Una exposició de cançons

El visitant entra i agafa una audioguia. Per obligació. No hi ha excuses. Del que es tracta és d'anar deambulant per les sales-instal.lacions escoltant a cada lloc una cançó diferent. El que compta és això, la música, i mentre va veient la manera en què cada grup ha volgut mostrar-se més aviat com un showroom o un videoclip estàtic que no pas com una instal.lació pròpiament dita. Entra, per exemple, a l'espai d'Hidrogenese i es troba amb una mastaba feta amb les caixes de cartró dels discos del grup que ja no vol la distribuïdora. Mentre, escolta la cançó que Genís Segarra i Carlos Ballesteros han fet a partir del llibre Terenci al Nil, de Terenci Moix. La cançó es diu així, Moix, i tot l'espai està ple de referències egiptològiques exposades amb molt d'humor. A l'espai de Mishima s'hi troba la recreació del bar Heliogàbal mentre escolta Qui n'ha begut; al de The Pinker Tones s'ha escrit amb velles caràtules de vinil el títol de la cançó que se sent: Sampléame... D'això va Genius Loci, una simpàtica exposició que avui s'inaugura a la Fundació Miró amb l'objectiu d'atreure un públic més jove i experimentar amb l'arriscada proposta d'exposar cançons. Hi participen deu grups de l'escena musical barcelonina a qui hem demanat què en pensen de la iniciativa i que han estat escollits, segons la comissària, Martina Millà, perquè tenen "afinitats i estratègies similars als artistes conceptuals" (sic).

Del que es tractava era de fer una exposició amb auriculars

Les flaires conceptuals, tanmateix, no resulten gaire evidents i tampoc es pot considerar que sigui una exposició de tesi ja que no pretén oferir una mirada exhaustiva o crítica al panorama musical barceloní ?l'única aproximació en aquest sentit és l'interessant i potser polèmic article de Kiko Amat al catàleg-disc? ni plantejar la relació entre aquesta escena i l'evolució de la plàstica a la ciutat. Del que es tracta, sembla, és de passar-s'ho bé escoltant música i mirant els escenaris en què es troben a gust els intèrprets. Com que aquests, en general, són gent coneguda, la pujada de públic a Montjuïc fins al 5 de juny sembla assegurada.

Martina Millà, responsable d'activitats de la fundació, va demostrar l'any passat el seu interès en introduir la cultura popular al museu amb la interessant mostra Murals. Les seves propostes solen ser poc ortodoxes i sorgeixen no tant d'una reflexió teòrica com de la vivència quotidiana. En aquest cas, explica, del fet d'anar veient al metro cada dia com molta gent s'aïlla en una bombolla sonora amb tota mena d'auriculars i dispositius. "Un dia, arribant a la fundació, vaig tenir el flaix perquè també molt dels visitants el primer que fan és agafar una audioguia i anar passejant per les sales amb un auricular", comenta. "Vaig pensar que seria una bona idea combinar les dues coses i a partir d'aquí es va anar desenvolupant la idea". Del que es tractava, doncs, era de fer una exposició amb auriculars. Després d'investigar una mica, d'anar escoltant aquí i allà, de parlar amb experts i tota mena de gent, va anar acotant el tipus de grups i va considerar, també per qüestions econòmiques, que l'escena musical barcelonina de la darrera dècada era prou rica i creativa com perquè no calgués anar a buscar més lluny. Tot i que reconeix que no hi són tots els que hauria volgut ?els Manel van declinar la invitació ja que estaven en plena producció del segon disc? la selecció s'ha fet en funció que fossin grups per als que la posada en escena és una part important de la seva raó de ser. Segóns Millà, "són músics, però també hereus de Marcel Duchamp i Andy Warhol".

A la presentació de l'exposició, exceptuant els Hidrogenesse, la majoria de grups reconeixien un desinterès total per l'art actual. Fins i tot Mister Furia, de The Pinker Tones, sorprengué amb el comentari que aquesta mostra contribuirà que "no es confongui el museu amb un mausoleu". Aplaudiments. En fi, si encara pensen això potser sí que calia fer una exposició de cançons. Per cert, té un web especial (geniusloci.fundaciomiro-bcn.org) i s'espera una ampla participació a les xarxes socials.

Za!

>> 1. Per què creieu que formeu part de Genius Loci? Què hi aporteu, amb la vostra proposta?

>> 1. Nosaltres som molt diferents a tota la resta de músics que hi ha a l'exposició, al que fan i al que representen. Potser per això som aquí. Hi ha qui creu que el que fem és improvisar, però voldria matisar-ho una mica: el que fem nosaltres és experimentar. Ens interessa el moment, l'instant. Per això no gravem la gent mentre participa en la nostra instal.lació. Volem que cadascú aporti el que porta a dins i es deixi anar. Esperem que no sigui una instal.lació més on la gent es passegi amb l'audioguia i ja està. Volem que es diverteixin, que s'ho passin bé.

>> 2. Com heu fet visible la vostra música en la instal.lació que presenteu?

>> 2. La nostra idea bàsica, el nostre objectiu, tant en la nostra música com en tot allò en el que participem és que la gent s'ho passi bé. Vam buscar les fórmules més barates i també més senzilles perquè tots aquells que passessin per l'exposició poguessin interactuar. A més, ens ho hem passat de conya en el procés de creació d'això. La Fundació Miró ens ho va proposar cap a l'octubre, i des de llavors hem anat fent reunions i anaven sortint idees de tota mena. Aquest procés creatiu també ens ha enriquit. Parlant del que es veurà al museu, bàsicament, la nostra instal.lació presenta uns radiocassets amb què la gent pot jugar i crear el so que vulgui i, sobretot, els micròfons perquè l'espectador canti o cridi. Donem l'excusa perfecta per cridar en un museu! Volem ocupar l'espai amb un artefacte que permeti al visitant experimentar amb el so de manera directa en diferents nivells: l'emissió del propi so, la modificació del so i la interacció amb la resta de visitants.

