_
_
_
_
_
CRÍTIQUES

Borgianes

ORBIS TERTIUS

Jordi Tolosa. Atelier Sala d'Art.

Plaça Rovira i Trias, 9. Barcelona.

Fins al 23 de novembre

AI, PEREJAUME, SI VEIES

LA MUNIÓ D'OBRES QUE

T'ENVOLTEN, NO EN

FARIES CAP DE NOVA!

Perejaume. Obra Social

Catalunya Caixa. La Pedrera.

Passeig de Gràcia, 92. Barcelona.

Fins al 12 de febrer

Tlön, Uqbar, Orbis Tertius és el títol d'una de les ficcions que Jorge Luis Borges va escriure el 1941 fruit de la complicitat que tenia amb Bioy Casares, un altre fabulador amb qui l'autor d'El Aleph no va dubtar mai d'elaborar precioses i àrdues conjectures de caire policial sobre les veritats limitades i minvants que validen la ciència. L'escriptor argentí elucubra que el país indocumentat que era Tlön devia estar situat en una regió de l'Àsia menor. Allà no hi existia el temps, o sigui que la vida seria un simple record o reflex crepuscular, falsejat i mutilat, d'un procés irrecuperable. La cultura clàssica d'aquelles terres prenia una única disciplina, la psicologia. Borges va calcular que la geometria de Tlön era visual i tàctil, feta de nombres indefinits, i que la persona que s'hi desplaçava podia modificar les formes que ho circumdaven. Una altra veritat d'aquest fabulós regne era que l'ésser humà, mentre dormia en un lloc, estava despert en un altre costat; i, així, cada home era tres homes... Va conèixer Lewis Carroll aquelles terres? A l'autor d'Alícia... probablement li haurien atret els seus tigres transparents i les torres de les seves muralles fetes amb sang.

L'artista Jordi Tolosa juga amb una mena de rèplica del 'planeta' borgià de Tlön
El món ja és ple de pintura, diu Perejaume; llibre i contrallibre,en diria l'argentí

A la sala Atelier, l'escultor Jordi Tolosa (1956) s'ha atrevit a crear una rèplica d'aquelles latituds com un vast fragment metòdic d'un planeta desconegut, amb les seves topografies i oceans, els emperadors dels mars i els seus estranys dialectes. Unes planimetries fetes d'acer apareixen com el vestigi fonamental de la prova que va existir un planeta ordenat en la seva singularitat, regit per íntimes lleis físiques en els hemisferis boreal i austral. El visitant podrà llegir, en els sis laberíntics planisferis, els noms de les topografies d'un món subsistent; n'hi ha de familiars, com el Montnegre, i d'altres són convocades i dissoltes entre latituds que obeeixen a necessitats poètiques. La sensació de qui es deixa endur per la imaginació i pel somni es transmet en aquest petit univers de metall fred. A la neologia d'Orbis Tertius només és veritat el que veiem i llegim en aquell moment (Borges diria que "sólo es verdad lo que sucede durante una sola de las 365 noches del año"). Quina llàstima que aquesta exposició no és nocturna: envoltats d'objectes produïts per suggestió, podríem pensar en un món increat només per la esperança.

També des del seu Montnegre real, Perejaume ha creat el seu jardí particular de camins que menen a una poètica del desfer. Si la retrospectiva que ens presenta a la seu de l'Obra Social de Catalunya Caixa no admet cap rèplica —la queixa, ai!, de l'artista per portar el pes de tantes obres, les seves i les dels seus contemporanis i predecessors— tampoc no causa més convicció. S'hi apleguen dues-centes obres, la majoria inèdites, creades al llarg dels darrers 20 anys i que de ben segur que complauran els perejaumistes. Però, com qui avança una paradoxa, intenten facilitar l'enteniment que la Terra està coberta de pintura i que no faria falta imposar més colors a una partitura del món que ja és de per si autosuficient. Una tesi inconcebible, de la qual aquesta seria una versió fervorosa. De la mateixa manera que Borges pensava que un llibre que no conté el seu contrallibre, és a dir, la seva antítesi, era un llibre incomplet, amb Perejaume una exposició que no vol deixar de ser-ho no seria una exposició.

Al marge del que el visitant pot elucidar de la seva trobada amb les entranyes del món pintat, i més enllà d'algun desdeny o alguna suspicàcia cap a la modèstia del projecte, només queda la possibilitat de guardar en el silenci l'empresa enorme de tal descobriment, és a dir, l'edició secreta del desfer en forma de llibre o cartografia redactada en una de les llengües de Tlön. La buscarem en la col·lecció de poemes, Pagèsiques, que l'artista acaba de publicar a Edicions 62. Pot ser que hi trobem els llimbs on s'haurien d'haver quedat per sempre tots aquells objectes ideals, convocats i dissolts avui de manera tan poc subliminal a La Pedrera.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_