Perdut entre els russos

El 23 de febrer de 1932 Joan Miró escrivia a Sebastià Gasch des de Montecarlo: "El treball que estem fent pren unes proporcions insospitades, i el que fem serà, o bé una cosa sensacional, o bé un fracàs absolut. En tot cas, pots estar segur que no es tracta de res mediocre: ésser o no ésser. Tots compartim aquest criteri i estem tots disposats a anar fins a la fi, sense negligir el més petit detall, i a jugar-nos-hi la pell. (...) Aquesta meravella d'home que es diu Massine ha vingut expressament del Teatre de la Scala de Milà per a col·laborar amb mi; està fent prodigis de coreografia i troba solucions per a fer dansar tot el que jo li dono". I seguia, al cap d'un més: "Ací estem en ple treball, jo, content dels objectes, ara hi treballo personalment, els fusters sols han fet la part d'ofici, i jo hi afegeixo la resta. El que em fa més por són els vestits; dilluns els veuré. La modista no és francesa —és russa—; en el primer cas hauria estat impossible; em temo que té massa gust, perquè resulti quelcom de cruent. Penso descosir moltes coses, dir-li que m'enfili una agulla i cosir-ho jo mateix, malgrat no haver-ho fet mai. S'esverarà, però és l'única manera de fer una cosa vivent, que no tingui res a veure amb un ball elegant".

Picasso i Matisse, pares de figurins i decorats, gairebé ni es veuen a la mostra sobre Diaghilev

Un gran teló de Pere Pruna fa 20 anys que vaga per Barcelona en fires i antiquaris

Serguei Diaghilev havia mort el 1929, però Léonide Massine, Serge Lifar o George Balanchine van continuar el seu llegat, durant anys, per Europa i Amèrica. Les paraules entusiastes de Miró són un testimoni excepcional del paper que els pintors tenien en la concepció i la posada en escena dels espectacles eslaus que van revolucionar la música i l'estètica occidentals des del moment en què van aparèixer a París cap al 1909.

Fins al 15 d'aquest mes es pot visitar —o tornar a veure— a CaixaForum l'exposició dedicada a les activitats de Diaghilev, organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres, que té molt material dels Ballets Russos. El millor és la col·lecció de vestuari, sensacional en tots els aspectes. Com a exposició d'indumentària és esplèndida i, segurament, és equiparable a la que va muntar l'any passat la National Gallery of Australia amb els propis fons.

Ara bé, si parlem de pintors, de músics, de coreografia i d'art total, a CaixaForum la cosa decau bastant, i és llàstima perquè hi ha un material magnífic. Els noms de Picasso, Matisse, De Chirico, Derain, Gontxarova o Larionov, tot i sent autors dels figurins i els decorats, queden mig perduts en lletra petita als peus d'obra. Només el nom de Léon Bakst assoleix un cert relleu. Amb Stravinski, Poulenc, Honegger o Auric, encara és pitjor perquè de la seva música, part essencial de l'escena, sovint només en queda el títol de cada peça. Amb una mica més d'esforç i entusiasme s'hauria pogut aconseguir una retrospectiva d'aquelles que fan època, atès que dels Ballets Russos aquí se'n sabia poc, malgrat que Diaghilev i la seva fabulosa troupe d'amants, amics, col·laboradors havien residit a Sitges durant la Primera Guerra Mundial i estrenaven produccions a Barcelona.

La part final, dedicada precisament a la relació dels Ballets Russos amb Espanya, és bastant desmarxada i caòtica. A Miró simplement se l'esmenta i Pere Pruna, per exemple, a penes hi apareix, just quan havia estat, per recomanació expressa de Picasso, un dels grans amics de Diaghilev i un pintor habitual de la companyia a la dècada dels anys 20. Localitzar-ne obres relacionades és fàcil, només cal fullejar la monografia d'Enric Jardí, el catàleg de la variada retrospectiva del Museu de Sitges del 2004 o, simplement, clicar el seu nom al Google: una de les primeres imatges que apareix és el rideau original de Les Matelots, ballet estrenat el 1925 amb música de Georges Auric i coreografia de Massine. L'excel·lent i enorme tela de Pruna fa més de 20 anys que apareix de forma intermitent per Barcelona, en antiquaris, fires i salons, i ara és en una galeria de Mataró. Fins avui, ni el MNAC ni el Reina Sofía no sembla que hagin parat esment en una obra tan significativa i rellevant com aquest històric teló que hauria lluït amb escreix a l'actual exposició de la Fàbrica Casaramona. Per sort, encara ningú no s'ha atrevit a esquinçar-lo en quatre parts, fer signar apòcrifament els trossos i vendre'ls a preu d'or ben maquillats. Esperem, però, que abans d'una desgràcia així, els benplantats matelots prunencs trobin aviat una casa, plegats i ben avinguts.

ELS BALLETS RUSSOS

DE DIAGHILEV, 1909-1929.

QUAN L'ART BALLA

AMB LA MÚSICA

CaixaForum. Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona.

Fins al 15 de gener