La passió per la vida

Simenon i la connexió catalana

Xavier Pla

Tres i Quatre

271 pàg. 18 euros

Seria temptador aprofitar l'excusa de la publicació de Simenon i la connexió catalana, l'assaig que Xavier Pla (Girona, 1966) acaba de publicar sobre la presència de Georges Simenon a la cultura catalana, per encaminar cada frase de l'article en el continu d'elogis que els lectors agraïts haurien de retre cap a la immensitat de virtuts literàries que hi ha a cada novel·la seva: es podria lloar la precisa descripció de la decrepitud ambiental i l'atmosfera gris i plujosa dels escenaris on se situen les històries, la fascinació que suscita l'autor a l'hora de triar els detalls eloqüents del relat, la força veloç de la narració, el dibuix afinat del caràcter dels protagonistes -uns personatges oblics sotmesos a uns designis que els trenquen i els enfonsen cap al misteri i el mal fins que els revelen el fracàs que defineix les seves vides-, el rerefons malignament humà de cada acció i cada fet, la crueltat i la compassió existent en les relacions entre els personatges, les misèries, en fi, de la condició humana sense cap esperança de res: els personatges de Simenon, escriu Pla, "són gent que senten una buidor, una fascinació pel mal, una necessitat de comprendre la desesperació".

Seria temptador desenvolupar cada una de les idees anteriors, però aleshores es cometria una injustícia amb l'objectiu que guia cada una de les pàgines de Simenon i la connexió catalana perquè el que busca Xavier Pla -més enllà de retre tribut a un escriptor que aconsegueix apassionar-lo amb desfici- és dibuixar un petit segment ben representatiu de la cultura catalana del segle XX a partir de la fèrtil relació que es va establir entre l'obra i la persona de Georges Simenon i una sèrie d'escriptors, crítics, traductors i editors que van descobrir-se seduïts des d'un primer moment per la capacitat estètica i creativa d'un autor que transitava per uns luxosos paratges literaris i que trascendien llargament la simple denominació genèrica de novel·la negra .

A Simenon i la connexió catalana hi ha, és clar, afortunades observacions de Pla sobre l'univers del protagonista principal de l'estudi i sobre el funcionament moral i tècnic dels seus arguments, però el motiu constant que marca el ritme del llibre són les peripècies còmiques i patètiques que viu Ferran Canyameres arran de l'embogida fascinació que sent per la narrativa de Simenon: a l'exili, en plena ocupació alemanya de França i durant els anys més durs de la postguerra espanyola, sense haver disposat mai d'un capital propi i en una clara situació de precarietat de mitjans materials i econòmics, Canyameres va aconseguir firmar un contracte en exclusiva per l'edició de totes les obres de Simenon en castellà i català. Els avatars adversos van ser infinits, podria semblar que l'atzar i les circumstàncies polítiques es van conjurar contra el projecte i, tot i que al final va arribar a publicar 112 títols de Simenon, Canyameres té el malaurat honor de ser el protagonista d'un fet insòlit entre tots els editors mundials del novel·lista belga: va acabar arruïnat.

Més enllà dels infortunis editorials de Canyameres, de les seves angoixes i preocupacions, Xavier Pla buida també diaris i revistes, dietaris i memòries, i consulta correspondències publicades i inèdites a la recerca de les lectures de Simenon que feien escriptors com Josep Pla, Sebastià Gasch, Rafael Tasis, Carles Sentís o Maurici Serrahima: al cap i a la fi, és una línia ininterrompuda d'admiració d'ençà que el crític Ramon Esquerra, a les pàgines de la revista Mirador, a principis dels anys trenta, esmenta per primera vegada el nom de Simenon en un article en lloança del gènere detectivesc.

Simenon i la connexió catalana té el privilegi de ser un assaig que evita l'especulació academicista i que se centra en el retrat vital d'uns episodis significatius de la cultura catalana i, a l'altra banda de l'eufòria que podia provocar la recepció i la lectura de l'obra de Simenon, no deixa de ser també evident la constatació de l'atmosfera políticament i socialment desoladora que van haver de patir les empreses editorials i els lectors particulars. Pla ha descrit amb entusiasme contingut les peripècies i les reaccions de la família catalana de Georges Simenon, ho ha situat tot dins d'un marc cultural definit, ha traçat lligams inèdits i desconeguts fins ara i, sobretot, ha aconseguit transmetre amb nitidesa el retrat d'una actitud essencial que comparteixen tots els lectors de veritat: "la passió per la vida va dur a tots aquests personatges a la literatura".