L'illa de Pròsper és un gulag

Miranda, a partir de La tempesta

de Shakespeare.

Teatre de Salt,

14 d'octubre, a les 21 h

Moment alt a Temporada Alta: demà divendres arriba a Salt Miranda, la versió de cambra de La tempesta de Shakespeare del lituà Oskaras Korsunovas (Vilna, 1969) i la seva companyia OKT. L'espectacle, en el qual l'illa de Pròsper remet al gulag, Miranda pren un protagonisme insospitat i tots dos, pare i filla, esdevenen una mena de deportats, havia d'inaugurar el passat festival Shakespeare de Mataró, suspès a últim hora per la retirada de l'ajuda econòmica de l'Ajuntament. S'ha d'agrair d'entrada a Temporada Alta la recuperació del muntatge, un dels que més expectació havien despertat del malaurat festival Shakespeare i que ens porti aquest interessantíssim director del nord bàltic del qual ens han arribat propostes tan avassalladores com el recordat i bàrbar Hamlet d'Eimuntas Nekrosius.

"La relació pare-filla és molt important en Shakespeare", subratlla Oskaras Korsunovas

Per què col.locar Miranda al centre del drama? "Miranda és un personatge molt interessant, per mi el que més de La tempesta", respon Korsunovas des de Vilna, on es refà d'una indisposició provocada per un virus que li impedirà viatjar a Girona. "En molts muntatges se la representa com una noia naïf i sense experiència. Però el mateix Pròsper diu que ella és especial i diferent. Miranda és una creació de Pròsper, és l'ànima de Pròsper. Per tant, en aquest muntatge vaig decidir llançar una mirada molt detallada en la relació que tenen. La relació pare-filla apareix molt sovint en Shakespeare: Ofèlia no té mare i ha estat criada per Poloni, i la situació és similar a El rei Lear. Em sembla que aquesta relació era molt important per Shakespeare".

Això de l'illa de Pròsper i el gulag... "La metàfora de l'illa de Pròsper és més àmplia que el gulag, té a veure amb l'exili. M'agrada molt la interpretació que fa Jan Kott de La tempesta, la considera un drama d'un ésser humà i el poder. La Unió Soviètica era plena d'illes similars a la de La tempesta on els dissidents, sovint artistes, eren confinats. Aquestes illes no tenien per què ser a Sibèria, de vegades eren petits apartaments del règim socialista. S'hi amuntegava la gent, mancada de la possibilitat d'expressar-se o marxar-ne. Eren com petites gàbies, però hi tenien lloc les meravelles més sorprenents, similars a les que passen a l'illa de Pròsper. En aquests edificis sorprenents de ciment gris, van fer aflorar als artistes i intel.lectuals el seu món espiritual i van criar les seves pròpies Mirandes. Com Pròsper, aquella gent valorava per sobre de tot els llibres". Faig broma preguntant-li si en el seu muntatge els llibres del mag són El Capital. "El llibre que llegeix Pròsper aquí és La tempesta, de Shakespeare".

Qui són Ariel i Caliban a la versió de Korsunovas que interpreten conjuntament Povilas Budrys (Pròsper) i Airida Gintautaite (Miranda)? "Ariel és un esperit que s'esforça per aconseguir la llibertat i que té el poder de fer coses increïbles: tornar a la vida des de la desesperança o la incapacitat; pot enlairar-se i volar. És un esperit de Miranda. Caliban és una de les cares de Pròsper. A l'espectacle, Pròsper és un pare generós i comprensiu, el brutal i lasciu Caliban, i el gentil i presumit Ferdinand. Caliban és també una metàfora de l'empresonament".

És temptador demanar-li unes consideracions sobre Shakespeare a un home com Korsunovas. "Shakespeare és com un gran llibre que estic llegint a tothora. Me l'enduria amb la Bíblia a una illa deserta. La teatralitat per a Shakespeare és una via per percebre la realitat. De tota manera, totes les obres que hem produït, clàssiques o modernes, són, per damunt de tot, representacions socials. És en les relacions socials que provem de veure certes regles universals".