Benjamin i Scholem

Amenaçat per la guàrdia civil de ser lliurat a la policia alemanya, Walter Benjamin es llevava la vida a Portbou el dia 27 de setembre de 1940. Cada any, en ocasió d'aquest fet, la vila celebra un seminari —enguany, ha estat el cap de setmana passat— dedicat a estudiar un o altre aspecte de l'obra del pensador alemany, segurament la figura més extraordinària de tot el panorama filosòfic europeu del segle XX, i una de les que ha tingut més ressonància i un deixant més perdurable i més fructífer.

Escau justament parlar avui de Benjamin, també, pel fet que s'acaba de reeditar l'epistolari entre ell i Scholem, gran amic seu des dels anys d'estudis a Berlín: Walter Benjamin/Gershom Scholem, Correspondencia, 1933-1940, Madrid, Trotta, 2011. (La reedició s'agraeix molt, però, posats a estampar el llibre de bell nou, no hauria estat de més corregir faltes tan greus com dir Lawrence Sterne, en lloc de Laurence, i parlar de "Tristam" Shandy en comptes de Tristram, que és com es diu el personatge famós (pàg. 66-67). No hi ha minúcies en l'edició d'un llibre: tota lletra val, més encara si es tracta de dos jueus que intercanvien cartes.

En l'epistolari reeditat brilla la intel·ligència de dos grans pensadors del segle XX

Hi ha dos aspectes molt remarcables en aquest epistolari, que comença l'any 1933 pel sol fet que, en aquesta data, tot el fons manuscrit de Benjamin va ser requisat pels nazis en arribar al poder. Potser no llegirem mai aquestes cartes perdudes, segurament valuosíssimes perquè corresponen al moment en què Benjamin transita entre el marxisme i la teologia, i el moment (1923) que Scholem va decidir emigrar a Palestina, on de seguida va convertir-se en un dels acadèmics més solvents de la mística judaica medieval.

El primer aspecte que cal destacar-ne és la qüestió de l'assimilació dels jueus de Centreeuropa fins a l'ascensió del III Reich. Sense que Benjamin ho demanés expressament, Scholem li suggereix en unes quantes cartes la possibilitat que es traslladi a Palestina (l'Estat d'Israel encara no s'havia creat), on Benjamin hauria viscut amb modèstia —com, d'altra banda, va fer-ho sempre al continent— escrivint per a la premsa i col·laborant amb una o altra institució d'un país tot promesa: potser massa promesa per a un intel·lectual que, posats a esperar alguna cosa, esperava la redempció messiànica sota l'emblema de la revolució proletària.

A l'inici de la correspondència, Benjamin es trobava a Eivissa, lloc en què va passar diverses temporades, tot assenyalant, el 16 de juny de 1933, que enyora "les ombres denses amb què les ales de la fallida enterraran un dia tota aquesta magnificència de botiguers i estiuejants" (la fallida s'ha produït, si fa no fa, als nostres dies, o no hi falta gaire). Viu en condicions miserables, però no para de treballar, encara que a Alemanya ja estava prohibit publicar els seus escrits.

Tot i això, Benjamin es resisteix a abandonar Europa. Scholem gairebé se'n fa creus, i li demana que li expliqui més bé com s'ho fa, en un lloc tan desolat com l'Eivissa d'aquells anys, per mantenir-hi "una vida sobre una base mínima europea", que és sobre la qual va bastir la seva obra, ja es trobés a les Balears, a París, a la casa de Brecht a Dinamarca, i fins i tot camí de l'exili, al sud de França, lloc en què, possiblement, va treballar en les Tesis de filosofia de la història. El cas és, doncs, que no trepitjà mai Palestina: "Pot existir per a mi més espai que el que hi ha a Europa?". Hi ha llibres sencers que parlen de la vida satisfaent que els jueus assimilats menaven a Europa fins a Hitler. Tant de bo encara hi fossin.

L'altre aspecte notabilíssim d'aquesta correspondència el constitueixen les reflexions creuades sobre l'obra de Kafka, per qui Benjamin tenia una devoció encara més gran que Scholem. Descartada de soca-rel tota interpretació marxista vulgar, blasmada la radical "teologització" de l'obra de Kafka que va fer-ne Max Brod, el seu marmessor, Benjamin aspirava a trobar el punt de confluència en què teoria de la història i redempció s'aplegarien en l'obra de l'autor de Praga. Almenys a Portbou, el cap de setmana passat, se li van retre els honors que mereix.