L' 'APM' i l'espectacle 'friqui'

POP RÀPID

Canal 33 (reposició)

Els diumenges a la nit

A Alguna pregunta més? (APM?) ja han fabricat, a base de repetir les escenes, un star-system del friquisme. I té èxit perquè per més poca-solta que sigui... ens fascina. Com, per exemple, la cançó del vòlei platja, ximple amb ganes però hipnotitzant.

Però el cap de setmana passat, els de l'APM? van cometre un greu error. Els van voler convertir en espectacle. Fins aquell dia, aquesta gent eren friquis, no feien de friquis. Hi havia una certa autenticitat en la ximpleria que ara podem suposar tan estudiada per triomfar a la tele com els que fan posats més tiquismiquis. En un escenari de Montjuïc van obrir la primera mitja hora de la nit del dissabte. El mestre de cerimònies era l'Homo APM?, que no va saber sostenir el seu paper ni dos minuts i va abandonar reiteradament el repertori de frases manllevades de la tele per fer les presentacions com les hauria pogut fer qualsevol.

Per a un suposat concurs d'emuladors de l'Homo APM? van seleccionar quatre joves amb un repertori francament minso d'imitacions i una pesada tendència a l'humor genital. Quan veus el noi que defensa que la tele és cultura o el cantant del vòlei platja en la seva primigènia aparició televisiva pots pensar que són dos espècimens autèntics, reflex grotesc però real d'una imatgeria dominant a certa tele. Posats a l'APM?, en una altra mena de tele, són un sarcasme. Ara bé, quan l'APM? els vol aprofitar com a espectacle i els demana que facin el seu personatge, és l'APM? la que es parangona amb la tele que tan ridiculitza. Ja no hi ha ironia. Hi ha una lamentable explotació de la carcúndia.

Curiosament un dels artistes convidats, Tornasol, conegut per les seves coreografies de comiat al Saló de lectura, no va sortir a saludar al final amb la resta de la troupe. Potser tenia pressa i se'n va anar. Potser va veure que s'havia equivocat. Ell sempre ha fet teatre. Els altres sortien a imitar-se, reproduir-se.

Ara que se'n van de vacances, que s'ho pensin dues vegades abans de tornar-ho a fer. Per cert, aquestes vacances es repeteix des dels primers capítols Pop Ràpid, un invent de Marc Crehuet. Passen en un bar on actuen grups de veritat mentre es creuen mil i una petites històries, construïdes sense pompa però amb enginy i frescor, sense ganes d'arreglar el món, prou complicat ho tenen els joves personatges per arreglar-se una mica la vida. És particularment divertit el bàrman, etern estudiant de psicologia que l'aplica sense fre ni miraments. Per cert, en un capítol el va ajudar el seu pare, el Peris. Una picada d'ullet sobre com de diferents poden ser els bars televisius... i els de veritat.