El fenicòpter del Fòrum
Ara que és moda esbatussar-se pels tripijocs que causa la combinació als diaris de ficció i realitat, vet aquí el cas mirífic de l'edifici Fòrum, convertit en Museu Blau. Quan Herzog i De Meuron van rebre l'encàrrec de construir-lo sabien vagament que havien de "monumentalitzar" una complicada perifèria urbana, al costat d'una depuradora d'aigües, una incineradora de residus, una desembocadura pestilent de riu i un barri degradat a tocar mateix. Aquesta era la realitat. Pel que fa a la ficció, les ments locals els explicaven que aquell espai havia de ser emblemàtic d'un esdeveniment que havia de "moure el món" (per menys, és sabut, no ens hi posem). De manera que els arquitectes suïssos, coneixedors de la teoria maragallana que a Barcelona primer venia la pedra i després el farciment del gall ?veure Macba?, van decidir fer un auditori real al subterrani, reservar espai virtual a la primera planta per exposicions que no sabien ben bé de què anirien i explicar una bonica faula al terrat. Una faula de fenicòpters que havien de fer escala, en el camí entre l'Àfrica i la Camarga, a una làmina d'aigua situada al sostre.
Al cap de set anys, qui ens havia de dir que aquella faula esdevindria crònica. El fenicòpter ha aterrat al Fòrum. No ben bé al terrat, sinó al primer pis. I amb ell hi han anat també el lleó, el cocodril, la cabra de mar gegantina i un munt d'espècies animals i vegetals: una arca de Noè sencera. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Blau, blau com l'edifici on s'està, el mar que té al davant i el planeta que el nodreix, és avui una realitat.
Potser el Fòrum no va moure el món, sempre tan mandrós, però sí que ha mogut el llevant marítim de Barcelona i Sant Adrià. Fa poc, al costat del museu, es va inaugurar l'elegant torre blanca de Telefònica, obra d'Enric Massip, dedicada a l'I+D i que ha de portar a la zona 1.200 nous treballadors. I a l'horitzó pròxim queden per construir el zoo marítim i les dependències de la UPC.
L'herència palpable del Fòrum. Cert, l'altre dia sortien per televisió els mossos esbotzant la porta d'un pis de la Mina on es despatxaven papelines. Les convivències metropolitanes són complicades, això és evident, però la millora d'aquest barri desheretat ha estat innegable. I potser sí que, perquè tot això fos real, calia bastir la ficció d'un fenicòpter que un bon dia aterrava al Fòrum. Encara que tot plegat semblés una gran conya.
