Micros
Si no hi hagués tants micròfons traïdors oberts quan no toca ni tants periodistes perversos disposats a recollir indiscriminadament tot allò que capten, això no passaria. No passaria que José Bono confongui la Puerta del Sol amb la Plaza de Oriente i es faci un embolic tan colossal que el porti a demanar unes disculpes que ningú no li demanava. Tampoc passaria que Josep Borrell hagués de suplicar perdó simplement per pensar que és poc pràctic anar als toros en helicòpter, amb la notòria polseguera de l' albero que aixeca aquest estrafolari aparell. Sense micròfons ni periodistes tampoc hauríem sabut mai que ZP es delia per tancar un acord a qualsevol preu a la conferència euromediterrània de fa unes setmanes, ni tampoc que, el 2004, a l'Ajuntament de Barcelona hi havia un total de deu goril.les -així ho va publicitar l'alcalde Clos- disposats a consolar la ciutadania per la irreparable pèrdua de Floquet de Neu. Els altaveus mediàtics també ens van permetre saber, el juny del 2003, què pensava l'anterior president del Parlament, Joan Rigol, sobre els membres de les forces de seguretat: que eren, tout court, uns "animals", no gaire diversos dels que calia protegir per llei. Però la palma del que mai hauríem sentit si no hi hagués tanta orella planxada allà on no toca se l'endú, no cal dir-ho, Federico Trillo, aquell llunyà 17 d'abril de 1997, quan a les Corts de Madrid va opinar sobre el sistema multicrypt aplicat a la televisió digital: "Manda huevos". Un clàssic.
Si no hi hagués tants micròfons pèrfids ni tants periodistes malvats, tot això no passaria. Ara, si els polítics garlessin menys, tampoc. I fins i tot potser trobarien temps per ocupar-se de qüestions menors com ara les cues de la vergonya que cada Nadal es munten davant de la Delegació del Govern de Barcelona de gent que simplement vol anar a casa a passar les festes. Però això seria molt avorrit, mentre que els micròfons oberts, per error o no, són simplement per cargolar-se de riure.
