Una ruta per l'art medieval
El monestir de Santa Maria de Vallbona, que acull la comunitat monàstica femenina més important de l'orde cistercenc a Espanya, celebrarà els seus 850 de vida el proper dissabte amb un concert d'orgue i un recorregut per la seva història de la mà de la mare abadessa Anna Maria Camprubí. També hi participarà Modest Corbella, impulsor de la Ruta del Cister, formada per aquest monestir i els de Poblet i Santes Creus. Situat a l'extrem sud de la comarca de l'Urgell, Santa Maria és un conjunt monàstic de dimensions reduïdes i singular bellesa, l'origen del qual es remunta a una comunitat mixta d'anacoretes, vinculada a l'orde benedictina, documentada a partir de 1154. Vint anys després, la comunitat, ja exclusivament femenina, s'incorporà a l'orde del Cister, combinant la vida contemplativa amb una activitat amanuense incansable a l'escriptorium i a les aules, on les joves de la noblesa catalana aprenien gramàtica, litúrgia, cal·ligrafia, miniatura, música, teixit i brodat.
En el conjunt monumental, declarat Monument històrico-artístic d'interès nacional l'any 1931, destaquen l'església de transició entre romànic i gòtic, que compta amb un cimbori-campanar en forma de llanterna octogonal acabada en piràmide, que a més de ser un exemplar únic, es considera una de les obres més atrevides de l'arquitectura medieval catalana. Als costats de l'altar hi ha els senzills sepulcres de la reina Violant d'Hongria, dona de Jaume I, i de la princesa Sança d'Aragó, filla d'ambdós. D'aquest altar procedeixen els dos extraordinaris antependis (de mitjan del segle XIV), de tema eucarístic, que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El claustre trapezoidal es va construir amb diversos estils entre el segle XII i el XVI, el que li atorga una singular varietat arquitectònica, dins una mateixa línia de simplicitat i austeritat. Una porta ogival dóna accés a la també austera sala capitular gòtica, on hi ha diversos sepulcres: una cita obligada per als apassionats d'heràldica, ja que poseeix una de les millors col·leccions d'escuts de la noblesa catalana esculpits a les tombes. També cal destacar la col·lecció de lloses sepulcrals d'abadesses i la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de terra cuita policromada atribuïda a Pere Joan (s. XV), l'escultor de la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona. Aviat s'obrirà al públic el Museu Monàstic, on s'exposaran diferents objectes de culte, mobles i també una farmàcia antiga amb peces de gran valor.
La resta de conjunts arquitectònico-artístics que integren la Ruta del Cister van ser fundats per comunitats masculines. El Monestir de Poblet, l'únic dels dos que conserva la comunitat de monjos, és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Santes Creu no té actualment vida monàstica, el que permet al visitant accedir a cadascun dels seus racons.
