Previsions

Les previsions segueixen tenint bona premsa, però potser no gaire més. Els mitjans de comunicació ens omplim la boca cada dia del que passarà en un futur més o menys pròxim, però rarament passem comptes després per comprovar si els vaticinis s'han complert o no. El canvi climàtic segueix sent la mare de totes les prediccions. Un informe de l'ONU assegura que per al 2020 les grans sequeres que actualment es produeixen cada 100 anys podrien registrar-se cada 40, i al 2070 fins i tot cada 10 anys. Pel que fa al mar, la costa mediterrània experimentarà cap a finals de segle una pujada de les aigües que faran retrocedir les platges entre 20 i 40 metres. No s'acaba de destriar mai quant de científic hi ha en tot això i quant de propagandístic per tal que en prenguem consciència. Cosa legítima, però aleshores no ens faria cap mal una mica d'humilitat i un ús més estès del condicional, una forma verbal desterrada dels titulars per la seva escassa comercialitat. Ara, com que ningú d'aquí a cinquanta anys anirà a comprovar si les previsions s'han complert o no, entre altres raons perquè això no tindrà cap importància, tirem de veta amb aquella alegria.

Altra cosa és quan aquestes prediccions afecten allò que hauria de passar els dies o les hores següents. El diumenge, el Servei Català de Trànsit vaticinava una operació tornada de Setmana Santa "molt conflictiva", amb 770.000 vehicles circulant per les nostres carreteres. Doncs no, conforme passava el temps la tornada resultava força esglaonada, amb les retencions habituals a l'AP-7 entre El Vendrell i el peatge de Martorell, més pròpies d'un cap de setmana de bon temps que d'un final de vacances. Però allò que resultava simptomàtic era la resistència a reconèixer que les previsions no s'estaven complint. Encara el dilluns, al tram nord de la mateixa autopista en direcció a Barcelona, la ràdio anunciava problemes al peatge de Sant Celoni. Res de res, s'hi circulava sense cap problema. En arribar a casa, el Telenotícies Migdia dedicava un ampli espai d'apertura al trànsit, subratllant ja la normalitat general de la jornada. Si tan normal era, que ho era, potser podia cedir el lloc de privilegi que ocupava a alguna altra notícia més candent. Però als periodistes ens fa molta mandra que la realitat ens canvïi les apertures i els titulars que havíem previst.