Vint-i-cinc vanos

Ja es pot veure el nou edifici construït a l'antic solar del cinema París, en aquest carrer tan especial que és l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona. És un d'aquests estranys casos de carrers en què diferents factors contribueixen a fer-ne un cas paradigmàtic. Aquesta avinguda, curta i compacta, té dos trams. Un és un embut que prolonga el Passeig de Gràcia i l'altre una mena de resclosa d'accés al cor de la ciutat antiga. La seva forma afuada en el sentit del pendent produeix un efecte similar al de l'escala de la biblioteca Laurenciana de Miquel Àngel, fent que sembli més lluny el seu extrem quan entrem des de la plaça de Catalunya, i en canvi apropa aquesta plaça quan pugem. Aquest efecte l'amplifiquen dos grans immobles, l'antic edifici de can Jorba i el Banc d'Espanya, que no només anticipen les construccions de la plaça de Catalunya, sinó que subratllen amb les seves repeticions d'ordres i finestres la perspectiva en pujar.

Però la singularitat d'aquesta avinguda la potencien altres elements, a més del pendent o del progressiu estrenyiment del carrer. El més important d'aquests són les anomalies de certs edificis, alguns fora d'alineació, que formen la resclosa. Des del meu punt de vista, tres edificis són essencials per l'interès de l'extrem més baix d'aquesta avinguda. Comencem per l'últim. Aquest és un edifici amb façana gòtica, que amb la seva font forma a la cantonada un àmbit definit (avui, afligit per tota mena de gadgets i un caixer automàtic), que es troba al final de la perspectiva i que obliga a prendre el camí de la dreta (cap al Pi) o el de l'esquerra (cap a la catedral). El segon d'aquests edificis és el que ens surt al pas des de l'esquerra i ajuda a formar la plaça de Carles Pi Sunyer. Aquest és el més complex, perquè oculta el pas evident en la direcció de la catedral i obliga a corregir la trajectòria lleugerament a la dreta (ho saben molt bé els que ens donen publicitat comercial que sempre són allà). Aquest edifici sembla haver estat posat amb la intel·ligència espacial dels antics grecs tan subtils i sensibles a aquestes qüestions de posar l'edifici al seu lloc i tan poc donats al pragmatisme militar romà.

El tercer és precisament el que inicia aquest joc de gestos. És en realitat el que fa de porta a la plaça de Pi Sunyer i tanca el primer tram de l'avinguda pel costat de la dreta, just al costat de l'edifici que ens ocupa, però amb una alineació diferent que estreny el carrer en aquest punt. Ara, amb la nova façana veïna, la seva presència es fa encara més evident que quan quedava al costat del cinema, molt més baix i deixava veure el conjunt del que formava part. El nou edifici reflecteix el seu tester cec de manera que apareix doblat i posa més difícil el següent moviment, que seria desitjable que continués apostant per la complexitat i no per la simplificació. La nova façana es troba entre els dos trams del Portal de l'Àngel i pertany clarament al tram superior. De fet, es pot veure com una versió afaitada de l'edifici de can Jorba que "camufla" els seus grans finestrals amb l'ordre gegant de la seva façana. Aquest, sense ordres, ni relleus, ni cornises, simple i auster, mostra només una estructura convertida en façana exhibint una calculada elaboració. La graella regular de pilars i línies d'imposta, el format dels finestrals, la línia d'imposta de la primera planta, més gruixuda que la resta, l'encerclat metal·litzat dels grans panys de vidre i, sobretot, la tria de cinc vanos, ni sis ni quatre, tants com plantes, li atorguen la proporció d'un quadrat de cinc per cinc vanos; són l'evidència que no ens trobem davant d'una fàbrica o d'un garatge. La manera en què estan disposats els panys de vidre, portats a la cara més exterior de la façana, sense ombres, és el factor determinant perquè l'edifici reflecteixi el seu entorn i el faci tan singular en contrast amb les ombres de les façanes de les edificacions veïnes. Ja sé que a algú li semblarà lleig, tot allò elemental i senzill desperta un sentiment de nuesa que contrarestem amb excessos formals. Aquests poden anar a la botiga H&M del davant, on abans hi havia Gas Natural. Allà, a l'interior, on es troba un espai prou interessant, l'han decorat amb una mostra d'interiorisme etílic que segur que deixarà satisfets els detractors d'aquesta façana.