Inacabables debats electorals a la televisió

De la mateixa manera que les acadèmies del cinema haurien de repensar les seves cerimònies gremials de distribució de premis, les televisions públiques haurien de fer dues coses urgentment: asseure els candidats en els debats electorals i pactar entre totes el repartiment del temari.

Els faristols afavoreixen el discurs acadèmic, la impostació, la conferència, mentre que estar asseguts, tot i que tindrien el moviment de cames desprotegit, potser afavoriria el cos a cos, una tertúlia que perjudicaria els candidats que anessin a col·locar la seva peça ignorant l’existència dels contrincants. Això van fer, per exemple, Gemma Geis al debat de Girona i Lorena de la Fuente, en menys mesura, al debat de Tarragona, totes dues a TV3. Quan intervenien miraven a la càmera com si tot el debat fos el seu minut d’or. Amb l’agreujant, en el cas de Geis, que al seu minut d’or es va equivocar, o la van confondre, de càmera i no es dirigia a l’espectador..

En aquestes municipals, Betevé, TVE i TV3 han organitzat debats electorals amb els candidats municipals de Barcelona o, en el cas de TV3, de les quatre capitals. Cada televisió ha distribuït en blocs el temari a tractar…però era el mateix a tot arreu -amb la notable excepció de Betevé que va incorporar expressament un bloc sobre la cultura, encara que dedicant-li menys temps-. Els candidats, a mesura que acumulen debats, ja saben què s’hauran de sentir i quina píndola han de col·locar. Voler tractar tots els assumptes a tots el debats, a pesar de la seva llarguíssima, avorrida, durada, obliga a resumir el que es vol dir, fugir del matís... Si l’assumpte de l’habitatge es tractés en un debat i el de la mobilitat en un altre, tot pactadíssim, hi hauria més temps, malgrat escurçar el quilometratge de la sessió, per elaborar les idees i no passaria, com va passar al de TVE i al de TV3, que es critica el 30% en la construcció d’habitatges sense que ningú expliqui a l’audiència quina mena de 30% els ocupa amb tanta passió. El votant conscienciat podria triar el debat amb el temari que li resultés més proper o podria veure’ls tots amb la tranquil·litat que no durarien dues hores llargues.

En l’aspecte estètic, Betevé i TV3 van optar per un escenari enfosquit, particularment TV3, però amb bona il·luminació dels candidats. TV3, al debat de Barcelona, va animar el plató amb faristols de colors (el color del partit del seu usuari). A TVE, en canvi, dominava el blanc i una pantalla amb imatges canviants al fons com Betevé. Mentre Betevé va col·locar la moderadora Eva Arderiu en front dels candidats, en una posició subsidiària, no central... TV3 -menys en el debat de Barcelona- i TVE van plantar els seus -Gemma Nierga, Quim Barnaola, Xavier Grasset- al mig del semicercle dels candidats tot i no ser els protagonistes de la convocatòria.

Els moderadors van fer amb correcció la seva feina. Per culpa d’una xuleta mal documentada, Grasset va cometre dos petits errors en les presentacions curriculars d’un debat. Va ser el presentador que menys transcendència donava a l’acte. No s’entén per què si és capaç de dirigir correctament els debats de Girona, Lleida i Tarragona, TV3 no l’hagi triat per fer la mateixa feina al de Barcelona. No se’n refien? Ho van fer, apartades del cercle de candidats, Laura Rosel i Ariadna Oltra. Abans, aquests debats se’ls quedaven els directors del mitjà (Terribas o Sanchis), com si no hi haguessin altres professionals capaços. Ara que aquesta feina torna a la redacció... es fa un lleig. A Grasset li van donar la tertúlia d’anàlisi posterior al debat sobre Barcelona.

TVE també va emetre el seu debat pel Canal 24 horas a tot Espanya amb traducció simultània. Dues veus molt professionals, monocords, sense imitar els èmfasis dels candidats, traduïen del català. A Betevé van donar, acabat el debat, el resultat d’una enquesta-web sobre qui deien els espectadors que havia guanyat. Van recollir 3.500 vots, no són gaires i, sobretot, són poc fiables.

A l’endemà, a El cafè de les idees, TVE va fer un repàs, amb intel·ligència i crítica, del debat, analitzant què van fer els candidats i, també, com ho van fer ells. De tots els debats, l’autèntic minut d’or el va protagonitzar Ada Colau a TVE. Un cop ja era acabat, va agafar la paraula per tenir un record per l’estimada periodista de TVE Mària Sánchez, especialista en temes municipals. Va morir el mes de març. Tenia 59 anys. Tots, tots, els intervinents s’hi van afegir.

TV3 presumia que el seu debat amb els candidats de Barcelona era el darrer i decisiu. Va fer-ne una promoció exagerada. ¡La prèvia va ser la informació que obrí el Telenotícies!. Va ser un enorme dejà vu, tot i que els candidats van pujar una mica els decibelis. Daniel Sirera, per exemple, va dir que Jaume Collboni i Colau són com el dúo Pimpinela, un tractament que deu trobar molt ocurrent perquè ja l’havia fet servir en altres debats. Collboni parlava en aquest debat de què faria com a “nou alcalde”, sense fer servir un prudent afegitó que, al debat de Betevé, anava sempre enganxat a les seves promeses com hipotètic alcalde: “si la ciutadania em fa confiança”. Algun assessor li deu haver dit que havia de transmetre més convicció sobre el triomf.

Les xifres no eren argument de res perquè sempre hi havia qui sospitava de les que presentava el contrincant. Per exemple, Xavier Trias i Ernest Maragall sobre la Guàrdia Urbana. Eva Parera ha parlat en tots els debats del “comunisme” de Colau i Anna Grau va acabar el minut d’or de TV3 mostrant l’escut de Ciutadans. Tret d’una brevíssima aparició del tema de la fugida d’empreses el 2017... de la independència, ni piu.