Fontana lamenta que la historiografia espanyola “ignori” la catalana

Un dels historiadors més influents de Catalunya, Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931), va rebre ahir dilluns el primer Reconeixement Josep Benet, un guardó commemoratiu pel desè aniversari de la mort del fundador i primer director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Davant desenes d'assistents, entre els quals hi havia l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, Fontana va definir com un "esplèndid regal" rebre un reconeixement associat al nom del seu col·lega i amic. Fontana, autor d'una vintena de llibres i guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2006, va llegir un discurs de denúncia social, en el qual també va criticar fortament la Reial Acadèmia de la Història. "No s'han molestat mai a llegir el nostre treball" i especialment la seva directora actual, Carmen Iglesias. "En una entrevista va qualificar de greu error haver permès que les comunitats autònomes poguessin controlar l'ensenyament de la història", va dir.

Más información

La Reial Acadèmia de la Història rectifica: Franco va ser un dictador

Fontana va recalcar que el tracte de la historiografia acadèmica espanyola amb la catalana havia estat de "deliberada voluntat d'ignorància". I va afegir: "Durant cinquanta anys no han tingut en compte la nostra feina, i això fomenta que segueixin dient les mateixes ximpleries i que menyspreïn les nostres aportacions dels últims 50 anys". L'historiador va esmentar les declaracions que havia fet Iglesias, en què la directora va assegurar que a "Catalunya s'havia ensenyat la història falsejada" i va elogiar la figura de l'historiador català Jaume Vicens Vives, del qual va dir "que és una pena que el seu treball estigui avui ocult". Fontana va dubtar que Iglesias "no conegués el nom complet de Vicens Vives, la qual cosa denota fins a quin punt ens menyspreen", va afegir.

Sobre Benet, que el 1980 va ser cap de llista en les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya pel PSUC, Fontana va recalcar la seva obra Maragall i la Setmana Tràgica, publicada el 1966. "Un dels llibres més importants de la historiografia catalana del segle XX, a més de títols com Barcelona a mitjan segle XIX, de Casimir Martí i Martí, que tampoc no s'ha sabut homenatjar com es mereix".

Lluita antifranquista

Fontana es va autodefinir com "un gran coneixedor" de la bibliografia de Benet, "un home que al marge dels conflictes que pogués generar en el seu entorn, sempre aconseguia fer-se estimar". També va recordar la lluita antifranquista de tots dos, en compartir militància política al PSUC quan aquest encara estava il·legalitzat. "Els dos defensàvem la professió d'historiador com una eina de canvi per a Catalunya i compartíem la voluntat de defensar la identitat del nostre poble, que encara avui no ha fet grans passos", va afegir.

Al lliurament del premi hi va assistir Florència Ventura, vídua de Benet, que el va recordar com "aquell jove de 18 anys que el 1939 tenia esperances de canviar el país", i ella, conscient de la seva passió va admetre: "Li vaig perdonar que li dediqués més temps a la causa que a mi mateixa".