Tonio Kröger

El grup teatral La Perla, amb seu al pati de la Biblioteca de Catalunya -davant per davant de la font que regala-, presenta quatre dies d'aquesta setmana i quatre de la que ve un muntatge dramàtic de Tonio Kröger , la narració que Thomas Mann va escriure, l'any 1903, en el deixant de l'èxit monumental que va assolir Els Buddenbrook , la seva primera novel·la. El muntatge es presenta com a destil·lat de dos mesos de treball en equip i didascàlia d'Oriol Broggi amb una dotzena d'actors, entre els quals destaquen Sara Espígol i Enric Auquer, molt més que promeses del teatre: ja se'n parla, i més que en sentirem a parlar.

Tonio Kröger és una de les grans narracions de Mann, juntament amb Mario i el mag i La mort a Venècia , amb aquell punt de morbositat que tant li agradava a Mann, reflex, potser, de maldecaps espirituals i libidinosos que mai no es van resoldre per a satisfacció plena de l'escriptor: en comptes de jeure, diguem que Thomas Mann va escriure. La teoria de la sublimació de Sigmund Freud té a veure amb aquestes produccions malaltisses -tant com Les flors del mal , de Baudelaire-, i ara nosaltres, al cap del temps, no podem sinó agrair la divina providència que Mann guardés tota la vida un secret -conegut per tot el món, d'altra banda, i gens vergonyós als ulls d'avui, sí als del seu temps- i en poués, per a compensació també d'un desig insatisfet, una obra que és de les més grans de tot el segle. Encara que José María Valverde, per exemple, quan li feien triar entre Kafka i Thomas Mann es decantava sempre pel primer, no pot posar-se en dubte que Mann és un gegant de les lletres alemanyes i de tot el continent.

"El grup La Perla dramatitza una narració extraordinària de Thomas Mann"

Aquest dilema que hem dit es presenta, a Tonio Kröger , amb uns ribets de tragèdia sorda que han fet encara més difícil l'adaptació teatral d'Oriol Broggi, perquè el personatge principal, Tonio, amic del bell Hans Hansen -"qui tingués aquests ulls blaus!"- i de la seva futura dona, Ingeborg Inge, camina al llarg de la narració tan carregat de dubtes espinosos com Hamlet, obra i personatge de Shakespeare que no endebades són al·ludits en tres o quatre ocasions en el relat: Helsingor és el paisatge de fons d'una narració que passa a Dinamarca i Alemanya, i el personatge Hamlet, un hesitant en llenguatge culte, sembla l'emblema literari sota el qual es fa gran la figura de Kröger, llatí per part de mare (com l'autor) i fill d'un comerciant ja traspassat.

Però hi ha alguna cosa més: el nostre protagonista voldria, de tot cor, assolir un art -de fet, estava més que assolit en la novel·la Els Buddenbrook - que, posseint tota la dignitat clàssica que Mann preuava en el seu model més permanent, Goethe, i posseint també tota la força dels romàntics que no deixaven d'agradar-li per molt incòmodes que fossin, aconseguís d'arribar al comú, és a dir, a aquella plebs que l'autor menystenia com tot artista gran del fin-de-siècle , però sense la qual la seva obra hauria caigut en les mateixes deliqüescències elitistes que la del seu amic Stefan George. Parla, l'autor, de "l'efecte purificador, santificador de la literatura, la destrucció de la passió mitjançant el coneixement i la paraula; la literatura com a camí cap a la comprensió, el perdó i l'amor; l'esperit literari com la més noble manifestació de l'ànima humana; el literat com a home complet i com a sant". I també: "En un temps en què hom hauria de viure encara fàcilment en pau i harmonia amb Déu i amb el món, comenceu a sentir-vos assenyalat en una enigmàtica contraposició envers els altres, els normals i ordenats; l'abisme d'ironia, descreença, oposició, experiència i sentiment, que us separa dels homes, s'enfondeix més i més, us trobeu tot sol i ja no hi ha comprensió possible. Quin espantós destí!". Espantós o no, o justament fruit de l'espant, com ho és el coneixement sempre indecís de Hamlet, Tonio Kröger entra amb enorme habilitat en els misteris de l'home i la creació literària.