Dues torres a la Diagonal
Dos edificis recents a la Diagonal de Barcelona, l'hotel Sky i l'edifici Imagina, permeten ser vistos i comparats passejant per aquella part de la ciutat. Els dos són l'expressió del planejament urbanístic que va concentrar una major edificabilitat a les cantonades del costat sud de la Diagonal, de manera que apareguessin algunes torres que ritmessin l'avinguda en el seu trajecte cap el mar. Podríem dir que els dos edificis tenen una part de la seva estructura similar, el nucli central, però els dos resolen la resta de l'estructura portant de maneres diferents. Aquesta diferència és la que es tradueix a les seves façanes. L'una, lleugera, platejada, fina i lluent; i l'altra, ferma, sòbria i matisada per les ombres. Els dos són tècnicament complexos i és aquesta complexitat la que no es pot passar per alt en jutjar-los.
Els dos tenen requeriments d'ús molt diferents. Mentre que l'hotel allotja uns espais al seu interior bàsicament repetitius i no gaire grans -les habitacions-, l'altre, un edifici d'oficines, parteix d'aconseguir a cada planta superfícies el més lliures i diàfanes possible perquè puguin respondre a les diferents formes d'organitzar els espais de treball. Mentre que al primer no li fa nosa l'estructura interior en tractar-se d'un espai compartimentat a priori, l'altre tracta d'evitar-la, cosa que es tradueix -per simplificar-, en un cas en una gàbia interior -que no veiem- i, en l'altre, en una gàbia exterior.
En arquitectura, com en altres disciplines, part del seu interès rau en la dificultat. La dificultat és construir amb èxit una idea a vegades aparentment simple, però, com succeeix amb certs problemes, cerquem fer-ho amb el que els matemàtics anomenen una solució elegant. A l'hotel Sky la dificultat és el desplaçament sis plantes cap amunt del cos de l'edifici, donant lloc a un voladís que obliga a què tot l'edifici col·labori per equilibrar-ho. Per expressar-ho de forma simple és com si totes les habitacions de l'hotel que miren a la Diagonal, en lloc de recolzar-se a terra, estiguessin "clavades" a la torre dels ascensors. Mentre es construïa, aquesta dificultat era visible, en part, gràcies als gegantins pilars d'acer que aguantaven el pes de les habitacions i que no van poder ser enretirats fins que la resta de la torre no pogués contrapesar-les. Diem en part perquè l'edifici tenia a més una altra dificultat i era que s'anava enlairant al mateix temps que anaven construint els soterranis per tal de reduir el temps d'execució. En el cas de l'Imagina la dificultat estava en aconseguir plantes diàfanes, sense columnes ni pilars. Per fer-ho possible l'estructura s'ha dut a l'exterior, formant un entramat d'acer que suporta els forjats amb l'ajut del nucli central que conté els ascensors i instal·lacions. Entre el nucli i la façana no hi ha suports. Aquesta decisió és la que fa que l'edifici tingui l'aspecte d'una contundent gàbia d'acer.
Perquè hi hagi una solució elegant el problema plantejat en certa manera també ho ha de ser. El problema que resol l'hotel Sky té potser un grau d'artificialitat excessiu: construir la meitat de l'edifici en voladís. En canvi, el problema plantejat per l'edifici Imagina, construir plantes sense columnes, era elemental i la solució és senzillament elegant: per amagar els pilars el millor és posar-los a la vista.
