Clíniques privades, públiques virtuts
L'Institut Dexeus ha obert un nou centre a la confluència de Sabino Arana i la Gran Via Carles III. Està format per un conjunt relativament dispers d'edificis, existents i de nova planta. La virtut més destacable des del punt de vista arquitectònic d'aquest nou centre és l'espai d'accés des de la Gran Via Carles III. Aquest és el que millor representa la complexitat que el nou institut amaga. Des de l'exterior, particularment des del carrer Sabino Arana, la façana és semblant a un vestit gris ben confeccionat i ben planxat, i no fa suposar en absolut el que ens espera en traspassar-la.
Darrera el cos edificat que acompanya el carrer Sabino Arana trobem un gran hall de tres plantes d'alçada, que queda a l'aixopluc d'una coberta a la qual se li han obert lluernaris disposats al portell. És potser aquesta coberta, tan alta, i els lluernaris el que li confereixen l'aspecte d'una estació, i acaben contribuint a aquesta imatge el tràfic de les persones, les escales mecàniques, el quiosc de flors i la cafeteria, que tanca parcialment aquest espai en el costat de la Gran Via Carles III i matisa l'accés. També l'antic edifici rehabilitat, que allotja el departament d'Obstetrícia, Ginecologia i Reproducció, que forma el costat més baix d'aquest vestíbul, contribueix, amb la façana de finestres ressaltades i la seva teulada tradicional, a donar l'aspecte d'andana a la planta baixa del vestíbul.
En si mateix aquest espai no constitueix una novetat, però sí ho és trobar-lo en un edifici com aquest. Altres centres clínics o hospitalaris resolen l'accés amb un vestíbul més simple. Aquí el vestíbul sembla estar concebut a l'escala de la ciutat i de fet es comporta com una plaça coberta. Observant-ho amb certa llibertat recorda molt al hall del costat de ponent del Centre Comercial de l'Illa, molt a prop d'allí, sobre la Diagonal. Els dos espais tenen una alçada considerable, dues plantes d'activitat i connexions amb escales mecàniques. La novetat és que aquest no és l'extrem d'una galeria comercial sinó que és obert al carrer i per extensió a la ciutat. Això és el que probablement fa que sembli més gran quan el travessem per sortir en direcció a la Gran Via que quan ho fem per entrar-hi.
Tot plegat pot semblar simple, en veure'l ara quasi acabat, però precisament aquest espai ens permet adonar-nos de quins devien ser els problemes que els projectistes tenien davant. N'hi hauria prou amb recordar la dificultat que suposa resoldre adequadament les circulacions en un hospital (personal, malats, visites, deixalles, subministres, quiròfans...). Tant és així que a vegades, quan volem fer esment de la complexitat del problema de la circulació en una gran ciutat, recorrem a l'exemple de l'hospital per il·lustrar-la. En el cas que ens ocupa, a més, l'edifici havia de resoldre el diferent nivell d'accés des dels dos carrers, la reunió, en la pràctica, de diversos centres al seu interior i la incorporació d'alguns edificis existents. Doncs bé, hom té la impressió que aquest nou hall urbà és en certa mesura el producte de la solució satisfactòria d'aquestes dificultats.
Probablement la imatge més impactant d'aquest vestíbul urbà és des del nivell més alt, quan, en encaminar-nos cap a la Ronda, descobrim al fons les sinuoses façanes dels edificis Trade projectats per J.A. Coderch i M. Valls el 1965, que semblen haver quedat incorporats al conjunt. És aleshores quan ens adonem de la fabulosa dimensió de l'espai que ens acull, que és capaç d'empassar-se els edificis Trade i fer que semblin formar part d'un escenari. L'edifici sembla aleshores convertir-se en un teatre amb una funció única: la ciutat.
