L’èxit infantil d’’Eufòria 3’

Eufòria ha encetat la tercera temporada sent líder de la seva franja horària amb un 16,7% i 256.000 espectadors. Unes xifres, però, que suposen un retrocés respecte l’obtinguda a les dues anteriors edicions, molt en particular si es comparen amb els 381.000 espectadors (22,4%) de l’any passat. Això sí, entre el públic de 4 a 12 anys va capturar el 39,9% de l’audiència. Segurament l’afany per triomfar entre els espectadors més joves explica que TV3 hagi passat la programació de la pel·lícula als dimecres i dediqui el divendres a aquest concurs. L’endemà…no hi ha escola.

De fet, la presentadora va demostrar una manifesta angúnia quan veia que podia allargar-se el programa (2 hores 53 minuts). “Vinga, de pressa que anem curts de temps”, empenyia. Va voler embalar-lo en el pitjor moment, en el clímax dels comiats als primers concursants perdedors. Ho feia per atenció a aquesta infància que els contempla a hores tan tardanes? O per no endarrerir el segon consum que proposa el programa: el seguiment a les xarxes amb entrevistes, comentaris, ..? De fet on Eufòria trona amb més ambició és a les xarxes i és un dels seus millors trumfos.

Novament en aquesta gala es va donar un fet que la direcció del programa practica amb impunitat: canviar les regles del joc. Ho va fer a la segona edició i va tornar-ho a fer a la primera gala de la tercera. Deu ser una manera d’introduir misteri i emoció encara que, en el darrer cas, hi ha un punt de crueltat. Quan ja estaven triats els quatre concursants que havien de finalitzar la seva participació, acomiadar-se d’Eufòria, un comunicat sorpresa de la direcció va anunciar que aquest any no hi hauria gala de repesca i que aquella nit en lloc de marxar-ne quatre... ho farien dos. Això va demanar una nova votació i un nou suplici pels quatre concursants. Aquest cop, a diferència del que va passar a la segona edició, les aplicacions del programa van administrar els vots del públic sense problemes. L’any passat, davant d’un altre anunci sorpresa de la direcció que implicava una nova tria, les aplicacions, segurament programades per a una única votació, no van funcionar. Van haver d’improvisar una solució rescatant els resultats de la darrera votació. Que aquest any la informàtica no punxés demostra que hi va haver més precaució a l’hora de confegir el programari de les aplicacions o que l’anunci no era tan sorpresa per a tothom i que alguns, per exemple els informàtics, n’estaven advertits.

Eufòria 3 s’ha penjat a la graella un cop acabada l’emissió d’Operación Triunfo. Un èxit d’Amazon Prime no del tot previsible tractant-se d’una plataforma, no d’un canal de televisió. Si les plataformes es fan mestresses del directe ja poden començar a resar els canals tradicionals. Sense entrar en qüestions sobre la còpia o no de formats, tema sub iudice, i tot i l’esforç de TV3 per magnificar el seu concurs, l’espectacle a Amazon Prime devia ser de més pressupost perquè l’espectacle lluïa més (plató més gran, més vol de càmeres…). Eufòria, tot i ser més petitó, té a favor un aire més casolà, més familiar -amb Miki Nuñez que sempre té alguna simpàtica ensopegada entrevistant parents que no són qui ell creu.

Com és habitual, el jurat evita ser feridor, i això està bé, però manifesta unes opinions més emotives que tècniques i és d’una inutilitat -també per als mateixos concursants- clamorosa. Sort en tenen aquests dels entrenadors i revisors del VAR que han treballat tota la setmana amb ells per poder escoltar privadament un judici profitós sobre encerts i errades. En fi, veient Eufòria no em trec de sobre la perplexitat perquè una televisió que ignora la música faci festa major amb un xou per cercar talents musicals. De tots aquests artistes, per cert, quants en sobreviuen?

I un record per a Objectiu Paki que, sortit de la televisió de Cardedeu, ara és com una Eurovisió comarcal on cada televisió participant envia el seu candidat.