Entre l'acció i la reflexió

Lluís Nicolau d'Olwer. Democràcia contra dictadura

Albert Balcells

Institut d'Estudis Catalans

576 pàgines. 35 euros

Lluís Nicolau d'Olwer

Josep Maria Muñoz Pujol

Edicions 62

240 pàgines. 25 euros

Pocs personatges de la cultura i la política catalana del segle XX han tingut fins ara un tractament historiogràfic tan injust com Lluís Nicolau d'Olwer (1888-1961). Personatge polièdric, Nicolau va tenir un paper destacat en innombrables iniciatives, encara que avui el seu nom no s'hagi vist afavorit pel corrent de reivindicació de la generació republicana. La raó és que Nicolau no troba avui cap sector polític que el vulgui reivindicar, i això el situa en pitjors condicions que d'altres personatges de menor transcendència, perquè no encaixa en aquesta suma de memòries particulars en què s'ha convertit bona part del relat històric. I en canvi ningú nega la rellevància del líder d'Acció Catalana, amb una intensa vida política guiada pels valors del catalanisme, el republicanisme i la democràcia.

Certament, l'aproximació a Nicolau és difícil també pel gran nombre d'aspectes que configuren la seva biografia. Historiador, hel·lenista, economista, periodista, polític en càrrecs de tota mena, des de l'àmbit municipal als governs de la República, i una cronologia que abasta des de la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil i l'exili. Nicolau és un personatge present en molts fòrums culturals i polítics internacionals. És l'home que presideix la comissió de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, l'historiador que ingressa ben jove a l'IEC, que protagonitza la creació d'Acció Catalana -escissió de la Lliga-, que s'implica en el jocs diplomàtics de la Societat de Nacions, que participa en la "reconversió" de la República Catalana de Macià en la Generalitat republicana, que esdevé ministre d'Economia de la flamant II República i tants altres càrrecs de significació, com el de governador del Banc d'Espanya durant la Guerra Civil, quan el famós trasllat de les reserves d'or a Moscou.

Finalment, sembla que la importància del personatge s'està imposant, i amb poques setmanes de diferència han arribat a les llibreries dues obres sobre ell, tot i que d'ambició i resultats força desiguals. Són dues aproximacions ben diferents. D'una banda, la de l'historiador Albert Balcells, que reivindica clarament la dimensió política de Nicolau, tot i que el mateix protagonista s'esforçava en presentar-se com a historiador, com manifestava en una carta de 1958 on deia: "Orgull d'ofici, si m'és llegut dir-ho així, el concentro en la investigació històrica. Escriptor només en sóc ocasionalment, com ocasionalment he estat polític". De fet, Nicolau era un intel·lectual prototípic de la seva generació, que va ser engolit per la dinàmica de l'època, de fort compromís del món cultural, i que va acabar desenvolupant moltes responsabilitats polítiques, tot i que a voltes la tendència al refugi en la investigació sembla desmentir el seu compromís polític. Un exemple extrem i sorprenent es produeix quan l'alliberament de París, el 1945. Aleshores, Nicolau -que havia estat detingut en dues ocasions per la Gestapo, es queixa que la Biblioteca Nacional ha estat tancada unes setmanes i que els companys d'exili el destorben: "És inútil dir-los a la gent que sóc espectador i no pas actor: les visites dels companys eufòrics plouen i d'algunes reunions un no pot excursar-se'n". La tensió entre l'estudiós que vol viure tancat en la seva torre d'ivori i el polític que protagonitza moments importants de la vida política queda aquí totalment al descobert, com succeí en altres ocasions.

El trajecte vital de Nicolau permet plantejar-se molts aspectes fonamentals de la història de la Catalunya contemporània, tant en relació a la vida política com a l'evolució del món intel·lectual. I reclama, per tant, una gran biografia, que encara no ha arribat. Es disposa d'algunes aproximacions inicials i de diversos epistolaris publicats, a més de material d'arxiu força valuós. El llibre de Balcells aporta una síntesi biogràfica completa i una selecció molt útil d'escrits polítics i discursos que permeten aprofundir en les idees de Nicolau i en la seva praxi política. Serà ben segur un llibre a tenir molt en compte en la revisió del personatge. Malauradament, no podem dir el mateix del llibre de Josep M. Muñoz Pujol, que fa una aproximació deliberadament parcial de Nicolau, iniciant el relat quan el protagonista tenia ja 36 anys; i proposant sobretot una lectura psicològica del personatge que no sabem fins a quin punt se sosté. Amb tot, sembla que l'interès per Nicolau reviscola, i això sol ja és prou important, ja que treu de l'oblit una persona molt rellevant per entendre molt millor el funcionament de la cultura catalana i també els pressupòsits i l'acció política del republicanisme i del catalanisme del període d'entreguerres.