Les Rambles i els sopars de duro
A la seu del DHUB Montcada, es pot veure l'exposició Multirambles-BCN 6T. que ens convida a veure idees sobre les Rambles. L'exposició, doncs, es pot considerar com una mena de pla estratègic per aquest passeig ara que Barcelona sembla haver entrat en l'època de reforma dels carrers més emblemàtics: la Diagonal, el passeig de Sant Joan i ara les Rambles. El recurs argumental consisteix a anar molt lluny -ajudat per l'habitual terminologia dels seus promotors- i després aterrar tot proposant a les Rambles tres intervencions per millorar-les i per ajudar a convertir-les en un producte turístic de qualitat de la marca Barcelona. Les tres propostes són un exemple del que podríem dir una recerca inflada o de la dificultat tradicional per convertir una anàlisi en proposta. Després de tanta complexitat mencionada en l'anàlisi, després d'assenyalar que els espais urbans han d'estar "en xarxa", de rastrejar "fluxos" que no ens podíem ni haver imaginat, d'invocar estadístiques i de fer enquestes, finalment s'arriba a la conclusió que a les Rambles s'ha d'intervenir en tres llocs. A l'inici, al mig i al final. Segur que a vostès no se'ls havia acudit?
Una exposició planteja tres discutibles propostes d'intervenció per millorar les Rambles
L'inici i el final són la plaça de Catalunya i el monument a Colom i les fórmules que es reclamen per aquests llocs són les habituals, és a dir, més verd i menys cotxes i els renders que ens mostren són els tradicionals happy green people. La inclusió de verd per jeure al centre de les ciutats i especialment en aquestes cruïlles denses és, al meu parer, antiurbà i almenys discutible. Però la proposta d'intervenir al mig de les Rambles és la més fora de lloc. Consisteix a enderrocar algunes cases per formar un gran buit entre el carrer Hospital i el Liceu, fins a l'església de Sant Agustí, cosa que provoca un espai innecessari dominat per un edifici-mirador d'onze plantes, més fruit de la voluntat d'excitar l'espai urbà que de la finor amb les Rambles i tapant el lateral de l'església, probablement un dels espais més palermitans de la ciutat.
L'error és obrir grans forats a les Rambles que són un espai urbà que té petites obertures, modestos eixamplaments o colls d'ampolla, que fan que bategui dilatant-se i contraient-se, com per exemple entre Betlem i el palau Moja, o davant de la Boqueria, o del palau de la Virreina, de la plaça Reial o davant del teatre Principal, i també a les cantonades que són com petites placetes. Aquests delicats moviments de les façanes, com portes a altres espais, la doten de molt d'interès. Però tots mantenen la façana d'aquest torrent-descampat-fora muralla convertit en passeig entre viles sense haver-s'ho proposat. És cert que es pot investigar sobre l'interès i la necessitat dels trajectes transversals a Ciutat Vella ja que majoritàriament (Rambles, Portal de l'Àngel, Rambla del Raval o la baixada del Bisbe i el carrer de la Ciutat) són en sentit mar muntanya. Però crec que amb aquesta operació precisament no es potencia i tampoc ajuda gaire a inventar el concepte marca Barcelona-Mar com preconitzen els organitzadors. Mentre l'interès sigui el mar, no consolidarem trajectes transversals a la ciutat, de fet la Gran Via pateix aquest mateix fenomen. El catàleg acaba amb la simulació d'un concurs per aquests tres punts de les Rambles. Penso que els punts a intervenir per millorar les Rambles, posats a triar, són altres. Jo, per exemple, suprimiria les anomenades "estàtues", rehabilitaria i cercaria una activitat no hotelera al teatre Principal i intervindria delicadament a les mitgeres de l'espai enfront del Palau de la Virreina per convertir-les en façanes.
El dia 21 de juny passat, l'alcalde de Barcelona deia en aquest mateix diari que no li expliquessin sopars de duro sobre les Rambles i que no diguessin que eren millors als anys 70, que qui deia això insultava la ciutat. Comentaris així només afavoreixen que no hi hagi crítica, desqualificant per endavant a qui ho digui. Això no ajuda gens. Jo sóc dels que crec que les Rambles eren un millor passeig als anys 70 perquè les utilitzàvem sense pensar que eren un objectiu turístic i no hi havien estàtues. Ara només s'hi pot anar abans de les 9 del matí, a partir d'aquesta hora cerquem recorreguts alternatius. No vull dir que nosaltres érem millors que els turistes però ara no hi anem, i mentre que nosaltres elegim l'alcalde, els turistes no. El que sí que sé és que les Rambles que proposa aquesta exposició no són millors, és un sopar de duro.
