Errejón ha d’explicar-se

Íñigo Errejón, figura important de Podem, va fer compatible la seva feina com a investigador contractat per la Universitat de Màlaga amb la direcció de la campanya de Podem a les eleccions del maig i amb moltes altres tasques polítiques posteriors. No és la primera vegada que es plantegen dubtes legals en matèria de compatibilitats, però sorprèn que això afecti el dirigent d'una formació que ataca frontalment els abusos aliens, titlla de “majordoms dels privilegiats” els representants d'altres partits o redueix les tensions de la societat espanyola a una divisió entre oligarquia i democràcia.

Si a això s'afegeix que el treball pel qual Errejón ha estat contractat ha estat dirigit per un amic i company de partit, i que la Junta d'Andalusia —que finança la investigació juntament amb la UE— no l'ha rebut, és evident que Errejón ha de donar explicacions. De moment ha dit que li sembla normal que la Junta d'Andalusia no disposi del treball, perquè això es lliura “al final”, cosa que no convenç la Junta, que demana explicacions. El fet que anteriors càrrecs polítics de l'Executiu andalús estiguin implicats en un escàndol de corrupció de temps passats no pot ser excusa perquè ara s'eludeixin les reclamacions per pagaments suposadament sospitosos de diners públics.

És probable que Errejón sigui objecte d'un escrutini particularment intens de la seva persona, però no pot pretendre que no es faci quan ell i els seus companys desqualifiquen contínuament els altres, moltes vegades en termes apocalíptics. L'exposició mediàtica dels dirigents de Podem ha girat els focus cap a ells. També sorprèn que Pablo Iglesias, el secretari general de Podem, hagi cancel·lat la seva presència en un programa organitzat per Tele 5 per aquesta nit, ja que s'ha negat a acceptar el format amb el qual ja han participat en aquest espai polítics d'altres sectors, com el ministre d'Hisenda o el secretari general del PSOE.

Podem és una opció construïda, entre altres elements, sobre la base d'un intel·ligent aprofitament dels mitjans, en particular de determinats programes de televisió i de les xarxes socials. Crida poderosament l'atenció la brusca política de silenci adoptada pels qui havien demostrat tanta habilitat en matèria de comunicació.