Petit montmartre al Born
"Black Round Table". Daniela
Ortiz. Nivell Zero. Fundació
Suñol. Carrer Rosselló, 240.
Barcelona. Fins a l'1 d'octubre
"You are not Alone".
Diversos autors i Studio ORTA.
Fundació Joan Miró. Parc
de Montjuïc, s/n. Barcelona. Fins
al 18 de setembre
Quan falta la història i el futur és una presumpció del caos i del no-res, quan el desencant s'apodera del present i no som capaços de mostrar ni un sa escepticisme ni humor, la demanda de déus creix. Qui no és creient busca el sentit a la realitat des d'altres perspectives on l'existència d'éssers oblidats obliga a pausar la nostra indiferència. Daniela Ortiz (Cuzco, 1985) va descobrir els mecanismes suspesos de la utopia de l'arquitectura moderna en el treball d'un homeless, Housseinou Gassama, que, des de fa un cert temps, té instal.lat a la seva casa-taller en ple carrer, al barri de la Ribera. El petit montmartre de Gassama es redueix a un vell portal d'un dilapidat edifici del carrer Caputxes, envoltat de les seves pertinences, un sac de dormir i una maleta trencada. Aquest immigrant senegalès mostra, al costat d'unes sabates domades per la cola, unes petites taules amb dibuixos de cases i mobles fets amb les eines més elementals del seu ofici: un llapis, un escaire i un martell.
El petit Montmartre de Gassama es redueix a un vell portal del carrer Caputxes
Manfredo Tafuri creia que tots els llenguatges de la cultura tenien poder
Les brillants estructures urbanes inaugurades per l'arquitectura moderna no han aconseguit millorar les condicions de vida dels més desafavorits, avui estigmatitzats per l'economia global de les ciutats turístiques. Els sense sostre han passat a formar part del pla turístic de la ciutat: Gaudí, Picasso, Messi, el peix de Gehry, un hooligan, un paqui, una prostituta, un pobre... el babèlic documental cine-matogràfic que el poder es nega a reconèixer. L'obstinació del pintor-vagabund de fer les feines bàsiques de l'únic que ha après —idear cases, models imperfectes infectats de vegetació mutable— per vendre-les als turistes com si fossin souvenirs suggereix a Danila Ortiz contraposar aquesta utopia a les bases conceptuals de l'avantguarda rus soviètic i de l'arquitectura moderna. A la Fundació Suñol, l'artista peruana ha col.locat amb cura aquests dibuixos en una posella del subsòl, i els ha acompanyat amb el vídeo documental Black Round Table, on es projecten algunes de les obres icòniques del segle XX amb imatges de barraquisme. Des d'aquest observatori, la vida dels individus sembla una màquina que mor, una cadena de muntatge que sempre apunta, segons Manfredo Tafuri, a l'única ideologia "de l'ús correcte de la ciutat": la ideologia del consum. Però aquest historiador de l'arquitectura, mort el 1994, que havia afirmat que "Le Corbusier va ser massa ingenu, massa redemptor", no va ser mai del tot un pessimista, ja que creia que tots els llenguatges de la cultura tenien capacitat de poder.
La col.lectiva You are not alone, impulsada per l'ArtAIDS Foundation, és en part la contrapartida artística a tanta familiaritat provinciana que ja comença a descarrilar a Barcelona. Les catorze peces seleccionades per Hilde Teerlinck i Irene Aristizábal per a la Fundació Miró no componen una gran mostra, i pot ser que l'edifici de Sert no sigui el lloc apropiat perquè s'exposi, però són capaces d'imprimir valors en un món objectiu que els nega. De les instal.lacions relacionades amb l'estigma de la sida, en destaca el treball del col.lectiu radicat a París Studio ORTA (www.studio-orta.com), que, com a corol.lari de la mostra —que es tanca diumenge— va organitzar el projecte "The Meal 70 x 7". Els ORTA (Lucy i Jorge Orta) es van inspirar en el treball de Rafael García Herreros (1909-1990), premi Príncep d'Astúries i fundador del Programa Minuto de Dios. Aquest sacerdot colombià va abordar la tasca social a través d'una sèrie de banquets per ajudar l'emancipació de les classes marginades. El que queda d'aquella acció és un conjunt de set plats de disseny produïts en una edició limitada per la Royal Limoges i manufacturats per presos en procés de rehabilitació. És ben curiós l'estranyament que provoca la liaison dels diners —de part dels col.leccionistes Josep Suñol i Han Nefkens— i la malenconia de la malaltia i la privació.
