Reivindicant l'artesania de viure

JOAN ISAAC

Auditori de Barcelona

25 de març

E l darrer disc de Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) és un cant a l'inconformisme i a la vitalitat. El títol de l'àlbum, Em declaro innocent (Discmedi), és el d'una de les cançons principals d'aquest treball, i és una bona pista per entendre què vol transmetre Isaac. Demà, aquest fabricant de cançons farà un concert antològic a l'Auditori revisant temes de sempre i presentant-ne els nous, juntament amb els set músics habituals. El cantant lamenta que avui en dia "es viu en el maniqueisme, en el blanc i negre" i assegura que en el món cultural aquesta situació, aquesta manca de massa crítica és més "preocupant" encara.

Joan Isaac parla d'amor i de la mort en aquest disc. Una narrativa que no és l'habitual. Valgui com a mostra aquest vers del tema Si vols: "Però no em parlis d'amor, que d'això no en tinc ganes". Passa la realitat vital pròpia pel sedàs. Com s'arriba a escriure així? L'autor respon: "A mi el que em passa a la vida ho transmeto amb cançons". És el cas d'una altra composició del darrer àlbum, M'agradaria tant, que és com una llista dels seus desitjos vitals. El secret, assegura Isaac, és "transmetre una cosa personal, però que molts altres també han sentit". Admet que és un escriptor intimista i reconeix que "no sabria fer-ho amb el paisatge exterior".

Joan Isaac presenta el seu tretzè disc a l'Auditori i reconeix que és "intimista"

Isaac és crític amb tot el que no li agrada, parla sense embuts. "De vegades es parla a la lleugera de les grans paraules: com amor o amistat". Insisteix en la crítica: "Ara es tendeix a fer que tot sigui distret. La gent s'oblida de la seva profunditat", lamenta un dels cantautors més reeixits de Catalunya. És un home que conversa fluidament i que no es vol deixar res al pap: "Jo m'he adonat, com molta gent de la meva generació, que un cop t'autoanalitzes t'adones que vas a contracorrent. Però no en sóc culpable, sóc feliçment innocent, com dic a la cançó", explica Joan Isaac.

L'autor d'himnes com A Margalida lamenta el que la nostra societat s'està deixant pel camí. "Hem perdut el concepte artesanal de viure i hem perdut el gust per la revolució individual", assegura un home que es considera "rebel per naturalesa" i que no amaga que la funció d'un artista o intel.lectual és oferir perspectiva política o, si es vol, social.

Com veu el panorama actual? Li agraden els Manel, Els Amics de les Arts, Sanjosex... però li sabria greu que "es cremés aquesta gent per un tracte mediàtic excessiu, seria un error". I torna a la càrrega: "El que no pot ser és que en aquest país, tenint tanta diversitat, vulguem que hi hagi un únic corrent musical". El cantant espluguí sentencia: "Un país és culturalment potent si defensa el que té i no oblida el que ha tingut".