Mishima

>> 1. Amb la resta de grups coïncidim en el temps i en l'espai, fem música en el mateix moment. Però no tenim res a veure, practiquem estils molt diferents. No crec que es vulgui fer un retrat generacional o alguna cosa així. Si ho fos, faltaria molta, moltíssima cosa, per recrear la, diguéssim, escena musical barcelonina. Honestament, hi ha propostes amb les que compartim el Genius Loci que no havia sentit mai.

>> 2. Hem volgut posar en escena una cançó, i hem hagut d'ocupar un espai, i no un temps com passa amb la música. Ens ho han fet pensar, sí. El tema és Qui n'ha begut, que és molt important en la nostra carrera. A més, és una cançó que s'acaba en el cap de l'oient. Reproduïm el mític bar Heliogàbal, un lloc on es pot trobar tot i de tot.

Illa Carolina

>> 1. Nosaltres només fa un any que existim com a grup. Agraïm molt l'oportunitat que ens donen des de la Fundació Miró. És que no tenim disc ni res! Som els més joves de les deu propostes musicals i estem una mica superats. Sembla increïble que algú escolti la teva demo de tres cançons i confiï en tu així.

>> 2. Nosaltres hem fet la cançó expressament per a aquesta instal.lació. Hem aprofitat per crear de nou. Calia presentar-se i la millor manera de fer-se conèixer és concretar el missatge. Hi ha figures que revelen conceptes que apareixen a les nostes lletres. No fem cançó protesta, però protestem!

Manos de topo

>> 1. Han volgut tocar tots els pals, des dels experiments de Za! fins a la bogeria d'Internet2. Nosaltres hi som pel nostre discurs, perquè tenim una proposta temàtica i també pel seguiment que tenim a Barcelona.

>> 2. Quan la gent entri a la nostra instal.lació sentirà una explicació de com és el nostre pis acompanyada de diferents seqüències d'una cançó.

Internet2

>> 1. Doncs no sabria què dir per què sóc aquí. Sí que tinc coses en comú amb alguns dels altres músics, però no sóc representatiu de res. Han volgut fer moltes coses amb l'exposició. És com demanar a un fuster que fagi un vídeo. Jo fa temps que treballo amb vídeo i això es nota.

>> 2. Tenia la idea de fer un musical, amb paròdies, amb bons i dolents, i el que hi ha aquí és una preview. És un projecte que em desborda.

Els Amics de les Arts

>> 1. En aquesta exposició, Genius Loci, creiem que es reuneix l'esperit de la música que es fa ara a Barcelona. Però és que, a més de fer música, a tots els que som aquí ens uneixen les mateixes inquietuds, a banda de les musicals. Nosaltres som un grup multimèdia i ens trobem molt a gust en aquesta proposta.

>> 2. Teníem molt clar que volíem jugar amb la idea de mapa i subvertir-ho. Volíem fer que no fos estàtic, volíem una cosa viva i conceptual. Amb tres pantalles caldrà més d'un visionat. La cançó Jean-Luc ens ofereix moltes referències per explicar-nos.

Hidrogenesse

>> 1. Aportem el passat de la cultura d'aquí, de Barcelona: Terenci Moix. Aportem un llibre en concret. Però no tenim res en comú amb la resta. Imagino que és una selecció aleatòria, i això està bé, perquè ja ningú pot anar etiquetant.

>> 2. Vam posar música al text, que s'anés repetint. És senzill. Volíem que es veiés que és una intal.lació barata, que l'hem fet nosaltres.

Standstill

>> 1. A nosaltres ens agraden molt els jocs. I sobretot ens entusiasma practicar en altres disciplines. Potser no tenim massa en comú amb la resta de gent de Genius Loci. Venim de llocs diferents, però molts, com amb Mishima, ens hem anat seguint.

>> 2. Hi som per mostrar la nostra vida diària com a membres del grup. Se'ns podrà veure fent feina amb l'ordinador, fent enviament, fent alguna becaina, i també fent feina creativa. Nosaltres vam ser els que vam proposar a la Fundació Miró fer vida aquí durant tot el temps de l'exposició. Serem aquí, se'ns pot observar, és com un zoo, o com Gran Hermano si es vol.

Pinker Tones

>> 1. Representem l'obertura de la música de Barcelona al món. Som pioners en sortir al mercat de fora. I també vam ser els primers a les xarxes socials, teníem un compte a MySpace dels Estats Units quan a Espanya no existia. El nostre univers va més enllà de la música, cuidem molt la imatge.

>> 2. La Fundació Miró ja va veure que el tema Sampléame donava molt de joc. La gent podrà escoltar i jugar també visualment. Tractem aquest tema per treure ferro al debat del copyright, però l'art sempre va per davant.

Mürfila

>> 1. Aportem una manera diferent de treure un disc. Havíem fet una web-sèrie on presentàvem paulatinament els temes que acabarien configurant un àlbum. Potser no és molt, però nosaltres hem ideat una nova manera de fer producció musical.

>> 2. En l'exposició es podrà veure en tres dimensions l'estètica de la sèrie que enfronta la meva alter ego amb la seva rival: la Chari. No només hi ha vídeos sobre la Chari sinó que també es podrà fer un karaoke. Creiem que molts podran reconèixer-hi molts clixés.