Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
REPORTATGE

Més vius que mai

E l nen s'ha llevat d'hora impacient per obrir els regals que li han deixat els Reis Mags d'Orient. Entre un munt de joguines i videojocs, hi troba un volum d'historietes de Mortadelo i Filemón. Això, segur, està passant avui a més d'una casa. L'escena sembla intemporal: el pare ja llegia de petit les aventures dels agents de la TIA, perquè els personatges de la factoria Bruguera fa dècades que entretenen el personal.

Per sort, els detectius del gran Francisco Ibáñez estan ben acompanyats gràcies a la contínua recuperació editorial del llegat de Bruguera, darrerament celebrat a més en pel.lícules, exposicions i homenatges diversos.

En definitiva, els personatges d'autors com Vázquez, Peñarroya o Conti, entre d'altres, tornen a estar amb força entre nosaltres. I no són zombis. Una vegada ja van servir per posar una miqueta de conya a l'Espanya franquista i de la Transició, i ara, en temps de crisi econòmica, tornen per contagiar somriures (la grisor és el seu hàbitat natural). Aquest 2011 continuaran sent protagonistes.

El llegat Bruguera va serel pòsit dels 'còmixs' de l''underground' barceloní? Doncs, sí

Ricard Ferrándiz està treballant en un nou àlbum del Capitán Trueno supervisat per Víctor Mora

El barceloní Centre Cívic del Coll vol impulsar una associació d'extreballadors de l'antiga Bruguera

Jan, pare del popular Superlópez, prepara als 71 anys una nova sèrie de superherois

Continuarà... En realitat, l'imaginari de Bruguera no se n'havia anat. Hi ha dos aspectes evidents per explicar la seva llarga supervivència. D'una banda, alguns dels seus mites es mantenen en actiu: és el cas del mateix Ibáñez, que cada any publica tres entregues de Mortadelo i Filemón. D'altra banda, la continuïtat editorial a càrrec d'Ediciones B ha permès rescatar el treball d'autors injustament oblidats (ja se sap que l'autoria no era el més respectat per Bruguera, però és que, en la seva època d'esplendor, els drets d'autor no eren moda).

Més enllà d'això, l'esperit bandarra d'aquests personatges sempre ha estat present perquè la influència de l'humor Bruguera és total. Només cal pensar en antiherois com el Torrente de Santiago Segura, o en sèries de televisió com Aquí no hay quien viva, pur producte 13 Rue del Percebe amb un altre nom.

I si parlem de còmics, l'underground barceloní no era més que l'actualització de l'imaginari Bruguera sense censura i protagonitzat per punks i més gent antisistema. "Vaig créixer llegint els còmics de Bruguera. És el pòsit que porto a dins. Quan vaig començar a publicar els meus còmics underground eren les historietes que tenia com a model. Aquest pòsit aflora fins i tot en els meus darrers personatges, com Bardin, malgrat que l'estètica sigui diferent", explica Max, creador d'icones del còmix com Peter Punk o Gustavo, i que actualment està treballant en una novel·la gràfica de 120 planes en blanc i negre.

"La revista El Víbora la vàrem crear conscientment com una capçalera de personatges seguint el model de les revistes de Bruguera. A tots els autors els interessava aquell material i fèiem broma dient que estàvem fent les Hermanas Gilda o els Carpanta dels anys vuitanta", conclou Max, que es confessa especialment admirador d'en Cifré i de bona part de l'obra de Vázquez. Per tant, ni l'underground amb tota la seva pinta revolucionària va ser rupturista amb el llegat de Bruguera.

Un arxiu sense fons. El pare d'Anacleto ha estat sens dubte el gran reivindicat en aquesta revifalla brugueriana. Durant el 2011, es recuperarà més material seu en un parell d'àlbums publicats per Ediciones B i protagonitzats per dos dels seus personatges costumistes, Feliciano —rara avis a l'univers Bruguera perquè tot li sortia bé—, i la abuelita Paz (el Vázquez més bohemi i contestatari va repetir en algunes entrevistes de maduresa que aquells personatges que va crear per a Bruguera no tenien cap interès perquè l'empresa els buidava de contingut crític. Ai las).

A més dels seguidors del Vázquez, els que també estaran de sort són els nostàlgics (o els amants del kistch) perquè la mateixa editorial recuperarà al mes de març un altre producte molt recordat de Bruguera, les seves antigues col.leccions de cromos. Començarà amb tres, que es vendran directament a les llibreries: Banderas del Universo, Maravillas del Mundo i Razas Humanas (l'àlbum inclourà tots els cromos —això sí, autoadhesius— per tenir la col·lecció completa d'una tongada).

