Dedicat a un públic inquiet

El BAM arriba a una nova edició amb els deures fets. Quan va néixer fa gairebé 20 anys, el domini de la música anglosaxona era absolut, i el públic amb gustos no convencionals, minoritari i menyspreat per la gran indústria. Ara, la indústria ha perdut pes i l'escena local té prou referents com per ocupar bona part del festival, que continua adreçant-se a un públic inquiet que ara es pot dir que és l'únic que continua consumint música. Com que la línia del festival ha estat sempre per sobre dels seus responsables, el fet que aquest any el BAM estreni direcció amb Carles Conesa no ha afectat la personalitat d'un festival únic a Espanya.

>> Remate. Es diu Fernando Martínez, però es fa dir Remate. Ha cantat en anglès, però ara també ho fa en castellà. La seva matèria prima és el folk i el country, i el seu darrer disc, Superluv, l'ha produït Sthephin Merritt, artista amb majúscules. Dia 22. Plaça del Rei (21.30 hores).

>> Astrud & Col·lectiu Brossa. Una de les grans troballes. Posats a fer versions del propi material, res millor que fer-li la volta i reinventar les cançons. Això ha fet el Col·lectiu Brossa amb el material del duet establert a Barcelona. Delicat i subtil. Dia 22. Plaça del Rei (23.05 h).

>> Za! El grup més visceral, físic i apremiant de la escena barcelonina. Una bateria austera en elements i una guitarra, de vegades amb l'acompanyament d'una trompeta, tenen un rock improvisat i afilat extraordinàriament dinàmic. Veure'ls en directe és un veritable "calambre". Dia 23. Plaça dels Àngels (21.15 h). >> Anímic. La música mussitada i dita amb suavitat des de Collbató. Les muntanyes de Montserrat alimenten amb la seva impalpable ombra les cançons d'aquest col·lectiu de música per a tauleta de nit. Folk de penombra obert al pop serè al seu darrer treball, Hannah. Dia 23. Plaça del Rei (22.45 h).

>> Aloe Blacc. La necessària presència negra del cartell. El nord-americà Egbert Nathaniel Dawkins III es fa dir Aloe Blacc i va fer conèixer amb un grup de hip-hop anomenat Emanom. Ara, ja en solitari, s'acosta al funk i al soul de la mà d'una veu estupenda i d'uns ritmes beguts a la seva pròpia tradició. Dia 23. Plaça Reial (22.45 h).

>> Rita Indiana. Els ritmes populars de Centre i Sud-amèrica es barregen cada vegada amb més facilitat amb patrons de la música electrònica. És el que fa Rita Indiana des de la República Dominicana. Tot això és visible al seu refrescant i picant El juidero. Dia 23. Plaça de Joan Coromines. (23.30 h).

>> Lori Meyers. Des de Granada, una de les bandes més populars del cartell del BAM. Lori Meyers apliquen al pop-rock diverses influències que ara, al seu darrer treball, han volgut apropar a la música electrònica. Dia 23. Parc del Fòrum (3 h).

>> Herman Dune. Els de Herman Dune no pensaven arribar a ser tan populars. La inclusió de la seva música en l' anunci de cervesa estival ha acabat de situar-los més enllà del seu tradicional públic indie. Ara toca revalidar la seva popularitat davant d'un públic més ampli. Dia 24. Antiga Fàbrica Damm (21 h).

>> Senior i el cor brutal. La millor novetat de la música en català als darrers mesos. Senior és de València, fa rock d'inspiració nord-americana cantat en català i ultima segon disc. Cançons rodones, plàcides i que saben donar un altre enfocament al gastat amor. Actitud i naturalitat a mans plenes. Dia 24. Plaça Reial (21.30 h).

>> El Petit de Cal Eril. Folk de soca-rel no d'entorn urbà, com gairebé tothom, sinó rural. Amb veu fina i aguda, les històries de Joan Pons han anat guanyant personalitat, perícia i expressivitat als escenaris. El seu últim disc, Vol i dol, el presenta com una realitat plenament confirmada. Un ingenu molt llarg. Dia 24. Parc del Fòrum (21.30 h).

>> Sr Chinarro. L'andalús més manxec de la música nacional. Sec, adust, "mesetari" gairebé, Sr Chinarro no oblida unes gotes de sentit de l'humor a l'hora de cosir el seu dilatat cançoner. El seu darrer disc, Presidente és el més obert, amable i comercial dels seus discos i mostra un estat d'ànim lluminós. Dia 24. Plaça Reial. (23 h).

>> Javiera Mena. Des de Xile, proposta que barreja pop i electrònica amb un resultat comercial i de bon gust. Un toc melancòlic arrodoneix cançons que l'han fet popular gràcies al seu segon treball, Mena. Potser sigui protagonista d'un esclat de popularitat que arriba a Barcelona al moment just. Dia 24. Plaça del Àngels (23.30 h).

>> Mazoni. El rocker més singular de l'escena cantada en català. Mazoni s'acosta al rock tot evitant llocs comuns i tòpics, versionant amb intel·ligència i sentit alguns clàssics i arrodonint un cançoner amb personalitat: cada vegada que obre la boca, deixa clar que qui parla i/o canta és ell. Dia 24. Parc del Fòrum (00 h).

>> Grupo de Expertos Solynieve. Banda de bandes. Los Expertos... és un projecte on coincideixen membres de Los Planetas, Lagartija Nick i Lori Meyers, un espai on cap el que no entra a les seves bandes oficials. Estils com el country són a les seves cançons, fins ara en un sol disc. El segon, encara sense publicar, centrarà la seva actuació. Dia 24. Plaça Reial (00 h).

>> King Midas Sound. Bristol va fer de la boira un element musical, així com de la foscor i del pas lent del ritme. Bristol després de Bristol, o una continuació de les troballes de Massive Attack és el que porta aquest trio, dominador d'un so adaptat als nous aires post-dub. Foscor i fum. Dia 24. Plaça dels Àngels (00.30 h).

>> Antònia Font. Amb permís d'Els Pets, la banda de pop per antonomàsia catalana. Lluny de perdre forma i capacitat de sorpresa, cada nou disc del quintet mallorquí regala noves delícies embolcallades d'imaginació. En un moment dolç que augmenta la seva seducció quan el repertori gira cap a les balades. Dia 24. Parc del Fòrum (3.00 h).