Un salzburguès i un valencià del XVIII

Mozart i el valencià Vicent Martín i Soler són dos compositors que, per diverses circumstàncies, van anar molt emparellats en vida; ara, més de dos segles més tard, el Liceu els torna a ajuntar estrenant les seves òperes en dos dies consecutius.

L'un i l'altre van tenir el mateix llibretista, el gran Lorenzo Da Ponte que, entre el 1786 i el 1790, va escriure per a Martín i Soler tres llibrets (Il burbero di buon cuore, Una cosa rara i L'arbore di Diana) i en va fer tres més per al salzburguès (Le nozze de Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte). Tots dos van compartir, però també competir, pel mateix públic, van estrenar les òperes que ara presenta el Liceu, Il burbero di buon cuore i Le nozze de Figaro en el mateix escenari, el del Burgtheater de Viena, el mateix any, 1786, amb pocs mesos de diferència i amb els mateixos cantants en els papers principals.

El Liceu torna a ajuntar, dos segles més tard, Mozart i Vicent Martín i Soler

Tots dos, també curiosament, van morir més o menys pobres i arraconats, però mentre la posteritat a llarg termini ha estat molt justament agraïda amb l'austríac, ha estat, en canvi, excessivament severa, esquerpa i gasiva amb el bon valencià, un compositor no genial però molt apreciable.

Il burbero di buon cuore (El rondinaire de bon cor), que amb aquestes tardanes representacions tot just s'estrena ara al Liceu —si n'ha estat, de garrepa, la posteritat!— ens arriba en la coproducció entre el Liceu i el Teatro Real presentada a Madrid el 2007 amb escenografia de Noëlle Ginefri i direcció escènica d'Irina Brook, filla del director teatral i cinematogràfic Peter Brook. L'equip vocal és, essencialment, el mateix que va estrenar l'obra l'any 2007 i compta amb Elena de la Merced en el paper d'Angelica, Veronique Gens en el personatge de Madama Lucilla (un paper que inclou dues lluïdes àries suplementàries escrites per Mozart el 1789 amb motiu d'una reposició de l'obra de Martín i Soler) i l'aragonès Carlos Chausson en el del rondinaire Ferramondo. Completen el repartiment David Alegret en el paper de Giocondo, Paolo Fanale en el de Valerio i Marco Vinco en el de Dorval.

La principal novetat de les representacions liceistes d'aquest Burbero amb relació a les de Madrid la trobem en la direcció musical; aquí estarà exercida per Jordi Savall mentre a Madrid va recaure en Christophe Rousset.

Just l'endemà de l'estrena d'Il burbero, arribaran al Liceu, una vegada més, les superbes Noces de Figaro mozartianes que, en aquest cas, es presenten com unes filles de la crisi que aprofiten un vestit usat: la coproducció entre el Liceu i la Welsh National Opera dirigida per Lluís Pasqual estrenada al Liceu el 2008.

En aquest cas, el repartiment estarà integrat en el seu nucli per cantants, Maite Alberola (comtessa), Ainhoa Garmendia (Susanna) o Joan Martin Royo (Figaro), que ja figuraven en el segon repartiment del 2008. Borja Quiza (comte) i Maite Beaumont (Cherubino) són l'única novetat respecte al repartiment de llavors.

Si el 2008 la direcció musical de Le Nozze va recaure en Antoni Ros-Marbà, la reposició d'enguany ha estat adjudicada a Christophe Rousset, director d'Il Burbero a Madrid però no en la representació de Barcelona.

Amb aquestes funcions, Christophe Rousset, fundador el 1991 del prestigiós grup Les Talens Lyriques, debuta al Liceu.

IL BURBERO

DI BUON CUORE

(Del 27 de gener al 6 de febrer)

LE NOZZE DI FIGARO

(28 i 30 de gener; 1 i 3 de febrer)

Gran Teatre del Liceu. Barcelona