Si s'afegeix el fet que també s'està reeditant molt material de l'altre referent clàssic, la capçalera TBO, per exemple mitjançant el llançament de col·leccionables al quiosc, doncs finalment el lector pot tenir la sensació que no ha passat el temps.

Herois immortals. Però això és perquè l'empremta que van deixar aquells personatges en tantes generacions ha permès fins i tot la resurrecció d'alguns d'ells a mans d'altres autors. És el cas del Capitán Trueno, creat per l'escriptor Victor Mora amb dibuixos d'Ambrós.

L'heroi, en espera de l'estrena de la seva pel.lícula (és una pena que finalment Juanjo Bajo Ulloa abandonés el projecte), ja va tenir un intent de tornar dels llimbs, però aquesta darrera etapa va arrencar realment amb l'àlbum Capitán Trueno, el último combate, amb guió de Ricard Ferrándiz —que ja va col·laborar amb Bruguera— i dibuixos de Joan Boix. El mateix Mora va supervisar el text i Ferrándiz està treballant ara en un altre àlbum del Capitán Trueno, volum en què també s'encarregarà del dibuix. L'autor està mirant d'actualitzar el personatge sense trair els seus valors. Això es nota en unes escenes de violència més explícita, perquè els autors de llavors arribaven fins on podien. Mora recorda que no sempre era una qüestió dels censors oficials, perquè a tot arreu hi ha més papistes que el papa. Així es va trobar amb un professional de la casa que, a les historietes del Capitán Trueno!, es dedicava a "treure espases i tot instrument punyent". "I si el Capitán Trueno ordenava !Tirad las espadas!, doncs les esborrava amb guaix i allà no havia passat res. Coses d'aquesta mena n'hi ha un llarg etcètera", recorda Mora, emblema de la cultura popular.

Ferrándiz es va adonar aviat que no era fàcil insuflar nova vida a un ídol, perquè sempre hi ha gent que el vol idèntic de com el recordava, fet que dificulta trobar nous públics. "Hi ha un grup de seguidors del Capitán Trueno que es van enfadar molt amb l'anterior àlbum abans mateix que es publiqués, perquè es va filtrar que moriria Sigrid. Alguns em van comentar: com s'atreveix a matar la que ha estat la meva xicota de paper els últims 30 anys? Davant d'això, no tens gaires arguments. Però l'actualització és necessària i s'ha de tenir present que quan va aparèixer el Capitán Trueno era avançadíssim. Ambrós era un gran artista, un dibuixant obsessionat amb el moviment dels personatges. A més, el Capitán Trueno representava la lluita contra totes les tiranies en una època en què no teníem llibertats".

De superherois. Mora actualment ja està retirat del món de les historietes, però d'altres segueixen al peu del canó. Com Jan, que als 71 anys encara publica entregues del popular Superlópez. I encara té temps per a nous projectes. "Estic començant amb una sèrie de personatges nous. Es tracta d'un grup de nois, d'uns estudiants que tenen un superheroi guardat en un CD que treuen quan el necessiten. I, per descomptat, no penso deixar de fer noves historietes de Superlópez, com a mínim dos àlbums l'any", apunta Jan.

Però si hi ha algú encadenat a uns personatges, aquest és Francisco Ibáñez. Malgrat que s'han recuperat altres creacions seves, el públic sempre li demana el mateix: més Mortadelo i Filemón. "Les aventures de Mortadelo i Filemón ocupen tot el meu temps actualment. Per regla general, quan acaba de sortir una novetat al mercat, ja estic acabant la següent i projectant-ne la propera, és una maquinària que no pot parar". Durant anys, Ibáñez ha estat la imatge viva del llegat de Bruguera i encara és un dels reis de la Feria del Libro de Madrid o de Sant Jordi, un autèntic supervendes amb gran poder de convocatòria.

