A la recerca d'una identitat
Twistanschauung
Víctor García Tur
Empúries
368 pàgines. 18 euros
Els joves escriuen. Abans, això no era tan evident perquè era difícil tenir accés als diaris secrets. Ara l'Internet acumula un gruix impressionant d'apunts, sorgits de la simple necessitat d'expressar-se. El recull Twistanschauung, de Víctor García Tur (Barcelona, 1981), premi Documenta 2008, comparteix amb aquesta escriptura l'actitud clarament desafiant de desobeir les normes i de contestar les convencions. Observacions sobre la família, la parella, els veïns, el món, sobre un mateix llisquen de la ploma com en una conversa amb l'amic més íntim.
El to confidencial té l'airositat d'algú que escriu a les planes anònimes. A la solapa del llibre hi ha només vuit paraules sobre l'autor. Cal recórrer a altres catàlegs per descobrir que García Tur va ser premiat el 2008 per un conte i que la Universitat Autònoma de Barcelona acaba d'editar el volum Tres relats on podem llegir el seu "Front".
L'escriptura té una actitud clarament desafiant de desobeir normes i convencions
A l'inici del recull hi trobem un mapa d'un país possible amb un ull de l'huracà al mig del mar. Què és el centre que posa en dansa tot aquest twist? Al bell mig del recull, un llamp còsmic, enviat per Telefònica, converteix tot el país en castellanoparlant. La impotència dels herois literaris reprodueix la consigna bàsica de tota dominació: les regles són més fortes que nosaltres i ens hi hem de sotmetre. La diglòssia és persistent i coherent, en espanyol se citen els clàssics i es parla als estrangers, el català serveix per a l'excursió al poble i el bell viatge narcòtic amb panaeolus cyanescens que creix damunt les tifes de vaca. La ironia és mordaç i afina bé. L'anglès aquí no és cap esperanto. Quan el protagonista ha d'explicar al seu amant que ha perdut els pares en un accident de trànsit, la fórmula correcta no surt. "Yes, the both" és un bon cop de puny a l'optimisme del món global.
Els personatges són, literalment, tallats en fragments. El conte Els puntsvermells.doc és profusament il·lustrat amb fotografies, ben bé com un fotobloc. Un jove s'hi pregunta qui és, on pertany. Un reig bord dibuixat amb colors invertits inspira tendresa a un nen que encara ha de fer seves totes les coordenades del món. Però també hi ha la pell jove tatuada amb un ferro roent, com s'havia fet amb les ovelles, i ens trobem amb els estigmes de Jesús, barrejats amb llibres esotèrics, tot per crear un signe de diferència. No és gens dissimulada la insinuació que la vida pot ser llegida com un tarot gegant amb els arcans que decideixen el destí.
Tots els contes comencen de nou a la pàgina 13. Aquest número tan bonic és la marca misteriosa d'un univers capgirat que ens demana un punt de vista nou, una anschauung nova. Però la pregunta des d'on és narrat el llibre no s'aclareix. Podria ser que aquestes icones exposades tan impúdicament, a plena llum, demanin revisar amb fredor tot allò en què creu el nostre temps. Però Twistanschauung, tanmateix, no crea un remolí prou fort com per fer trontollar els fonaments perquè l'autor, l'epicentre d'aquest univers, està desintegrat dins del text. Aquest anonimat és un tic heretat de les pàgines web on les opinions tampoc no es firmen amb una identitat clara. Amb això, les coses vistes per una sola persona pretenen adquirir el to d'unes veritats generals. Aquest deix profètic resulta molest i acaba esborrant la mirada crítica.
