Prop de deu milions d’euros per combatre la pobresa i l’exclusió als barris metropolitans

9,8 milions d’euros repartits entre 14 municipis i un total de 20 projectes de voluntat transformadora. Aquest és, en números rodons, el balanç d’adjudicacions de la primera convocatòria del Programa integral de barris per a la millora de les rendes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Les ciutats de la corona urbana que rebran finançament per a les seves iniciatives de reforç de la cohesió social i lluita contra la pobresa són Badalona, Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Llobregat.

Antonio Balmon, vicepresident executiu de l’AMB, explica que el nou programa integral és fill indirecte de la pandèmia: “Durant aquest període vam duplicar les nostres inversions i posarem en marxa un seguit d’iniciatives d’actuació social”. En especial, van optar per “obrir una via d’actuació molt concreta: centrar-nos en el barris de rendes més baixes de la nostra metròpoli per tal de reduir la vulnerabilitat dels ses ciutadans”. Un cop identificades aquestes potencials àrees de precarietat i exclusió social, l’AMB es va posar en contacte amb els municipis afectats i els hi va demanar que proposessin iniciatives específiques de transformació d’aquests barris.

Antonio Balmon, vicepresident executiu de l’AMB, explica que la institució va duplicar el seu pressupost d’actuació social durant la pandèmia: “Vam obrir una via d’actuació molt concreta: centrar-nos en el barris de rendes més baixes de la nostra metròpoli per tal de reduir la vulnerabilitat dels ses ciutadans”.

En paraules d’Antoni Farrero, coordinador de l’Oficina Tècnica de la Gerència de l’AMB, “les propostes dels ajuntaments s’han alineat perfectament amb els fons de què disposàvem enguany, de manera que tots els municipis tenen com a mínim una iniciativa aprovada i subvencionada”. Les màximes subvencions se les enduran el programa de regeneració integral de Les Planes, a l’Hospitalet de Llobregat, i el pla de vida comunitària dels barris de Sant Josep, La Guàrdia i Can Ros, a Sant Vicenç dels Horts. Tots dos han obtingut subvencions d’un milió d’euros, el màxim previst al programa de l’AMB. Entre les dotacions més modestes, els 32.100 euros que l’ajuntament de Gavà pensa dedicar al refugi climàtic de Ca n’Espinós, els 154.000 euros que es destinaran a un programa d’orientació educativa a Barberà del Vallès o els 184.000 que s’invertiran per evitar que els joves de La Mina, a Sant Adrià del Besòs, abandonin de manera prematura els seus itineraris formatius o laborals.

Atenció preferent als més vulnerables

Tot plegat, aquestes “accions de rescat metropolità”, com les descriu Antoni Farrero, coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, abasten un ampli ventall d’iniciatives. Així, Sant Boi de Llobregat crearà un equip d’integradors socials amb l’objectiu “d’ajudar i acompanyar” a dones i joves de les comunitats gitana i magribina i d’altres procedències també en situació vulnerable. Montcada i Reixac crearà un punt d’inserció laboral i promourà activitats culturals i formatives al barri de La Ribera. L’Hospitalet de Llobregat encetarà un pla de regeneració urbana integral al barri de Les Planes-Blocs Florida, amb accions concretes com la creació d’horts urbans o d’un nou parc al veïnatge. Cornellà de Llobregat crearà un nou incubador urbà d’oportunitats laborals per als joves a Sant Ildefons. Badalona rehabilitarà espais públics i fomentarà la cohesió social a la constel·lació de barris perifèrics que formen La Pau, La Salut, Lloreda, Sistrells, Artigas, Sant Roc, Congrés, Remei, Guixeres i Pomar. Sant Feliu de Llobregat farà una recerca porta a porta de situacions de vulnerabilitat entre els veïns de La Salut i Can Calders. I Sant Joan Despí, entre d’altres accions, combatrà l’aïllament i la solitud de la gent gran a Les Planes.