Tant Mora, com Jan o Ibáñez s'alegren molt de l'interès creixent que genera el seu treball i el dels seus companys desapareguts entre els autors més joves. Aquesta admiració ha donat darrerament fruits com la meravellosa novel.la gràfica El invierno del dibujante (Astiberri), de Paco Roca, obra que tracta de l'intent fallit que van fer alguns dels més importants dibuixants de Bruguera per crear la seva pròpia revista, Tío Vivo. "Els personatges de Bruguera sempre han estat un referent, reconegut o no. Tots hem crescut llegint Mortadelo. Quan ets gran, t'adones a més del seu valor. Autors com Vázquez o Cifré eren molt moderns per l'època. D'altra banda, el seu humor és el nostre humor. Carpanta, per exemple, és un personatge sorprenent en una Espanya on la proclama oficial era que aquí no es passaven penúries. En definitiva, són personatges amb ànima", explica Roca.

Visionaris. Alguns pensaven que els personatges de Bruguera tenien caspa i mira per on, és tot el contrari. Es miri per on es miri, sempre acaben sortint. "La influència de Bruguera és molt àmplia. Especialment en el cas de l'humor, que arriba fins avui en dia. La revista El Jueves, per exemple, segueix el model de la revista Pulgarcito amb una estructura de sèries amb personatges fixos i amb un contingut d'humor social", assenyala Antoni Guiral, un dels millors experts en el llegat de Bruguera, que ha publicat diversos llibres i articles sobre l'editorial que va convertir Barcelona en la capital espanyola del còmic.

"L'humor bruguerià arriba a totes les disciplines. És molt evident en casos com la pel.lícula La comunidad, d'Àlex de la Iglesia, i moltes altres", conclou Guiral.

Lògicament, la factoria Bruguera també ha tingut una presència habitual en les trobades d'historietes més importants, com el Saló del Còmic de Barcelona, esdeveniment que ha ajudat també a mantenir-ne viva la memòria. El director, Carles Santamaria, també veu clara aquesta gran influència que arriba a extrems insospitats i que es podria resumir quan afirma que "Don Berrinche és un precursor de Makoki".

A peu de carrer. Al costat del rescat editorial, també destaca una tasca més social portada a terme a Barcelona pel Centre Cívic El Coll-La Bruguera, que va prendre aquest nom perquè ocupa un edifici on hi havien algunes de les dependències de l'editorial. Bruguera estava molt imbricada al barri i el tancament va ser tot un drama perquè molta gent hi treballava. "Molts veïns es van quedar a l'atur i ho van passar molt malament. Els més joves es van poder col·locar a altres llocs, però els més grans ho van tenir difícil. Amb el temps, es recordava tot allò com un episodi trist i tot va quedar una miqueta en l'oblit", explica Xavier Franch, director del Centre Cívic del Coll.

Ja han fet exposicions i diverses activitats, algunes en col.laboració amb la Biblioteca Jaume Fuster, però la iniciativa estrella que volen impulsar és la creació d'una associació d'antics treballadors de Bruguera. "Mentre arriba el moment de l'associació, continuem reivindicant la memòria històrica del bressol de personatges com Zipi i Zape amb aquest projecte cultural que està servint per rescatar documents, imatges i testimonis. El que pretenem és aprofitar el fet que aquesta editorial, amb tot el prestigi que va tenir, és un potencial enorme que cal promoure com a element dinamitzador. En definitiva, creiem que l'antiga Bruguera és un motiu d'identitat i de patrimoni material i immaterial que cal conservar i difondre", afegeix Franch.

Entre les activitats que s'estan preparant al centre cívic per al 2011, n'hi ha de tota mena, com ara rutes pels edificis històrics de Bruguera que es troben al Coll i Vallcarca, o fanzines juvenils. Queda clar que una de les coses més boniques d'aquesta iniciativa és que posa l'accent en el treball de molts professionals anònims que van fer que es creés un univers que ajudava, i ajuda, a posar bona cara al mal temps.

Un llegat amb bona salut. Malgrat aquestes iniciatives, les batalles per la memòria en el món del còmic es decideixen en les vinyetes. I aquesta la té guanyada el llegat de Bruguera per molts anys. No anava errat Terenci Moix quan parlava de "l'Escola Bruguera". Ibáñez diu el mateix, però amb altres paraules: "He influenciat els autors joves de la mateixa manera que els autors anteriors m'han influït a mi. Com que no tenim una aula on s'ensenyi còmic, tots ens hem convertit en catedràtics de la generació posterior".

Però l'evident ha trigat una mica a tenir el reconeixement que es mereix. Això sí, a tot arreu succeeix el mateix. Per exemple, van passar més de 50 anys després de la mort de Winsor McCay, el creador de Little Nemo, per poder gaudir d'una biografia dedicada al gran artista que va anunciar l'arribada del surrealisme.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 6 de enero de 2011