"Llegir m'és indispensable"

Sempre el recordarem amb un llibre a la mà: va ser Hamlet. Resulta que Julio Manrique (Barcelona, 1973) és, en realitat, com el príncep dolç, un lector compulsiu, tot i que confiem que la lectura no el porti pel mateix camí que a l'il.lustrat danès.

"Sí, m'agrada llegir, m'agrada molt llegir", diu l'actor i director. "Com vaig començar? A través dels còmics, quan era petit. Amb els de Bruguera i amb els superherois de Marvel. Però el salt important va ser a la universitat, i en això va tenir molt a veure la gent que vaig conèixer, com l'Héctor Bofill. Llavors em vaig posar a llegir amb ganes".

Manrique explica que la primera novel.la que el va impactar amb força va ser el best-seller de culte El perfum, de Patrick Suskind, les aventures de Grenouille, el pervers amb olfacte fi. "És el primer llibre en què vaig pensar: 'llegir és la bomba'. No gaire després va venir La insuportable lleugeresa de l'ésser, de Milan Kundera. Em va encantar aleshores", diu amb una sinceritat desarmant, "perquè el protagonista s'ho feia amb totes però l'atmosfera era molt intel.lectual, i fins i tot tenia una dimensió metafísica". Després va llegir Sartre i Camus, de qui admira especialment Calígula, és clar. "Vaig tenir una època d'una gran obsessió per l'existencialisme, que m'ha seguit interessant tot i que no, no he llegit Cioran". Poesia? "Ara menys, però n'he llegit molta. Salinas, Léon Felipe. I també en vaig escriure, versos molt dolents. M'ha influenciat molt la chanson, m'encanta Brel i els cantautors espanyols".

'Vaig tenir una fase Peter Handke i una altra Paul Auster, ara llegeixo 'Tala', de Bernhard'

Dels seus gustos literaris diu Manrique que són eclèctics i una mica desordenats, fins i tot "caòtics". Han fluctuat i ha passat ratxes d'interès per autors i gèneres. "Vaig tenir una fase Peter Handke ?em va encantar en aquell moment Carta breve para un largo adiós? i una altra fase Paul Auster en què ho vaig llegir gairebé tot d'ells. M'interessa molt la literatura nord-americana, especialment Raymond Carver; per això vaig arribar a David Mamet". Ara el que més llegeix per plaer (ha de llegir molt per la seva professió) són biografies. En aquest moment, però, està amb Tala, la novel.la de Thomas Bernhard que és una invectiva contra la vida artística de Viena i la seva hipocresia, en l'edició de butxaca d'Alianza.

L'actor i director ha llegit bastant el que s'ha de llegir: Madame Bovary, Crimen y castigo... Li agrada especialment Oscar Wilde i entre les seves lectures preferides hi ha els relats de Txèkhov (a part, òbviament, de tot el seu teatre). El Quixot, en canvi, diu que l'ha llegit malament i té pensat esmenar-ho. Se sent culpable per no tenir tampoc ben llegits els clàssics, excepte els tràgics grecs, que no sembla poca cosa.

"Sempre porto algun llibre amb mi", recalca. "Els llibres em són indispensables, no m'imagino la vida sense llibres".

S'ha enamorat mai llegint un llibre? "No diria tant, tot i que la poesia hi ha jugat un paper. I moltes vegades he identificat la meva vida amb el que llegia en un llibre. El fenomen aquell en què et demanes 'com és possible que algú descrigui tan bé el que em passa a mi?".

De la suposada dicotomia lectura-vida, diu que no hi creu. "L'una no té per què negar l'altra, la literatura ajuda sens dubte a gaudir més de la vida". No és col.leccionista, però assenyala que els seus llibres estan entre els objectes que més aprecia. Creu que el llibre amb el format tradicional no acabarà mai: "N'hi ha molts que necessitem tocar-lo, la millor manera de llegir un llibre és tenir-lo físicament a les mans".