_
_
_
_
REPORTATGE

El teatre aguanta la crisi

Moltes notícies i canvis aquest any que acaba. La tornada de Lluís Pasqual, substituint Àlex Rigola, a la direcció del Teatre Lliure, la campanada òbvia, amb tota l'emoció i les expectatives (i recels) que ha produït. El relleu també de Calixto Bieito per Julio Manrique al Romea, i l'assumpció del primer del Barcelona Internacional Teatre, la plataforma internacional de Focus. El fitxatge d'un nou director també al Festival Grec, Ramon Simó, que substitueix Ricardo Szwarcer, un home que deixa un gran record i que ha demostrat que bé que fa aquesta ciutat quan aposta pel cosmopolitisme. O la inauguració a Perpinyà del Théâtre de l'Archipiel, que dirigeix el català Domènec Reixach i que constitueix la pota francesa de l'ambiciós projecte d'Escena Catalana Transfronterera en associació amb El Canal-Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona. També ha estat l'any de la desaparició de l'estimat Jordi Dauder, del desembarcament d'Els Miserables, de la inauguració de nous espais com La Seca-Espai Brossa o el teatre del CCCB, i de la presentació del projecte de futur de la Sala Beckett.

Más información
Les 12 campanades del 2011

Però el més important és que malgrat tot el que està caient i que el sector pateix com tots i fins i tot més per la precarietat essencial d'un treball, l'artístic, sotmès i sensible a més com pocs als estats d'ànim de la societat, el més important, sens dubte, és que el teatre aguanta la crisi. Aquesta és, de fet, la gran campanada. Problemes, restriccions, ajustos, reduccions, retallades evidentment en la producció, en les ajudes, molts actors i especialment ballarins —en aquest país, la professió sempre més fràgil i apurada del sector— s'ho estan passant molt malament. Però, tot i això, el públic hi continua sent, hi segueix anant amb una fidelitat sorprenent en aquests temps de penúria i dificultats. Les estadístiques, a falta de veure com ha estat el tram final de l'any, han anat mostrant que els espectadors han continuat anant al teatre, consumint aquest bé incopsable, que té una qualitat gairebé espiritual (i potser és aquí el seu secret: el consol, el refugi que ofereix). Per mantenir engreixat aquest consum, els responsables de crear, de produir i de programar se les veuen de tots colors, i en aquest sentit, un altre fenomen que s'ha pogut observar és la solidaritat. Món natural d'individualismes i orgulls, el teatre està demostrant un sentit particular de la responsabilitat que s'expressa en la col·laboració a tota ultrança.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_