Un laboratori a l’aire lliure: transformar la fusta per impulsar l’economia verda a l’àrea metropolitana

L´edifici Pisa de Cornellà de Llobregat és un exemple d´aquesta nova aposta basada en la fusta. L’espai, dissenyat per l’estudi Peris + Toral Arquitectes, consta de 85 habitatges amb protecció oficial, 67 dels quals són de tres dormitoris i 18 de dos dormitoris. El projecte “ha consumit entre 2.000 i 2.600 metres cúbics de fusta”, detalla el coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antoni Ferrero, que també assenyala que una de les estratègies de l’actual gestió forestal del organisme és “generar demanda” per afavorir l’expansió d’aquest model “verd” a la ciutat, i contribuir així a la lluita contra el canvi climàtic.

De moment, l’experiència ja ha portat l’AMB a construir tres equipaments públics similars més amb aquest material, que estan en procés d’execució: el de l’Arxiu Municipal de Ripollet; l’escola bressol El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts i l’ampliació de l’Institut Tiana. En concret, l’objectiu de l’edifici Pisa, que ha rebut diverses distincions nacionals i internacionals, és promoure la sostenibilitat, la innovació i la inclusivitat.

L’estructura de l’edifici ha aconseguit minimitzar les emissions de CO2, així com la demanda energètica potencial dels futurs habitants. Això mitjançant la incorporació de materials reciclats i reciclables, com la pròpia fusta. La disposició arquitectònica també afavoreix un ús energètic més baix. En concret, els espais que permeten la ventilació creuada o la producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris contribueixen a un ús menor de calefacció, llum, o aire condicionat, entre d’altres.

L’arquitectura amb fusta promou la sostenibilitat, la innovació i la inclusivitat

La innovació, un altre dels eixos del pla de l’AMB, ha consistit a fer servir un sistema de construcció prefabricat amb estructura de fusta. Així, el temps d’edificació es redueix; i també disminueix la quantitat de residus generats en el procés. La generació d’espais inclusius, un altre dels objectiu del pla, ha consistit a flexibilitzar els usos de l’espai a través de l’eliminació de passadissos; col·locar la cuina com la zona central de l’habitatge, o bé establir àrees sense una funció assignada, que poden servir tant com a habitació, oficina o menjador.

Un canvi de perspectiva

“Un dels nostres objectius és que l’Àrea Metropolitana es giri als boscos periurbans”, destaca Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i encarregat de la Vicepresidència de Polítiques Forestals de l’AMB, creada recentment per desenvolupar la nova estratègia. Fins ara, assenyala Sierra, s’ha tendit a posar el focus a la promoció econòmica de polígons industrials o a les platges de l’àrea metropolitana. No obstant això, les xifres d’ infraestructures “verdes” afavoreixen aquest canvi de perspectiva.

Amb el 52% d’espais oberts, l’àrea metropolitana té 17.000 hectàrees de boscos, cosa que correspon al 27% del seu territori. Només als parcs metropolitans hi ha 30.000 arbres. La major part de la massa forestal es troba als massissos muntanyosos del litoral i el prelitorial com el Collserola, Serra de Marina, Muntanyes del Baix o el Massís del Garraf i L’Ordal.

Avantatges climàtics de la fusta

Entre els principals avantatges de construir amb fusta hi ha, a més dels aspectes assenyalats a propòsit de l’edifici Pisa, la descarbonització del territori. En concret, l’ús d’aquest material redueix en més de 30% les emissions de CO2 respecte a la construcció amb formigó. “Si aconseguíssim tan sols que la meitat del material utilitzat fos fusta, ja tindríem una reducció important de les emissions”, afegeix Ferrero.

En un context de crisi energètica com l’actual, la construcció amb aquest material també contribueix a reduir la despesa. Es calcula que el 40% del consum d’energia de la Unió Europea, així com el 36% de les emissions, és causat pel procés de construcció d’edificis i el manteniment al llarg del seu cicle vital. En aquest sentit, l’ús de fusta suposaria la reducció d´un 55% d´emissions de CO2 que genera cada edificació i més de la meitat del percentatge del seu impacte ambiental actual (un 61%).

El 27% de l´àrea metropolitana són boscos.

La fusta permet, a més, la regulació tèrmica de l’espai. Aquest material acumula una menor quantitat de calor que, per exemple, un edifici de formigó, pel fet que el seu “efecte albedo” (el percentatge de radiació que reflecteix una superfície) és més elevat que el d’altres materials.

A nivell econòmic, l’ús de la fusta a la construcció també contribueix a l’impuls del producte nacional. “La majoria de la fusta utilitzada prové de boscos espanyols”, afegeix Sierra. Un dels objectius és que, a més de la importació, també es pugui reciclar la fusta de la pròpia àrea metropolitana. Això també forma part de la nova estratègia de la fusta.

Generar calefacció i aigua calenta de manera natural

L’objectiu és recórrer a la biomassa, que és la matèria orgànica que emergeix d’un procés biològic, i que es pot utilitzar com a font d’energia. Per això, l’AMB ha posat en funcionament cinc calderes de biomassa als municipis de muntanya del Baix Llobregat (Corbera, Pallejà, Sant Boi Torrelles i Sant Climent de Llobregat), fet que ha suposat un cost total de 1.336.500 euros en el marc del Programa d´Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans de l´Àrea Metropolitana de Barcelona.

“Volem, per exemple, que tota l’aigua calenta del poliesportiu de Sant Climent sigui feta amb biomassa. Això, a més d’evitar el consum d’energia fòssil, mostra que també hi ha un aprofitament propi dels boscos metropolitans”, explica Sierra, que també destaca que la nova estratègia optimitza els recursos econòmics de les arques públiques.

La biomassa permet autogenerar calefacció o aigua calenta

Un dels objectius fonamentals, segons el Vicepresident de Polítiques Forestals de l’AMB, consisteix precisament a “aprofitar els propis boscos metropolitans”: “Quan parlem de biomassa, també parlem de la gestió forestal. D’un bosc on poden sortir diferents tipus de material. Amb això els equipaments públics viuran del mateix material que generin. Això és l´economia circular. La biomassa, doncs, serà producte quilòmetre 0″. Actualment, segons Sierra, cal importar biomassa d’altres països d’Europa.

Un pla per evitar incendis

La gestió preventiva davant el risc d’incendis també està contemplada en el projecte de l’AMB, el desenvolupament del qual ha coincidit amb l’elecció de Barcelona aquest 2022 com a Ciutat Europea del Bosc, una distinció de l’European Forest Institut (EFI) en reconeixement de la gestió dels espais naturals a la ciutat. En el marc de les competències territorials que l’AMB exerceix des de fa més d’una dècada, l’organització ha engegat el Programa Metropolità d’Actuacions Forestals (PMAF), dotat amb un pressupost de 400.000 euros. El pla està orientat a fer tasques de manteniment entre els anys 2023 i 2024, abans de l’època de màxim risc d’incendi forestal, i s’espera que es reprodueixi els propers anys.