El patronat de la Revista de Catalunya aposta per un polèmic canvi de rumb de la direcció

Al llarg de 2024 la Revista de Catalunya va celebrar el seu centenari, avalat per la Conselleria d’Exteriors. La commemoració s’ha de tancar amb un acte i la publicació de diversos llibres, incloent un volum col·lectiu sobre els seus cent anys. Creada pel polític i intel·lectual catalanista Antoni Rovira i Virgili en plena dictadura del general Miguel Primo de Rivera, la seva trajectòria s’ha acompassat a la de Catalunya durant la Guerra Civil, l’exili, l’antifranquisme de l’interior i el pujolisme. Però després d’un segle d’història, la capçalera travessa una nova fase d’una crisi que s’allargassa des de fa lustres. Ara, s’enfronta a un episodi controvertit per la renovació de tots els seus òrgans de govern: el patronat, el consell assessor, la direcció i el consell de redacció.

El patronat ha nomenat l’historiador Frederic J. Porta (Barcelona, 1996) com a nou director. Porta també serà membre del patronat —primera vegada des de la direcció de l’exconseller Max Cahner—. Especialista en la història de l’independentisme català —ha editat l’obra de Daniel Cardona, diversos articles acadèmics sobre Josep Maria Batista i Roca o publicat un assaig sobre Josep Dencàs—, dirigeix la revista Esperit: una plataforma digital de reflexió política, alguns dels col·laboradors de la qual també s’han incorporat a la Revista de Catalunya. Porta es defineix com a nacionalista, independentista i conservador. La notícia del seu nomenament va ser celebrada a X per Jordi Aragonés, secretari d’estudis i programes d’Aliança Catalana: “això són molt bones notícies pel nacionalisme. Enhorabona, Frede”, va escriure.

“L’objectiu és convertir la Revista de Catalunya en una publicació de debat i de comentari d’alta política, que s’ocupi del més bàsic i fonamental per a la cultura catalana d’avui, sense floritures ni eufemismes; una revista dedicada a la cultura política, replantejada a la llum de l’actualitat i de la tradició històrica catalana”, assegurà Porta després del seu nomenament. L’aposta per Porta, avalada per un patronat del qual formen part intel·lectuals com Vicenç Villatoro o Joan Manuel Tresserras, ha despertat controvèrsia.

El malestar, com va anunciar el diari Ara, ha quedat palès al comunicat de l’anterior directora, Lluïsa Julià (2022-2024), recolzada pels membres del consell de redacció, Elisabet Armengol, Francesco Ardolino, Enric Pujol i Sílvia Tena. Julià lamenta la discrepància de criteris i els factors que han dut l’anterior patronat, direcció del qual també ha cessat, a decidir unilateralment el relleu de la direcció. La directora sortint afirma que les revistes es mouen en un constant estat d’indigència econòmica, però que sota la seva direcció, la Revista de Catalunya va guanyar en visibilitat i ja es va avançar en el relleu generacional.

Lluïsa Julià ha explicat a EL PAÍS que va impulsar la modernització de la publicació a través d’un memoràndum en el qual optava per un secretariat de redacció més consolidat. “Volíem ubicar la revista al segle XXI, però el patronat tenia una visió molt temorenca. La nova direcció diu ara que tirarà endavant el meu memoràndum, per tant, és un canvi que no té gaire sentit si el patronat anterior també ha dimitit”, valora. Julià defensa la professionalització i el procés d’indexació acadèmica de la publicació sota la seva direcció. “S’han integrat noves veus i joves investigadors, alhora que se li ha donat una major projecció pública i s’ha impulsat la celebració del centenari amb un seguit d’activitats com simposis i actes amb altres entitats del món cultural dels Països Catalans en un esforç per la visibilització de la cultura i l’actualitat catalanes”, assenyala.

Tot i el descontent de l’anterior direcció, Julià manté la celebració de l’acte públic de presentació del número 328 que tindrà lloc el proper 27 de febrer a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, així com els actes programats per la celebració del centenari.

Fonts del patronat defensen que el relleu és un simple canvi necessari per la crisi de model de revista cultural. La idea és que els membres més veterans que romanen al nou patronat transmetin els valors fundacionals de la revista a les noves generacions. El president anterior —l’historiador Josep Maria Roig i Rossich— i el secretari —el filòleg Jordi Manent— també han deixat el seu càrrec.

La manca de dones als renovats òrgans de governança de la publicació ha estat motiu de crítica cap a la nova direcció. El nou patronat compta únicament amb una dona. “Sempre hem tractat de ser paritaris. És un maltracte a la feina feta”, assegura Julià. “Vaig reconduir moltes coses a la revista en un moment conflictiu”, enfatitza. De fet, l’antic president del patronat Josep M. Roig i Rosich, quan Lluïsa Julià es va incorporar a la direcció, va publicar un editorial al web oficial afirmant que era fonamental “arranjar i sanejar unes estructures caduques, inviables o, com a mínim, ineficaces, a més d’intentar eliminar petites corrupteles consuetudinàries”.