‘Sis hectàrees d’oliveres’: El pinyol de la memòria familiar
Aina Tur dirigeix un muntatge fred i minimalista, amb uns brillants Anna Alarcón i Nao Albet en una història que barreja una infància plena d’homes monstruosos i dones críptiques amb un present bastant tèrbol
El festival Grec de Barcelona comporta una activitat frenètica per a alguns espectadors (els qui no volen perdre’s res), però també per a alguns intèrprets. Nao Albet està on fire: el cap de setmana passat participava en la marató de la Needcompany al Lliure (Billy’s violence, Billy’s joy i doblet el diumenge), dilluns guanyava el Premi Max al millor espectacle per Falsestuff. La muerte de las musas a Tenerife (no va assistir a la gala perquè tenia assaig general) i dimarts estrenava Sis hectàrees d’oliveres a la sala Heartbreak Hotel. Setmana de no parar per a Albet.
El text de la dramaturga menorquina Aina Tur va obtenir el XVII Premi Quim Masó, un guardó que possibilita la producció i exhibició del muntatge al Grec i el Temporada Alta. La mateixa autora dirigeix un muntatge fred i minimalista, molt alemany, amb uns esplèndids Anna Alarcón i Nao Albet. La Júlia visita el Pau, el seu cosí, a la casa familiar envoltada de camps d’oliveres, i això és el detonant d’una mena d’explosió per fases o incendi a càmera lenta. Marc Salicrú firma l’escenografia i la il·luminació: una caixa de vidre acull, com un terrari, la maqueta de la finca, aparent estampa idíl·lica envoltada de muntanyes de suro i arbrets de plàstic. L’espai sonor de Jaume Manresa converteix les cigales en música electrònica, i obté així un so que ho embolcalla tot. Alarcón i Albet gairebé no es miren durant tota la funció: combinen la mirada perduda amb les frases adreçades directament al públic, mentre van narrant els seus records i pensaments.
El text resulta una mica dur de rosegar, però és el pinyol d’una oliva ben macerada, curada i amanida per la posada en escena i la interpretació dels dos actors. Sis hectàrees d’oliveres barreja històries d’una infantesa plena d’homes monstruosos i dones críptiques amb un present força tèrbol, jugant hàbilment amb el misteri, els retrets i la culpa. Les paraules dites pels dos personatges es mesclen amb els seus propis pensaments: oracions mai pronunciades que situen els espectadors en avantatge, ja que som els únics que tenim tota la informació. El dolor i la por de la infantesa poden desaparèixer sota un foc purificador que ho arrasa tot. Però les cendres sempre hi seran. I el fum és hipnòtic, encara que sigui artificial.
Sis hectàrees d’oliveres
Text i direcció: Aina Tur
Heartbreak Hotel, Barcelona
Fins al 28 de juliol
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.