La nau premiada

En un blog d'aquest mateix diari, la periodista i historiadora Anatxu Zabalbeascoa ha publicat un article titulat: "¿Es la Sagrada Familia el mejor edificio barcelonés del año pasado?", qüestionant el premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2010, atorgat a la nau d'aquest temple. L'article es fa ressò de la protesta ciutadana (?) contra aquest premi, amb el suport d'unes 200 persones que han signat una carta-manifest. En qualitat de membre del jurat d'aquesta edició del premi, i sense voler-me atorgar la representació de la resta de membres, vull contestar algunes de les afirmacions contingudes en l'article esmentat i en el manifest, i deixar clar que en l'ànim del jurat no hi havia la boutade com afirma l'article.

L'autor, jurat del Ciutat de Barcelona d'Arquitectura, defensa la polèmica decisió

A la pregunta "La Sagrada Família és el millor edifici de l'any passat?", la resposta és: sí, sí que ho és

En primer lloc, m'agradaria dir que ha estat una decisió molt debatuda, i que el fet que el jurat atorgués el premi per majoria, però no per unanimitat, respon precisament a las diverses opinions dels seus membres. El jurat era conscient en tot moment de la controvèrsia d'una decisió com aquesta, però va preferir afrontar aquest fet i no ignorar-lo mirant cap a un altre costat. Per entendre més justament aquest problema, pot ser útil que el públic sàpiga que aquesta obra no figurava en el dossier previ que es va elaborar perquè el jurat conegués algunes de les obres que hi podien concursar. Des de la primera reunió del jurat fins a l'última, alguns arquitectes van fer arribar obres per a la consideració del jurat, hi tenien dret; però ningú implicat en la Sagrada Família ho va fer. La nau d'aquest temple va ser plantejada com a candidata pel mateix jurat, i puc assegurar que ningú externament ens va imposar considerar-la, va ser una decisió lliure. Abans de passar a altres qüestions, vull afegir dues coses més, que responen alguns comentaris suspicaços del blog esmentat. En primer lloc, el premi s'ha donat a la nau del temple i no a altres parts i, en segon lloc, el premi no s'ha donat a Antoni Gaudí.

Dos apunts per contestar als que han signat la carta. Un és sobre el mèrit de l'espai de la nau. En el primer paràgraf de la carta, els seus autors es pregunten: "No cabe duda de que, por su envergadura, magnitud, potencia, contundencia, impacto, etc., el espacio de la nave de la Sagrada Familia posee unas cualidades fuera de lo común; sin embargo, la apreciación de su singular espectacularidad y calidad espacial, ¿es motivo suficiente como para otorgarle el Premi d'Arquitectura i Urbanisme Ciutat de Barcelona 2010?". Deixant de banda la insistència retòrica i la utilització insidiosa de la paraula espectacularitat, la resposta és senzilla: sí. En el convenciment que una obra és impossible que ho reuneixi tot i al mateix temps que, com deia L. Kahn, una obra ha de tenir coses bones i dolentes. La nau, la seva estructura —tan original i que n'ha inspirat tantes altres— amb les columnes que es ramifiquen com a tiges d'api i l'espai que formen, té una qualitat suficient. Aquesta qualitat, com succeeix en poques ocasions, s'expressa aquí de manera "tàctil". Vull dir que la sentim, més que no pas la comprenem, per això crec imprescindible visitar-la per opinar. Deixant que jutgin els sentits i no tan sols l'opinió heretada segons la qual el temple no s'hauria hagut d'acabar. Mihail Gorbachov, en impulsar les reformes que van conduir a enderrocar el mur de protecció antifeixista de Berlín, va partir d'una idea simple: ajustar les coses a la realitat i reconèixer la veritat dels fets. Reclamo el mateix aquí.

El segon apunt és sobre l'argument que d'alguna manera comparteixen la carta-manifest i l'article de la Sra. Zabalbeascoa: el del temps. Un argument basat en la idea que aquest edifici no és d'aquesta època i per tant no és arquitectura moderna. S'arriba a dir per exemple que és gòtic. En el manifest es diu que: "Parecería que al otorgar un premio de arquitectura a una obra contemporánea (acabada durante el 2010) en la ciudad de Barcelona también deberían valorarse otros aspectos que fueran más allá de un reconocimiento a una calidad espacial propia de otra época". Puc intentar explicar per què això no invalida el premi. La qualitat espacial no pertany a una època. Si això fos veritat, només podríem acceptar la qualitat espacial de l'època present i, tot i acceptant que el que en realitat es vol dir és que aquest edifici sembla arribat als nostres dies des del passat, no invalida res. La qualitat espacial no té època. Però encara n'hi ha més, l'arquitectura moderna no és en els edificis, tampoc no és en els objectes de l'època present. L'arquitectura moderna som nosaltres, tots els que la dissenyem i, d'una manera o d'una altra, la fem possible, la critiquem i la fem servir. No és una cosa estranya a nosaltres, no és exclusivament un producte material. L'arquitectura moderna existeix quan projectem el nostre pensament sobre el passat. "El veiem" amb els nostres ulls i ens l'apropiem. El nostre romànic, el que veiem amb els nostres ulls i amb el nostre bagatge, és un romànic diferent del que els que van construir i, així, el nostre romànic "és modern". El mateix passa amb la nau d'aquest temple. S'ha de dir clarament davant d'historiadors acomplexats que aquí els estils no serveixen per jutjar-la i, encara més, en la mesura que tranquil·litzen les nostres consciències donant respostes sedants, els estils no serveixen per a res.

La carta també diu que el premi crea confusió en el públic. No és cert, el que crea confusió és afirmar que no mereix el premi perquè no és mediambientalment correcte o que no aporta res a la ciutat. Aquesta ciutat no pot deixar passar per alt una ocasió com aquesta, en què l'opinió dels arquitectes pot coincidir amb l'opinió pública. No ens fa millors ser incomprensibles. Tampoc el país pot deixar passar ocasions com aquesta que, senzillament, s'ajusten a la veritat dels fets. No fa gaire, els professors del claustre de la Universitat Autònoma van negar la menció Honoris Causa a dos historiadors com Jordi Nadal i Josep Fontana, un sectarisme com el que va fer que Josep Pla no tingués en vida el reconeixement que es mereixia. Amb la Sagrada Família no pot passar el mateix. Per tant, a la pregunta "La Sagrada Família és el millor edifici barceloní de l'any passat?", la resposta és: sí, sí que ho és.