Contra l’obsolescència: Josep Fontana

A la seva biografia sobre Eric Hobsbawm, Richard Evans destacava la capacitat del britànic per mantenir viva la seva producció. Per Ramón Villares, aquest mateixa destresa per vèncer l’obsolescència definiria la trajectòria de Josep Fontana (1931-2018). A més, l’obra de tots dos compartiria tres trets singulars: la qualitat literària dels seus escrits –la capacitat per fer-se entendre—, la base fortament empírica de la seva recerca –escapolint-se de la maledicció de l’arxiu— i l’aposta per la complexitat a l’hora de comprendre el passat –defugint apriorismes i catecismes—. Res ho exemplifica millor que la seva sostinguda producció sobre els fonaments econòmics i la gènesi de la revolució liberal a Catalunya, Espanya i Europa, iniciada explosivament el 1971 amb La quiebra de la monarquía absoluta (Ariel) i closa pòstumament amb Capitalisme i democràcia (Crítica, 2019).

L’analogia tancava, aquest dilluns al migdia, la conferència de presentació de la càtedra Josep Fontana a l’auditori Albert Calsamiglia de la Universitat Pompeu Fabra. Sense pràcticament cap cadira buida, bona part del què el mateix Villares ha definit com “l’escola catalana historiogràfica” seguia amb atenció un perfil fet des del respecte i l’amistat, però també des de la complicitat que els va dur a dirigir una Historia de España (Marcial Pons i Crítica, 2007-2017) diferent i filla d’una mirada concreta, “amb Pasqual Maragall al fons”.

Entre el públic gent de la casa com Joaquim Albareda, Albert Carreras, Dolors Folch, Albert García Balanyà, Tomàs de Montagut o Jaume Torras, però també de la resta de centres catalans com Carme Molinero i Borja de Riquer (UAB), Pere Pascual (UB), Rosa Congost (UdG), Conxita Mir (UdL), Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà (URV), o Joan Fuster de la (UOC), així com els editors Josep Maria Muñoz i Gonzalo Pontón, familiars i amics. Però també bibliotecaris i professors d’Institut que personalitzaven, a parer de Villares, dues de les constants vitals de Fontana. D’una banda, trobem la lletra impresa: des de la llibreteria de vell familiar al seu paper com assessor editorial, passant pels 50.000 volums i 37.000 documents històrics cedits a la seva universitat. De l’altra, destaca el seu interès per la disciplina, tot cercant donar seguretat als especialistes i als docents a partir de posar ordre dins la historiografia mundial i d’analitzar més les interpretacions que no els mètodes.

El retrat també n’ha reconstruït l’etapa formativa, amb la referència als seus tres referents: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Una abundància que el filòsof Manuel Sacristán li retreia amistosament –”en un país sense mestres, tu en tens tres”—; i als qui, segons el seu col·lega Jordi Nadal, havia fins i tot superat gràcies a la constància i la qualitat dels seus treballs. En paral·lel a la recerca i la docència, l’historiador gallec ha volgut subratllar també el compromís cívic i polític de Fontana, manifestat tant en la seva militància política i els seus ideals, com en reflexions documentades sobre el passat recent en forma de títols exitosos com Por el bien del Imperio (Pasado & Presente, 2011). Per Villares, és precisament l’aportació d’aquest “espessor històric” a la reflexió pública, allò que més s’enyora de les seves aportacions públiques i científiques.

Institucionalment, la nova càtedra està impulsada per la Diputació de Barcelona i per la Universitat Pompeu Fabra, on Fontana va fundar l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives i va tancar la seva etapa docent, després del seu pas per la UB, la UAB i la UV. Per això, en començar l’acte, han pres la paraula el rector Oriol Amat –qui ara fa pocs dies sorprenia amb la seva dimissió anticipada i la convocatòria d’unes eleccions on ja no optarà a repetir—, la diputada i alcaldessa d’Esplugues Pilar Díez i un dels impulsors del reconeixement, el catedràtic Josep Pich. Aquest últim ha anunciat un reguitzell d’activitats, amb el doble objectiu de donar a conèixer la figura i l’obra de l’historiador i de la càtedra, i que s’iniciaran aquest novembre amb diverses conferències i l’edició d’un llibre homenatge.