L’univers invisible d’Enric Tormo, figura clau en la producció gràfica de Brossa i Miró

En el procés de producció d’una obra gràfica hi ha sempre dos aspectes fonamentals a tenir en compte: la part creativa i comunicativa, aquella que representa l’autor creador i per la qual és reconegut; i la part tècnica, aquella que duu a terme l’impressor, que plasma i materialitza mitjançant procediments mecànics el que l’autor ha pensat. La relació que s’estableix entre aquests dos agents és diferent i variable en cada peça i en cada projecte gràfic. Enric Tormo és un exemple particular dels protagonistes invisibles de les arts gràfiques, un impressor que investiga noves solucions tècniques i un maquetador de gran professionalitat, a més a més d’acadèmic. Com diu Aitor Quiney a Enric Tormo. La invisibilitat del Dau (Fundació Joan Brossa - Ajuntament de Barcelona, 2022), és “un tipògraf de raça”.

Es tracta d’un llibre vinculat a l’exposició La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, gravador i fotògraf, del Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa. La publicació inclou un estudi exhaustiu signat per Aitor Quiney, un recull extens de material gràfic i una selecció de més de 200 imatges. Destaca un plec inicial de fotografies en blanc i negre que funcionen a mode de pròleg del llibre, presentant les amistats i els contactes que Tormo va establir durant la seva trajectòria professional i personal.

Parlar de Tormo és endinsar-se en una figura clau en la producció gràfica de Brossa o Miró

Parlar d’Enric Tormo (Barcelona, 1919-2016) és endinsar-se en una figura clau en la producció gràfica de grans noms com Joan Brossa, Joan Miró i el col·lectiu Dau al Set. Impressor, gravador, tipògraf, tècnic, historiador i pedagog d’arts gràfiques, es formà als Salesians. No és una dada irrellevant el fet que la seva mare l’hagués inscrit a la formació de “caixista-tipògraf”, una decisió que va determinar la seva vida. També va cursar estudis de Belles Arts a la Llotja, després de superar les reticències familiars, gràcies a la insistència del mateix Tormo. Aquestes dues formacions el complementaven: les aptituds creatives i artístiques apreses a la Llotja se sumaven a la capacitat compositiva visual i de maquetació dels Salesians, i això li va permetre entrar a treballar en els tallers de propaganda de la República, tot fent equip amb altres professionals (dibuixants, fotògrafs,…) amb els quals van crear cartells i impresos d’una alta modernitat gràfica i un missatge consistent que es van difondre arreu, esdevenint imaginari col·lectiu republicà.

La publicació al voltant de la figura de Tormo ressegueix la seva vida i ens acosta a la seva figura a través de les relacions personals i professionals que va mantenir. Un dels noms més importants en aquest univers professional i personal fou Joan Brossa, una amistat forjada a través de les seves passions compartides. De ben petits es conegueren traginant encàrrecs pels carrers de Barcelona i, posteriorment, van fer el servei militar a Salamanca. J.V. Foix i Joan Prats foren guies per als dos joves, mostrant-los llibres i publicacions sobre els nous moviments artístics de l’època. Tormo i Brossa compartiren una vida dedicada a l’art, el gravat popular, la tipografia i la consciència i militància sociopolítica de combat. Des de l’antifranquisme i en la defensa del catalanisme com a principi. Treballaren plegats en les obres de Brossa, investigant i desenvolupant les millors tècniques i acabats en cada projecte. D’aquests treballs va sorgir la possibilitat que Tormo treballés amb Joan Miró. Brossa havia parlat a Miró de la feina com a gravador de Tormo i aquest darrer va prendre, segons l’editor Joan Prats, la responsabilitat i la col·laboració tècnica del tiratge de les litografies de Joan Miró que formaven l’anomenada Serie Barcelona, editades l’any 1944, demostrant absoluta competència i zel en la comesa de les funcions que li van ser encomanades.

Carders 15 era un punt de trobada, debat i experimentació, un espai d’aprenentatge constant

Al llarg de la seva vida com a treballador gràfic, la tasca de Tormo es desenvolupava en equilibri entre la investigació de noves solucions tècniques i les maquetacions més conservadores. Era una època d’experimentació en l’art i les arts gràfiques: cerca de nous formats, expressivitat a través de les cal·ligrafies, ús de les tipografies com a recursos importants, treball i investigació amb diverses tècniques i materials com el collage, les aiguades, el guaix, les tintes, les aquarel·les… Compaginava les tasques més d’ofici amb les feines editorials —de disseny de nadales, participacions de boda o la maquetació de guies turístiques— amb l’autoedició dels seus propis projectes. És així com l’any 1946, en una sala contigua al pis nou on s’havia instal·lat amb la seva dona, Maria Ballester, funda el seu primer taller Carders 15. Aquell taller fou un laboratori d’investigació tipogràfica, composició i gravat. Una vàlvula d’escapament per crear des de i per a la llibertat.

El taller es convertí en un punt clau per a Dau al Set (Joan Brossa, Arnau Puig, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats) i altres creadors de l’època. Un punt de trobada, debat, experimentació i treball en directe de les seves pròpies cre­a­cions, un espai d’aprenentatge constant de l’ofici i de relacions amb artistes i projectes: “Un minúscul oasi en el secà pedregós de l’època”, tal com el definia Dolça Tormo. Tots en tenien clau i entraven i sortien quan volien passant per casa dels Tormo-Ballester.

Aquest teixit d’artistes i professio­nals deixà un llegat de relacions personals a través de les arts i els oficis. Un testimoni d’amistat a través dels intercanvis i regals d’obres d’art, cartes, poemes, edicions, postals… La col·lecció d’art d’Enric Tormo i Maria Ballester n’és un clar exemple, amb peces de Joan Miró, Joan Ponç, Antòni Tàpies, Modest Cuixart o Joan-Josep Tharrats.

El llibre, doncs, és un homenatge a l’esperit d’una època a través de la narració biogràfica de la vida d’Enric Tormo, apropant-nos a l’univers poc visible del mateix Tormo i presentant documentació inèdita d’artistes coetanis com el grup Dau al Set o Joan Miró.

Enric Tormo, la invisibilitat del Dau 

Aitor Quiney 
Ajuntament de Barcelona, 2022
322 pàgines. 20 euros