Tipografia i avantguardes

LAMOLLA. MIRALL D'UNA

ÈPOCA

Museu d'Art Jaume Morera

Carrer Major, 31, Lleida

Fins al 30 de gener

RICART GIRALT MIRACLE.

IMAGINAR LA LLETRA,

PARLAR AMB LA IMATGE

Museu de Montserrat

Monestir de Montserrat

Fins al 28 de març

EUGENIO F. GRANELL.

UNA VISIÓ SURREALISTA

Sala Dalmau

Consell de Cent, 349, Barcelona

Fins al 27 de generDes del mateix naixement del cubisme, i al llarg de tot el segle vint, l'avantguarda i les arts gràfiques han mantingut una relació estable i beneficiosa mútuament. Els deliciosos tríptics, fulletons i propagandes dissenyats per Ricard Giralt Miracle a la dècada de 1930 dialoguen perfectament amb els olis, guaixos, collages i les escultures que formen la sala del MNAC dedicada a l'ADLAN (Associació dels Amics de l'Art Nou). Fins i tot en molts casos comparteixen els mateixos colors, els ombrejats i altres, i efectes estètics propis del surrealisme tangencial i de l'encisadora abstracció geomètrica que planejava als anys trenta.

La pintura catalana habitual però, amb ferum de carn a la brasa, marcs daurats i fòbia a les tintes planes, la que era seleccionada per als concursos oficials de l'Ajuntament de Barcelona, la que es comprava i es venia a les galeries d'art i omplia els museus o els salons dels propietaris dels Hispano Suiza, els Chevrolet o els Packard, no tenia res a veure amb els blaus ultramar, els negres i els vermells que Antoni Clavé i Giralt Miracle utilitzaven en els reclams publicitaris i que Artur Carbonell o Antoni G. Lamolla posaven en els crepuscles surrealistes que pintaven a l'oli sense que ningú se'ls mirés, o amb els que Joan Miró tintava els seus esplèndids pochoirs de la mateixa època que distribuïen democràticament les revistes D'ací i d'allà, Verve o Cahiers d'Art. Uns pochoirs que l'any passat va exhibir la galeria A34 i que amb pocs diners haurien pogut formar part de l'esmentada sala avantguardista del MNAC que, malgrat l'esforç lloable d'haver-se creat, encara té moltes llacunes per omplir, començant pel mateix Miró.

Per celebrar el centenari d'un dels protagonistes d'aquesta història, el Museu Jaume Morera ha muntat una retrospectiva d'Antoni Garcia Lamolla (Barcelona, 1910- Dreux, 1981) a cura de l'especialista Lucía García de Carpi, una de les persones que, des de Madrid, ha fet més pels surrealistes heterodoxos catalans. La primera part de l'exposició lleidatana també inclou obres del cercle de Lamolla: Leandre Cristòfol, Enric Crous —amb cartells i programes— i Josep (Manuel) Viola, juntament amb altres participants de la famosa Exposició Lógicofobista: Àngel Ferrant, Jaume Sans, Ramon Marinel·lo, Esteve Francès, Joan Massanet o Artur Carbonell. La segona part correspon a l'etapa de l'exili, més fosca i tètrica, quan Lamolla es va aproximar a la pintura densa de Maurice de Vlaminck i a una figuració de caire més convencional.

Ara també farà cent anys del naixement de Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 1911-1994) i es pot veure una retrospectiva del seu impecable i afortunat treball gràfic al Museu de Montserrat, amb una tria feta per Àlex Mitrani i Daniel Giralt-Miracle, fill de l'eminent dissenyador. Si Lamolla va enterbolir una pintura nítida, tal com van fer altres pintors de la mateixa generació, exiliats o no, Giralt va mantenir el foc de la modernitat fins al final de la seva trajectòria, dilatada, pletòrica i exemplar.

El polifacètic Eugenio F. Granell (A Corunya, 1912 - 2001) va ser violinista, escriptor, activista polític, membre del Poum i amic d'Andreu Nin. Va entrar tard en el món de la pintura, però va ser beneït immediatament pel gran sacerdot del surrealisme, André Breton, a la tòrrida illa de Santo Domingo. Un cop entrat al selectiu moviment bretó, Granell hi va restar fidel per sempre amb una pintura òbviament manierista, però extremadament coherent. Avançant-se al proper centenari del pintor gallec, la Sala Dalmau presenta una bona tria de teles i papers, d'entre la que destaca l'obra dels anys quaranta i cinquanta d'un gran impacte visual i una autenticitat inqüestionable.