] era a mi a qui demanaven fotos i ell havia de disparar la càmera. Ara el Chris està en un moment meravellós de la seva carrera i jo sóc aquí per donar-li suport. Em sento molt orgullosa de ser la seva dona. He estat l'Elsa Pataky durant molt de temps i no m'importa ser la senyora de Chris Hemsworth, encara que soni antiquat”, reconeix.

Tot i que sempre s'ha sentit una mica nòmada, les maletes d'hotel en hotel, la família Hemsworth-Pataky finalment i feliçment s'ha instal·lat a Los Angeles, a la seva mansió de quatre milions d'euros de Malibú. Sona molt bé, però no tant. “En el fons saps que aquesta ciutat no és la teva, que no és casa teva. La nostra manera de viure, de gaudir i de veure les coses és totalment diferent. En aquest sentit, comparar Los Angeles amb Madrid és horrible. Té coses fantàstiques, esclar, però sempre he pensat que t'aboca a una vida solitària…”, diu la protagonista de DiDi Hollywood, que tampoc no acaba de trobar el seu lloc a la meca del cinema, on va emigrar el 2004: “Pots treballar, però fer una carrera de llarg recorregut és complicat, tret que parlis un anglès perfecte, sense accent. Per això a nosaltres [Paz Vega, Penélope Cruz] ens encasellen en papers de llatines, una cosa que en el meu cas és més difícil perquè no m'hi veuen, no ho semblo”.

Li vaig fer arribar el meu llibre a la reina Letícia i ella em va respondre. L'admiro moltíssim

El problema que Hollywood té amb les seves mares (vegeu els eclipsis d'estrelles com Jennifer Garner o Jessica Alba després de donar a llum) complica encara més la situació: “Quan passes dels 30 i ets mare, ja no serveixes. Deixes de ser jove, no vens. Són molt poques les afortunades que poden seguir actuant malgrat fer anys, pregunta-l'hi a qualsevol actriu. Això sí, els homes poden treballar a qualsevol edat. La de Hollywood és una indústria molt cruel amb les dones”.

Que ho digui algú que té un cos d'adolescent als 38 anys convida encara més a la reflexió. Pataky sembla que ha trobat en el culte al cos i l'apostolat saludable les satisfaccions que el cinema li escatima. “No hi ha cap gran secret: són anys d'exercici, d'esport, de vida sana. És una filosofia molt interessant de transmetre, per això n'he volgut parlar", explica l'actriu, que fa uns mesos publicava Intensidad Max, un volum que parla de les seves rutines i que ha escrit amb el seu entrenador personal, Fernando Sartorius: “Es tracta d'inspirar les dones, de fer-les sentir millor, positives. Jo també sóc una mare treballadora, però sé que sempre podem trobar almenys 40 minuts al dia per treure'ns de sobre aquesta mica de greix que ens molesta”.

Així ja pot ens seguir regalant els seus patakys, aquest gest que ha patentat sobre les catifes vermelles i del que ha tret profit fins i tot la mateixa reina Letícia: “Sé això del seu pataky quan els fotògrafs van voler fer-li una foto de l'esquena del vestit. Em vaig sentir molt afalagada. Li vaig fer arribar un exemplar del meu llibre i ella em va respondre agraïda”, respon l'actriu, que procura que no se li escapi res de l'actualitat nacional consultant la versió en línia dels diaris espanyols. “Esclar que sé que Gallardón ha dimitit. I m'agrada molt la nostra nova reina. L'admiro moltíssim”.