Més de cent entitats signen contra la “privatització” de Sant Jordi

Aquest és el primer any que la Diada de Sant Jordi és de pagament a Barcelona per qui vulgui vendre al carrer: el mes de febrer la Cambra del Llibre va anunciar que a partir d’ara posar una parada al centre de la ciutat té un preu des de 96,8 euros i fins a 387,2 euros depenent de l’espai que s’ocupi (entre 6 i 24 metres). La majoria de llibreries i editorials, agremiades o no, se’n van assabentar a través de la premsa, i des de llavors hi ha cert malestar en el sector. Les editorials Virus i Descontrol i la llibreria Contraescritura s’han ajuntat en roda de premsa per mostrar el seu desacord amb el canvi de model, una “desvirtuació del caràcter popular de la Diada”, i presentar un manifest signat per més de cent entitats i escriptors contra el que consideren que és una “privatització” de la festa.

La voluntat d’implementar el model de copagament per a la Diada de Sant Jordi no és nova, és una iniciativa que l’Ajuntament (llavors liderat pels Comuns) i la Generalitat persegueixen des de 2017. Arran de la pandèmia, es va aturar el projecte per no ofegar més un sector vulnerable, però l’any 2022, aprofitant la situació de restricció pandèmica, es va crear la Superilla literària (amb passeig de Gràcia com a centre neuràlgic). Llavors una vintena d’editorials i llibreries ja van emetre un comunicat, titulat Normalitat privatitzada, on assenyalaven la “deriva neoliberal de la festa”. Aquest any és el primer en què s’implementa el pagament amb l’objectiu d’assumir conjuntament una despesa que fins ara es finançava íntegrament amb diners públics. De fet, que a Barcelona fos tot gratuït era una anomalia respecte a la resta de Catalunya i respecte a qualsevol cessió d’espai públic. El canvi l’ha aprovat la Cambra del Llibre, un agent privat que aplega el Gremi d’Editors, el de Llibreters, el de Distribuïdors i el mateix Ajuntament, fet pel qual alguns ho han viscut com una imposició. S’estima que, amb aquesta mesura, durant la Diada es recaptaran entre 43.000 i 45.000 euros, menys del 20% del cost total de la Diada. Segons el manifest, si bé la Diada “no era aliena a moltes de les pitjors lògiques capitalistes i de mercat, com a mínim no condicionava la participació al pagament en benefici d’entitats privades”.

Aquest any, doncs, hi haurà tres models de parada a Barcelona. Les de pagament són les de la zona professional, que és la Superilla literària. Les llibreries agremiades reserven el seu espai a través del Gremi —una mesura implementada també pels Comuns per evitar que entitats no professionals, com ara partits polítics, ocupessin espais centrals—, i enguany els preus de la seva taula oscil·len entre els 96,8 i els 387,2 euros. Després s’obre la convocatòria a les llibreries i editorials no agremiades, que han de pagar entre 121 i 484 euros. En el cas de les llibreries (no de les editorials), aquesta quota és una despesa subvencionable, però els signants del manifest denuncien l’opacitat amb què s’ha fet la gestió.

També es critica la delimitació d’un espai central privilegiat: per les desigualtats que genera entre llibreries agremiades i no agremiades, perquè exclou no professionals de les zones més concorregudes —la Diada s’havia vist com una oportunitat de visibilització per entitats alternatives—, i per la centralització que buida d’activitats els barris i altres ubicacions històriques com ara les Rambles. Les entitats, llibreries o editorials que no vulguin pagar la quota per tenir parada a la zona central, podran sol·licitar un espai a l’Ajuntament, i les llibreries mantenen el dret a posar una taula a la porta de l’establiment, per a la qual només cal notificar.

Moltes veus han comparat el model d’aquest any al d’una fira literària. Si bé és cert que els preus són proporcionals —una parada a La Setmana del Llibre en Català val 1.000 euros i a la Fira Literal 70 euros per dos dies—, a les fires habitualment es cedeix infraestructura (taules, cadires, punts de llum, etc.). Això no és així a la Superilla, que gestiona el Grup Focus, fet que ja van denunciar moltes veus durant la Diada de 2022 quan la pedregada va malmetre material.

Diu Júlia Martínez, de Descontrol Editorial, que l’objectiu del Manifest és ser la primera d’una sèrie d’accions de protesta que tindran lloc des d’ara i fins al 23 d’abril amb l’objectiu de revertir el procés, i que estan estudiant prendre mesures legals. El signen un centenar d’entitats i escriptors com ara Enric Casasses, Ana Polo, Bel Olid, Blanca Llum Vidal, David Caño o Carles Rebasa.