Una festa més curta, més austera i concentrada

Perquè el calendari és com és, perquè hi ha retallades a tot arreu, perquè hi ha menys espais; la festa de Barcelona d'aquest any és la més curta —en la pràctica, de divendres a diumenge—, la més austera i també la que mira més al centre de la ciutat. La plaça de la patrona se sumarà, per primera vegada, als escenaris de la Mercè amb l'oferta més tradicional: castellers, sardanes, havaneres i fins i tot un matí bastoner.

Els últims anys, l'Ajuntament havia apostat per buscar espais per esponjar el centre, diversificar els escenaris, evitar les aglomeracions i perquè els barris també tinguessin una petita Mercè. De manera gradual, s'hi van anar sumant les naus de la Fabra i Coats, de Sant Andreu; el festival de les Arts al Carrer —amb els escenaris la Ciutadella i el circ a Montjuïc—; algunes programacions als interiors d'illa de l'Eixample, el canòdrom de la Meridiana i la Ciutadella. La programació musical no s'altera i, a més del centre, els concerts es repetiran al Fòrum i a l'avinguda Maria Cristina.

Hi ha menys espais perquè el calendari redueix les festes a un cap de setmana llarg

La plaça de la Mercè s'estrena aquest any amb la cara més tradicional

Evitar aglomeracions, objectiu del regidor de Cultura en aquestes festes de la ciutat

Alguns escenaris no repeteixen, com el Grec i el Canòdrom de la Meridiana. Tampoc no hi haurà espectacles a les illes de l'Eixample i no es poden programar a la Fabra i Coats perquè està en obres. "Són menys dies i, per això mateix, s'imposa menys espectacles i menys espais. Es tracta, en definitiva, de racionalitzar la despesa", explica el regidor de Cultura, Jaume Ciurana. De fet, la ciutat fa quatre anys que estalvia: el 2008 el pressupost va ser de 4.151.000 euros i aquest any és de 3.384.000 euros. Sense comptar el desplegament extra policial i de neteja.

Ciurana, que s'estrena aquest any al costat del govern municipal, comenta que pràcticament tot el programa ja estava tancat. És a dir, que hereta una Mercè dissenyada per l'anterior govern de Jordi Hereu. En realitat, l'alcalde Xavier Trias —que haurà de fer una autèntica marató si vol ser als principals actes—, només s'ha reservat la tria del pregoner, el periodista Joaquim Maria Puyal. Serà un pregó —avui, al Saló de Cent— en clau radiofònica. Totalment en línia amb el pregoner.

Nou govern, nova Mercè? "El model de festa funciona. Està bé, tot i que en un futur potser estudiarem com modificar la programació i evitar aglomeracions", respon Ciurana. Aquest any, per exemple, pot ser un any de massificació perquè no hi ha ponts.

Només una dada: l'any passat —amb un dia més de programació— van passar pels escenaris, els concerts i els carrers més d'1.400.000 persones. "La massificació impedeix gaudir dels espectacles, a més que pot representar un problema afegit de seguretat", afegeix el regidor.

Aquest any, un dels punts més singulars és la façana de l'Ajuntament, on cada nit —entre les 9 i les 11— hi haurà projeccions en tres dimensions dissenyades per Franc Aleu. La façana del consistori es convertirà en un joc del milió, o en un mecano, o en una explosió de pintura. "És una pel·li de color i música", explica Aleu.

A aquestes altures, resulta difícil d'imaginar-se una Mercè sense riuades de gent a la plaça de Sant Jaume, als concerts de la plaça de Catalunya, a la del Rei, a la Catedral, a la rambla del Raval, al Fòrum, al correfoc, als espectacles de Montjuïc o als de la Ciutadella. I molt menys al piromusical de l'avinguda Reina Maria Cristina.

La qualitat d'una bona part de l'oferta, la repetició de la programació i la gratuïtat —sempre poderós argument i encara més en època de vaques magres— han transformat una Mercè, abans més discreta, en una de les cites més multitudinàries que viu Barcelona.

Hi ha, a més, una altre motiu que pot estar en el subconscient del barceloní: que l'estrèpit final dels focs de la Mercè representa alguna cosa més que el final de les festes de la patrona. S'acaba, de veritat, l'estiu.