Ramon Torra, gerent de l’AMB, explica que l’objectiu principal d’aquest programa de subvencions és “treballar per la superació de les desigualtats socials i la dicotomia centre-perifèria al conjunt del territori metropolità”. Per fer-ho possible, el pla “identifica barris on es registra una vulnerabilitat social aguda i busca revertir algunes de les condicions que la provoquen i l’enquisten”. En aquesta mateixa línia, Antoni Farrero considera que “els millors plans d’intervenció contra l’exclusió i la pobresa són aquells que creen oportunitats”. L’objectiu final és “afavorir a mig termini una certa confluència de rendes entre els barris més pobres de l’àrea i la mitjana”. No es tracta, en cap cas, “de resignar-se a subvencionar indefinidament la pobresa, si no més aviat d’evitar que esdevingui crònica”. Per això, s’han demanat projectes que, dintre dels possibles, “resolguin problemes estructurals concrets i trenquin colls d’ampolla”.

Ramon Torra, gerent de l’AMB, explica que l’objectiu principal d’aquest programa de subvencions és “treballar per la superació de les desigualtats socials i la dicotomia centre-perifèria al conjunt del territori metropolità”.

Fomentar la igualtat d’oportunitats

Farrero explica que el Programa integral pel període 2022-2024 suposa un canvi de prioritats i de metodologia. “Fins ara, es partia d’un diagnòstic global del territori i s’injectaven recursos econòmics allà on els problemes congènits d’exclusió, taxes d’atur elevades, mancances estructurals i pobresa ho feien recomanable”. Aquest cop, de manera “molt més concreta i holística”, s’ha optat per “recollir propostes dels ajuntaments de l’àrea metropolitana en un procés de concurrència competitiva”.

Així, els propis municipis han fet l’exercici d’identificar els seus barris amb necessitats estructurals més urgents i dissenyar plans d’actuació, amb una definició específica d’objectius, estratègies i previsions de despesa. L’AMB ha estudiat les sol·licituds rebudes i ha decidit en junta de govern quines d’elles entren al programa i rebran un percentatge dels fons previstos.

Els propis municipis han fet l’exercici d’identificar els seus barris amb necessitats estructurals més urgents i dissenyar plans d’actuació concrets.

“Cada projecte concret podia rebre un màxim d’un milió d’euros i un 80% del seu import total previst”, explica Farrero. “Les subvencions són compatibles amb altres possibles aportacions públiques, ja siguin autonòmiques, estatals o comunitàries”. En els casos que sigui necessari, “es preveu que les accions puguin tenir continuïtat, com a mínim, fins al final del període de vigència del pla, que és finals de 2024″. És a dir, els projectes pilots a desenvolupar en propers exercicis hi tenen cabuda.

Farrero es mostra satisfet per “la diversitat, ambició, originalitat i realisme de les propostes presentades”. En destaca que “moltes d’elles reserven un paper actiu al teixit associatiu o comunitari dels barris, fet que contribueix a potenciar el seu impacte i fer-lo més sostenible”. L’espectre d’iniciatives és ben ampli, però la majoria passen per un seguit d’eixos d’actuació bàsica: “Moltes persegueixen eliminar desequilibris socioeconòmics mitjançant el reforç formatiu i el foment de la convivència. Algunes busquen potenciar la inserció laboral afavorint capacitats, com ara les competències digitals. D’altres es proposen coordinar millor els agents socials. I tampoc falten les que volen combatre vulnerabilitats molt específiques, com l’abandonament de la gent gran, la falta de refugis climàtics o la manca d’aliments saludables i sostenibles”. Totes, en resum, tenen com a objectiu últim que els barris precaris i problemàtics deixin de ser-ho tan aviat com sigui possible.

Les dades del Pla de Barris de l’AMB

· L’Àrea Metropolitana de Barcelona aportarà 9.805.473,99 euros als 20 projectes aprovats per combatre la pobresa urbana.

· Això representa el 69,7% del total de les iniciatives, que sumen un pressupost conjunt de 14.702.554,83 euros.

· Els municipis amb més d’una iniciativa aprovada són Barberà del Vallès (tres en total), Gavà (tres), Cornellà de Llobregat (dues) i Sant Adrià del Besòs (dues).

· Set dels projectes rebran subvencions d’entre 500.000 i un milió d’euros.

· Quatre d’ells han estat subvencionats amb quantitats inferiors als 200.000 euros.

· En la meitat dels casos la subvenció atorgada equival al 80% de l’import total, el percentatge màxim previst pel programa.