_
_
_
_
_
llibres
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

L’obra mestra d’Anna Murià

Han hagut de passar trenta anys perquè puguem llegir per primera vegada la versió original i completa d’'Aquest serà el principi’

Anna Murià, fotografiada per Toni Catany el febrer del 1992.
Anna Murià, fotografiada per Toni Catany el febrer del 1992.Toni Catany (Fundació Toni Catany/Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental)

Trenta anys d’escriptura. Aquest és el temps que dedicà Anna Murià a escriure “la novel·la de la meva vida”, Aquest serà el principi, obra que es va publicar per primera vegada el 1986, però escapçada: per petició de La Sal Edicions, i amb el propòsit de fer viable l’edició, Murià va haver de treure les primeres 98 pàgines, que, temps després, donaria a Sam Abrams perquè pogués, en un futur, publicar Aquest serà el principi sense retalls, com ella hauria volgut publicar-la llavors. Han hagut de passar tres dècades més perquè, per fi, el desig de Murià es veiés satisfet: de la mà de Lleonard Muntaner, l’obra ens arriba en una edició que, com assenyala al pròleg Sam Abrams, podem considerar una editio princeps en tant que, per primera vegada, podem llegir en la versió original i completa “l’obra mestra de la literatura catalana del segle XX”. No exagera pas Sam Abrams en definir d’aquesta manera la novel·la de Murià i, de fet, podríem afegir que es tracta també d’una de les grans novel·les europees del segle XX, d’una novel·la que entronca amb la narrativa de la meitat del segle XX i, alhora, dialoga amb la gran tradició novel·lística de finals del XIX per l’ambició de construir una novel·la que, tot inscrivint-se dins un arc temporal ben definit, el traspassa: influïda per la filosofia de Bergson, Murià pensa el temps com un flux continu, en el qual no és possible determinar un punt d’inici ni un punt final: “Si algú, amb ambició boja, volgués fer la gran novel·la dels cosmos, on començaria? Aniria a pouar en el remot passat els instants còsmics ignots de la primera formació de vida? Això no seria el principi”, escriví Murià al pròleg de l’edició del 1986.

Aquesta ambició “còsmica” conviu amb la voluntat de narrar un temps de vida; per això l’arc tan determinat de temps, que ens porta des de la Barcelona de finals dels anys vint fins a la dels setanta, és a dir, la Barcelona que els personatges es troben quan tornen després d’anys d’exili. Perquè Aquest serà el principi és una novel·la sobre un món i, sobretot, una ciutat que s’acaba —”Barcelona ha acabat una vida que es contarà amb somriures. Neix entre fogueres una existència monstruosa; serà endavant la seva”— i que es retroba canviada, diferent, en tornar de l’exili. En aquest aspecte, Murià dialoga amb Stefan Zweig, amb Thomas Mann —Els Buddenbroock, però també La muntanya màgica pel seu caràcter filosòfic—, amb Joseph Roth i Joseph Brodsky, el poema del qual “El final de la Belle Époque” ressona mentre es llegeixen les últimes pàgines de Murià. Al mateix temps, com diu Sam Abrams, Aquest serà el principi és la història d’una generació, d’uns joves la vida dels quals es va veure trasbalsada per la guerra, la dictadura i, en molts casos, l’exili. Aquest element generacional agermana la novel·la de Murià amb Lèxic familiar de Natalia Ginzburg o Els mandarins de Simone de Beauvoir, autora de la qual Murià reprèn les idees de compromís i llibertat, dos conceptes centrals juntament amb el dubte. La incertesa del temps que pertoca de viure als personatges es barreja amb el dubte com a incertesa existencial i intel·lectual, com a motor per a la reflexió i la crítica, per a un pensament en constant moviment. Aquesta qüestió del moviment és fonamental per diferents raons: Murià posa en moviment tota una sèrie de personatges i, per tant, de veus i de subjectivitats, i ho fa, com apunta Abrams, a través de diferents narradors, emprant l’estil indirecte lliure i el monòleg interior, fragmentant el text, jugant amb els registres lingüístics... Aquest moviment l’apropa a la Virginia Woolf de Les ones i a l’Iris Murdoch d’El mar, el mar, ­dues novel·les on el moviment té a veure, com en Murià, també amb l’estil, amb l’oscil·lació de veus i tons.

En tant que novel·la sobre diferents vides unides pel flux temporal, hi ha elements de la novel·la de formació i de la novel·la romàntica —els personatges s’enamoren, pateixen per amor, s’il·lusionen i es desil·lusionen, s’apassionen i es frustren; així mateix, és una novel·la sobre l’exili, sobre l’experiència de la guerra i sobre el retorn a casa. Perquè Aquest és el principi és la vida d’Anna Murià i dels seus companys; amagats rere altres noms i transformats per l’inevitable artifici de la ficció: Murià, Mercè Rodoreda, Roger Bartra, Armand Obiols, Pere Calders o Rosa M. Arquimbau, entre altres, són els protagonistes d’aquesta novel·la que, com assenyala Abrams, conforma un díptic amb Crònica de la vida de Roger Bartra. Si en aquest títol Murià opta per la memòria i la reflexió per construir un text íntim i assagístic entorn del poeta amb el qual va compartir la seva vida, en Aquest serà el principi l’escriptora es decanta per la ficció i escriu una extraordinària novel·la que bé mereixeria figurar entre la gran narrativa europea del segle XX.

Portada de 'Aquest serà el principi' de Anna Murià.

Aquest serà el principi 

Anna Murià
Lleonard Muntaner, 2023
408 pàgines. 22,70 euros
Tu comentario se publicará con nombre y apellido
Normas
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_