Un carrer cobert

La reforma del mercat municipal de Sant Antoni de Barcelona té con-seqüències en aquesta ciutat que permeten fer algunes observacions sobre l'espai públic i la relació amb aquest edifici. La primera conseqüència va ser la construcció provisional de dues naus sobre la ronda de Sant Antoni. Aquestes dues naus ocupen la calçada i deixen les voreres lliures en tota la seva amplada, tot i que queden afectades per la paret cega de plàstic que tanca el mercat provisional. De les dues naus, una està dedicada bàsicament a l'alimentació i l'altra acull bona part de les activitats de venda de roba, bàsicament, que es duien a terme en els porxos del mercat original.

Posteriorment, s'ha cobert el tram del carrer d'Urgell entre Tamarit i Floridablanca, per allotjar el mercat de llibre vell dels diumenges. Aquesta operació és diferent ja que no es tracta d'un edifici tancat sinó tan sols d'una coberta que sembla com si sorgís, entre altres coses, d'una reflexió crítica del cobert de la ronda. Potser el fet que sigui una coberta sobre la calçada és a causa de la impossibilitat de tallar el trànsit del carrer d'Urgell, que no deixaria de ser una paradoxa interessant.

La coberta a Urgell pel mercat setmanal és un ús temporal de l'espai públic a valorar

Caldrà veure si la reforma de Sant Antoni resoldrà l'activitat dels porxos

La coberta, tal com apareix als dibuixos dels projectistes, és una coberta amb una superfície variable que pot estendre's o recollir-se segons es faci servir com a carrer o com a mercat. Aquesta solució no sembla haver prosperat malgrat que la coberta està parcialment resolta així i ha quedat fixa.

És remarcable el planteig cru de la construcció de la coberta. Podríem dir que és un exemple d'arquitectura de pàgines grogues, en el sentit que no es deu tant a un disseny com a una tria de materials, uns càlculs i una idea organitzativa. Aquest és un aspecte que al meu entendre té un notable interès. Ens trobem davant d'un cas que pot permetre veure en què consisteix la feina d'un arquitecte. Resoldre la construcció a partir d'elements manufacturats però afegint-hi valor amb una manipulació lleu d'aquests, en aquest cas l'extensió variable de la coberta. D'aquesta manera, s'accepta amb pragmatisme els elements de procedència industrial i es coordinen fins a muntar la construcció d'una idea clara.

D'altra banda, resulta evident que és el predomini d'una idea, en aquest cas, col·locar una coberta sobre el carrer, admetent que l'ús d'aquest com a mercat és setmanal, un exemple d'ús temporal de l'espai públic que mereix que es tingui en compte. Aquesta és també la feina d'un arquitecte, treballar amb el temps és tan important com treballar amb l'espai. La temporalitat és un factor determinant i poc explorat en l'espai públic, en una ciutat, com Barcelona, que té la tendència de consolidar, alguns cops innecessàriament, l'espai públic en favor d'un ús específic.

En aquest sentit, la utilització setmanal del carrer com a mercat obliga a solucions com aquesta i fa plantejar-nos si la tan esmentada flexibilitat no és en molts casos un problema d'horaris i programació. Em pregunto si la reforma del mercat, una ambiciosa reforma veient el volum de l'excavació que suggereixen les seccions del projecte, resoldrà també aquest aspecte temporal del mercat a l'exterior motivat per les diverses activitats que acollien els porxos i que resolien els tendals segons l'ús que tenien.

La temporalitat introdueix una component a l'arquitectura que fa prevaldre la necessitat i certa idea pràctica per sobre de la forma i que tant li convé en aquest moments. I tot i que la construcció no és molt acurada, aquest tros de carrer és un exemple que cal tenir en compte.