Una veu ferotge a la València muda

Obrint Pas

Apolo

Avui 21.30 hores

Des de 1994 Obrint Pas desperten dubtes i inquietuds a qui els vol escoltar. "Cantem de la nostra vida, de les nostres coses, de la nostra ràbia", apunta el cantant i líder de la banda de Benimaclet, Xavi Sarrià. El grup de l'Horta torna després de quatre anys de silenci amb nou disc, un llibre-CD anomenat Coratge (Propaganda pel Fet!). La fórmula del llibre permet tenir millor distribució i també "fer un treball dens", segons Miquel Gironès, que entre altres coses toca la dolçaina, l'instrument valencià que és la icona de la banda. De fet, les 96 pàgines de llibre que acompanyen el disc compten amb col.laboracions sucoses, com les de Fermín Muguruza o Feliu Ventura, entre moltes altres. Val la pena llegir-se'l perquè el País Valencià significa més que el record d'Ovidi Montllor o la militància de Raimon.

Obrint Pas demana al seu disc "el coratge de guanyar la nostra llibertat"

Musicalment, amb Coratge tornen als orígens musicals del grup: ska, reggae, hardcore i música tradicional de la riba valenciana. L'entrevista amb en Xavi i en Miquel comença valorant les lletres de les cançons, esbandint la memòria, parlant de la relació estranya que tenen amb València i, fins i tot, de l'amor. Però hi ha un moment en què és inevitable parlar de política. I no els molesta perquè vol dir parlar de València i del que hi passa.

Sentint-los, sembla que existeixi un altre País Valencià que no apareix a la premsa o que, si més no, li costa treure-hi el cap. Sarrià és clar: "Transmetem el que ens inquieta en relació amb el món on vivim, i si això és política doncs sí, parlem de política".

Diuen que viuen en la "berlusconització" de València per la sospita quasi permanent de corrupció que plana sobre els governs de la Generalitat valenciana i de les diputacions provincials. No s'amaguen i se senten silenciats per l'Ajuntament de València. El problema és el "boicot de les institucions regides pel PP" i els seus altaveus. Expliquen que el 7 d'abril passat hi va haver "impediments de la Generalitat d'última hora que va bloquejar l'accés al recinte fins a les 15 hores de la vesprada" i van poder fer el concert al seu barri davant de 9.000 persones amb penes i treballs, però ho van fer. Aquest episodi recorda al de Lluís Llach el 16 d'abril passat en finalitzar la manifestació a favor del senyal de TV-3 al País Valencià, quan va haver d'acabar cantant sobre un camió a causa de les traves de l'ajuntament de la capital del Túria.

La situació de TV-3 "ha fet que molta gent que no es considera nacionalista o valencianista s'està adonant que Camps i companyia estant anant massa lluny", manté Sarrià, que lamenta que el PP no tingui oposició, tampoc a mig termini.

I com diuen a la lletra de Coratge: "viurem l'esperança dels qui lluiten cada dia i omplirem carrers amb les riuades d'alegria d'on neix el coratge de guanyar la nostra llibertat". Paraules valentes per temps difícils.