Costa Brava

Fa cent anys que la Costa Brava es diu així. Abans ja existia, és clar, però a ningú no se li havia acudit batejar-la. El padrí va ser, com és sabut, Ferran Agulló, d'això tothom n'està segur, però no pas així de la pila baptismal on la van batejar. Els de Sant Feliu de Guíxols -Agulló estava casat amb una ganxona- pretenen que el bateig va ser des de l'ermita de Sant Telm. De fet, allà hi van posar una pedra que ho recorda. La veritat és que si es mira cap al sud, cap a Tossa, la costa és autènticament esquerpa. Brava, vaja. Penya-segats altius de granit rosat, pins retorts, atzavares inclinades amb els seus canelobres terminals sobre fondos d'aiguamarina o de safir. El mar hi bat amb força i hi fa garlandes d'escuma i hi trona profund. Els de Blanes pretenen que el bateig va ser dalt del Convent -Ferran Agulló vivia a Blanes- i se suposa que degué mirar cap a Lloret, és a dir cap a la ruyriana Sa Forcanera, cap a Sant Francesc. I és que si hagués mirat cap a l'altra banda, cap a la Tordera, la Costa s'hauria hagut de dir Costa Blana. Allà, el sorral de S'Abanell només és trencat per Sa Palomera, que els blanencs consideren l'inici de la bravor de la costa. Cap a Sa Forcanera també és una costa esquerpa, amb fondals d'un blau marí intensíssim. O sigui que el debat està entre una ermita i un convent, com a lloc del bateig. I ara llegeixo que els begurencs també hi volen tenir a veure en aquest bateig, però és clar, no s'atreveixen a posar Ferran Agulló a l'ermita de Sant Sebastià i des d'allà dalt, mirant cap al cap de Begur, fer-lo batejar la costa, potser tot seguint els cèlebres versos de Josep Maria de Sagarra: "Pixo a l'abim: | al fons, hi ha la mar blava, | allà, el cap de Begur, | aquí, el cap de la fava". Agulló hauria pogut dir: "Miro a l'abim: | al fons, hi ha la mar blava; | quin cap, el de Begur: | tu ets la Costa Brava". No, a Begur, diuen, el que hi va tenir lloc va ser la decisió oficial, política, del nom, o sigui, com aquell qui diu, el bateig pel civil. I sembla que els de l'Escala també reclamen ser la pila baptismal. I ja no de la mà d'Agulló. I només de la costa que va de Montgó a les Medes. Els de l'Escala són molt ells.

Ferran Agulló era de Girona i com que el port natural de Girona és Sant Feliu de Guíxols, jo m'inclino per la pila baptismal ganxona. Però és només la meva modesta opinió. D'on va treure Agulló el nom? Diuen que de la ribera de Tramuntana de Mallorca. És possible, perquè Miquel Costa i Llobera va escriure un poema titulat 'Costa brava de Mallorca' dedicat a aquella costa meravellosa. Però Costa, que era capellà, no tenia ambicions de batejar-la. No en volia pas fer un topònim. Per ell era simplement un adjectiu.

Jo crec que a Agulló li agradava allò de Costa Blava, la traducció de la Côte d'Azur dels francesos. I simplement va canviar-ne una lletra. Ara, el que hauríem de mirar entre tots plegats és de no perdre'n la B inicial. Ens quedaríem, i en molts llocs ja ho és, amb una Costa Rave.