Les columnes
Finalment, les famoses quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc es tornaran a construir gràcies a una operació de xantatge polític d'ERC. Aquestes columnes que eren un signe de catalanitat van ser projectades per l'arquitecte amb motiu de l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques que s'havia de celebrar el 1917. Bastides entre els dos palaus del mateix Puig, que encara es conserven, havien de fer de filtre visual entre l'avinguda de Maria Cristina i el Palau de les Nacions, que el mateix arquitecte havia de construir. L'exposició es va retardar i les columnes es van alçar el 1919. Eren quatre grans peces de vint metres d'alçada i un parell de metres de diàmetre, acabades amb uns capitells jònics, sobre unes bases matusseres, sense estil. Val a dir que el seu disseny no era cap meravella i era subsidiari, no pas del Noucentisme, com s'ha dit, sinó del monumentalisme classicista a l'ús en aquell moment. Sense base jònica i amb un èntasi maldestre, no tenien cap noblesa pel que fa al material. No eren pas de pedra, ni tan sols de pedra artificial, a excepció dels capitells. Els fusts eren de totxana arrebossada i segurament estucats -les fotografies no ho deixen veure clar. És a dir, eren de baratillo, cosa adient per a una exposició, plena d'edificis efímers, però no pas per a un monument a la catalanitat pensat com a definitiu. Jo crec que havien estat pensades per anar a terra acabada l'exposició.
El 1923, va caure al damunt del país la dictadura de Primo de Rivera, i Puig va ser destituït del càrrec d'arquitecte de l'exposició, que havia derivat a Universal. Puig també va ser destituït del seu càrrec de president de la Mancomunitat. Es va donar entrada a d'altres arquitectes, el Palau de les Nacions va esdevenir Palau Nacional (nacional d'Espanya, s'entén, com encara és avui dia) i en l'esplanada que quedava darrere el filtre de les columnes es va decidir construir-hi la font lluminosa que va ser la gran atracció de l'Exposició Universal de 1929. Evidentment, les columnes feien nosa, perquè en destorbaven la visió. I les van enderrocar el 1928, cinc anys després del cop d'estat de Primo. Són molts anys com per ser considerada una acció només anticatalana. Jo crec que la nosa que feien no era solament simbòlica.
Enderrocar no vol dir desmuntar, com va passar el 1940 amb el monument al doctor Robert. Les columnes no existeixen. I em sembla un disbarat gastar els diners i entorpir encara més aquell espai amb una altra construcció que, per simbòlica que sigui, no deixa de ser una mentida: un pastitx d'un pastitx. La història passa i deixa les seves petges. Dissimular-ho és enganyar-se. Ara, si podem falsejar Gaudí, també podem fer-ho amb aquestes quatre columnes de Puig i Cadafalch. Jo encarregaria a Subirachs les victòries alades que les havien de coronar i que Puig no va tenir temps de fer. Així potser els turistes es pensaran que tot plegat és de Gaudí, i embolica que fa fort.
