REPORTATGE

La biblioteca de les 72 propostes

El solar no podia ésser més complicat. Estret, irregular, allargat, encaixonat entre la difícil competència de l'esplèndid edifici de l'estació de França i un parc de la Ciutadella a l'espera indefinida del pla que finalment li doni sortida cap al mar. El repte era situar en aquest espai la biblioteca provincial (o central o pública de l'Estat...) de Barcelona. Descartada la ubicació del Mercat del Born, no va ésser fàcil que el Ministeri de Cultura acceptés un solar que també va necessitar excavacions arqueològiques prèvies. Però, finalment, l'any passat es va celebrar el concurs per construir l'esperat centre. Va guanyar un equip desconegut, Nitidus, al front del qual hi ha Josep Maria Miró, però s'hi presentaren 72 propostes entre les quals n'hi havia nombroses fetes per patums de l'arquitectura nacional. El resultat d'aquell concurs, tota una lliçó d'arquitectura sobre la diversitat de respostes a un mateix encàrrec, s'exposarà a partir de la setmana vinent al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en una mostra inèdita feta en col.laboració amb el ministeri.

El Col.legi d'Arquitectes inaugura dilluns una exposició sobre el concurs de la biblioteca

Hi ha una característica d'aquest concurs que és interessant per entendre'n el resultat: la convocatòria era anònima. Els participants es presentaven al concurs amb un lema i una plica tancada on hi havia l'oferta econòmica, que només tenia una valoració del 30% sobre el resultat. "Fa un any i mig que ho fem així", explica Javier Martín, arquitecte i subdirector general d'obres de la Gerència d'Infraestructures i Equipaments del Ministeri de Cultura. "El tema de l'anonimat ens semblava fonamental perquè la gent entengués que el procediment és obert i net, per transmetre transparència i confiança als professionals ja que hi va haver un temps en què s'hi presentaven molts pocs equips als concurs que convocàvem".

L'estratègia ha donat resultat perquè el de la Biblioteca de Barcelona ha estat el concurs més concorregut dels que ha convocat el ministeri. Hi participaren 72 projectes dels quals es varen desestimar 9 per qüestions de forma. Els 63 restants són, en general, un catàleg de bona arquitectura i una mostra de com davant d'un mateix problema les solucions poden ésser molt diverses.

"Penso que hi ha molta intensitat en les propostes", comenta Margarida Jover, vocal de Cultura del COAC i impulsora d'aquesta exposició a la seu del col.legi a Barcelona (plaça Nova, 5) que s'inaugura dilluns i que estarà oberta fins al 2 d'abril amb el complement de tres dies de taules rodones. A la primera, (el mateix 7 de febrer) es parlarà del context del concurs i del projecte guanyador; el segon (dia 17) s'abordarà la relació entre la biblioteca i l'espai públic i, el tercer dia (dia 28), es dedicarà als reptes mediambientals. Per a Jover, la proposta vol reforçar el debat arquitectònic a la ciutat a partir del fil conductor d'un concurs per un equipament tan emblemàtic i amb tanta història ciutadana com aquest. Sobre les propostes, assegura que el nivell era molt bo. "Hi ha molt pensament al darrere, algunes van molt més enllà de la solució concreta del programa", explica Jover. "El solar era difícil i uns s'han fixat amb l'estructura, d'altres amb l'espai públic, d'altres amb el tema termodinàmic".

El jurat, reconeix Martín, ho va tenir complicat. Va estar configurat per tècnics (tant de la part arquitectònica com de la bibliotecari) del Ministeri de Cultura, de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona i, per primer cop, d'un representat del COAC. "Això ha donat molt bon resultat i, de fet, acabem de firmar un acord amb el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España per tal que sempre hi hagi un representant en tots els concursos", comenta Martín, satisfet del procés i del resultat.

"Va ésser tot molt intens, però després de la valoració i de les discussions, tots vàrem estar d'acord en quins eren els millors projectes i el consens sobre el guanyador va ésser general", comenta. "I el més positiu de tot és que quan vàrem obrir el sobre va resultar que cap dels que érem allà el coneixíem, i això està bé des del punt de vista de la transparència i la confiança que volíem transmetre. Sempre ens podem equivocar, però em sembla significatiu que el guanyador hagi estat un estudi que cap dels que valoràvem els treballs coneixíem".

Martín considera que aquest sistema de l'anonimat allibera també la comissió de valoració perquè no els afegeix pressió. Si ja saps que el projecte és d'un arquitecte de prestigi, explica, no pots evitar mirar-ho d'una altra manera, tenint en compte no només el que hi ha sinó també el que ja coneixes de la seva trajectòria. En el cas del concurs de la biblioteca s'haguessin trobat amb aquest problema moltes vegades. Hi ha participat gent de molta vàlua, de vegades en projectes també molt interessants. Des de Josep Llinàs, autor d'algunes de les biblioteques barcelonines més interessants, com la Jaume Fuster, fins a Enric Ruiz-Geli, Albert Viaplana, Jordi Badia, Iñaki Abalos, Andrés Perea, Roser Amado i Lluís Domenèch, Josep Benedito, Willy Müller, Benedetta Tagliabue, Enric Massip, Fermín Vázquez, Cruz y Ortiz....

De les propostes presentades hi ha dos grans grups. Els que han optat per torres, concentrant la major part de les instal.lacions en un edifici vertical, i els que han optat per un edifici baix i lineal, amb diverses propostes que coincideixen a fer una mena de rèplica de les naus veïnes de l'estació de França. Alguns han optat per aixecar l'edifici i fer un gran pòrtic transitable i d'altres han fet un passeig sobre teulada; uns posen l'èmfasi sobre la sostenibilitat, amb propostes molt interessants perquè siguin autosuficients, i d'altres opten per façanes carregades de leds per tal de convertir-les en una pantalla gegant....

"El problema era que s'havia de combinar un solar molt allargat amb una edificació alta (18.000 metres quadrats) que s'havia d'adaptar a les necessitats actuals d'una biblioteca", comenta Martín. "La tendència ara mateix va per espais amples, molt flexibles i que tinguin possibilitat de canviar d'usos en el futur. Això exigeix superfícies grans i, per això mateix, les propostes de torre provocaven problemes de funcionament intern que va fer que tot i que arquitectònicament fossin brillants quedessin ràpidament descartades". Hi està d'acord Assumpta Bailac, presidenta del Consorci de Biblioteques de Barcelona, que va ser membre del jurat. "Ara el que es demana és flexibilitat i possibilitat d'adaptar-se als nous usos, per això ens va interessar el projecte guanyador, que a més va imaginar com seria aquella zona en el futur quan es traslladés el zoo, ja que encara que tenia una entrada per Marqués d'Argentera la principal era en relació amb el parc". Tot plegat va fer que, malgrat l'aspecte senzill de la proposta, se n'anés valorant la complexitat interna. Martín ho té clar: "Penso que aquest projecte ha fet bo el solar".

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS