"L'ampliació del MNAC és una utopia"

Dimarts, Maite Ocaña, directora del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), va fer 64 anys. Poc abans, doncs, de jubilar-se i, després d'un lustre com a responsable de la primera institució cultural catalana, inicia una nova etapa. Al setembre, després de les vacances que comença demà, ja no tornarà a ocupar el despatx blanc amb vistes a les enormes magnòlies que van fins al Palauet Albéniz; s'in-corporarà a l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) de la Virreina, sense missió concreta.

Pregunta. N'ha tingut prou amb cinc anys?

Resposta. No he pogut fer tot el que volia. Em vaig haver de posicionar perquè, encara que hagi treballat tota la meva vida en museus, això és un transatlàntic.

P. Ha rebut suport?

R. No del tot. Si les administracions coneguessin més els museus, n'avançaríem més.

P. El MNAC necessita més recursos?

R. Tots els museus tenen pocs recursos. No es pot estar creant tot el dia coses noves; s'ha de reforçar el que hi ha.

P. On ha reeixit més?

R. En reformar el gòtic i el romànic. N'estic molt satisfeta; m'he divertit i em sento una privilegiada per poder haver fet tota la meva vida el que m'agrada. N'he après molt, tant al museu Picasso com aquí.

P. I on ha fracassat?

R. Havia d'haver defensat com un paladí el gran equip de professionals d'aquí. La gestió diària m'ha impedit de fer-ho.

P. El polèmic projecte de reforma que va fer Gae Aulenti no es va modificar per manca de risc o per manca de recursos?

R. Hauria significat tancar el romànic molt de temps, i museu tancat, museu mort. De tota manera, el projecte preveia amagar dues absis molt fluixes donant-li la volta, però no es va fer per falta de diners. En un altre moment s'hauria dut a terme.

P. Assegura que no encaixa en el nou MNAC. Què vol dir?

R. El MNAC continuarà amb les seves col·leccions, espero, però no crec que hagi d'assumir la contemporaneïtat, sinó acabar amb l'art de finals dels anys seixanta. Hi va haver un document consensuat amb el Macba on s'establien els límits entre tot dos. Però, de sobte, el Macba va dir que no i es va acabar la història. Ara se'n torna a parlar, però seria un error. Amb la quantitat d'institucions que es dediquen a l'art contemporani, el MNAC no ho ha d'assumir. Tot i que crec que es produirà, perquè, com en tot, hi ha modes. Hi ha 200.000 capelletes que es dediquen a l'art contemporani i s'hi ha de posar ordre, però no seré jo qui ho faci. No vull que les meves idees es desordenin.

P. El MNAC s'ha d'ampliar?

R. És una utopia perquè no hi ha diners ni per pagar les jubilacions. Se'n parla perquè no s'hi ha pensat. Les idees s'estenen com una taca, quallen i tots s'hi apunten.

P. S'ha reunit amb Mascarell?

R. Sí, dilluns.

P. De què van parlar?

R. De res, però va ser molt cordial. Ens coneixem des de fa uns anys.

P. Quina nota es posaria?

R. Un notable molt alt, per mi i pel meu equip; s'han fet moltes coses.

P. I si li diguessin de continuar al MNAC?

R. No crec que ho facin. Amb tot el que estic dient...

P. Què farà a l'ICUB?

R. Hi ha un projecte, no vinculat amb museus... Però no crec que hi hagi la intenció d'esprémer-me professionalment.

P. Com la fa sentir, això?

R. Tranquil·la i sorpresa.

P. És un personatge molest?

R. No ho he estat mai.

P. Què passarà amb els picassos i torres garcias que vostè va aconseguir per al MNAC?

R. Els picassos estan confirmats un any més i la família de Torres García s'ho està pensant.

P. Els podrien retirar.

R. Seria una gran pèrdua.

P. Com ha de ser la persona que la substitueixi?

R. Ha de tenir mà esquerra negociant i experiència.

P. Ha començat la renovació?

R. Crec que es farà en tornar de vacances.

P. Es farà per concurs?

R. Espero que sí.