Dues bones visites
LA MEVA GERMANA VIU
SOBRE LA LLAR DE FOC
Annabel Pitcher
La Galera
240 pàgines. 16,95 euros
EL CAS DEL MACARRÓ
GRATINAT
Andreas Steinhöfel
Estrella Polar
250 pàgines. 15 euros
Sense ni adonar-nos-en, el vent s'emporta moltes de les innombrables traduccions de literatura infantil i juvenil. Algunes, perquè no contenen cap element de pes que les deixi sedimentar en el paisatge existent; d'altres, perquè tot i tenir trets destacables, no aconsegueixen donar la nota adequada davant del lector. Per tal que arrelin, de tant en tant és necessari ressaltar les virtuts d'algunes obres, com les dues d'autors fins ara desconeguts aquí.
La primera, El cas del macarró gratinat, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya, i el seu autor, Andreas Steinhöfel (Battenberg, 1962), té una reconeguda trajectòria al seu país. És una novel.la de lladres i serenos per a infants, narrada en primera persona i amb un punt de vista original que recorda una mica el d'El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon. En Rico, el narrador, és un noi "mentalment retardat", aspecte que repeteix en diverses ocasions, així com les seves principals virtuts i els seus destacats defectes. És capaç de recordar innombrables instruccions però també de confondre la dreta i l'esquerra o de prendre's les metàfores literalment... Viu sol, amb una mare que treballa moltes hores, i la seva afecció és observar les rutines dels curiosos veïns que viuen al seu bloc. És un personatge innocent, amb una lògica deductiva infantil i divertida, i que destaca per la seva tenacitat en els especials objectius que es marca i que arrosseguen l'interès del lector: el primer, cercar el propietari del macarró gratinat que ha trobat davant del seu bloc; el segon, trobar l'Oskar, l'amic que ha fet al parc i que seguidament ha estat segrestat per un perillós delinqüent. L'Oskar és el pol oposat a Rico: superdotat i ansiós.
Tant l'acurada edició com les il.lustracions de Peter Schössow —conegut per àlbums il.lustrats ben destacables— ajuden a convertir-lo en un títol diferent, ideal per recomanar a tort i a dret, i també per seguir amb atenció, ja que aquesta aventura fresca de Rico & Oskar és la primera d'una trilogia.
La segona, La meva germana viu sobre la llar de foc, només té a veure amb la primera el fet que el narrador és un infant. Però tant el gènere com el to són antagònics. Si l'aire de l'obra de Steinhöfel és el d'una comèdia, aquí assistim a una tragèdia. És una novel.la realista per a joves que colpeix des del títol i commou des de la primera frase: "La meva germana Rose viu sobre la llar de foc. Bé, només en part. Té tres dits, el colze esquerre i un genoll enterrats en un cementiri de Londres."
Ens trobem amb una família cinc anys després que un atemptat terrorista acabés amb la vida d'una de les filles. La ferida és tan profunda que encara continua fent miques la vida dels pares i de la filla i el fill que resten: la separació del matrimoni, el canvi de localitat i d'escola, i sobretot la contradicció entre la visió paterna i la dels fills encara petits quan succeí l'accident. La destresa de l'autora, Annabel Pilcher (Yorkshire, 1982), en la seva primera novel.la rau en la capacitat d'oferir-nos una finestra sobre el dol d'una família, de poder veure la manera com cadascú l'afronta individualment al llarg d'un breu període de temps i com la visió particular s'interrelaciona amb la dels altres membres de la família i de l'entorn. Una arribada a la literatura esplèndida. La meva germana viu sobre la llar de foc colpeix d'entrada, però avança amb suavitat per entremig dels sentiments, les relacions personals i la psicologia de cada personatge que són tractats i combinats amb una delicadesa i una mestria d'expert.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.