"L'editor ha d'acceptar els reptes"

Rafael Borràs va fer 75 anys el 12 de desembre passat. Porta 60 anys al món de l'edició, des que, als 15 anys, va començar a treballar a la Casa del Libro (abans i després, Catalònia). Ho celebra amb el tercer volum de les seves memòries, La razón frente al azar (Flor del Viento).

Com els dos anteriors, La batalla de Waterloo i La guerra de los planetas, és imprescindible pels interessats en l'edició.

Narra la seva darrera etapa a Planeta i, a part d'un excel.lent recorregut historicoeditorial, el llibre està ple de sucoses sorpreses, com el demolidor informe que Pere Gimferrer va fer per a Lara de Pasionaria y los siete enanitos, de Vázquez Montalbán o com es convida els autors a presentar-se al premi Planeta.

'Hem de reconstruir l'esquerra seriosament o estarem fotuts per molt de temps'

'Confio que els llibres impresos m'acompanyin fins l'hora final'

Pregunta. Quin balanç fa d'aquests 60 anys?

Resposta. Hem passat de la censura a la llibertat d'expressió i els últims anys hem assistit a una revolució increïble de la informàtica que ho està canviant tot, i que encara ho canviarà més.

P. I personalment?

R. He intentat fer conèixer llibres que ens permetessin entendre perquè els espanyols l'any 1936 van cometre la barbaritat de reunir-se i tenir un lleuger intercanvi d'opinions. Les conseqüències d'aquella guerra encara duren, es vulgui o no reconèixer.

P. En aquests anys, quina ha estat la seva satisfacció professional més gran?

R. Que els bons llibres i els seus autors hagin tingut el reconeixement que es mereixen, no comercial, sinó des del punt de vista literari o històric.

P. André Schiffrin diu que editar pot ser una forma diferent de participar en la política.

R. Jo ho he fet. Publicant en la col.lecció Espejo d'España autors enfrontats en la Guerra Civil. Els dos primers títols van sortir el 1973, dos anys abans que el dictador tingués el bon gust de morir-se. Semblava impossible aleshores que publicaríem les memòries de La Pasionaria o les de Carrillo.

P. Què va significar la publicació el 1976 de Mis conversaciones privadas con Franco de Francisco Franco Salgado-Araujo?

R. Era més franquista que Franco i va fer un retrat sense misericòrdia de les misèries de El Pardo.

P. Quina mena d'editor es considera?

R. Un editor actiu. L'editor no s'ha de conformar que li arribi el gran llibre, sinó que s'ha de preguntar a cada moment quin és el llibre més necessari i trobar l'autor. Per exemple, el llibre que li vaig demanar a Carlos Rojas ¿Por qué perdimos la guerra? es va publicar el 1970.

P. Què va passar amb Las Armas y las letras, d'Andrés Trapiello? Havia de guanyar l'Espejo d'Espanya el 1994 i al darrer moment li van donar a La última salida de Manuel Azaña, de Jiménez Losantos.

R. Ho va decidir l'aleshores directora general de Planeta, Ymelda Navajo, amb Fernando Lara, per raons econòmiques, no polítiques. Navajo pensava que vendria més Jiménez Losantos.

P. És cert que quan el van acomiadar de Planeta, el 1995, li van donar 100 milions de pessetes?

R. Sempre s'exagera. Eren 97 i escaig. En els 22 anys que vaig estar a Planeta, en alguna cosa vaig contribuir. No em van regalar res.

P. Qui el va acomiadar? Lara? Ymelda Navajo?

R. No val la pena parlar d'aquesta senyora.

P. És veritat que Lara Hernández tenia al despatx una pistola a l'abast de la mà?

R. És públic que tenia permís d'armes. A banda de les seves idees, Lara ha fet tres coses importants per al món de l'edició: l'adaptació a l'espanyol de la Gran Enciclopedia Larousse; la creació de Premio Planeta, que va revitalitzar el paper dels escriptors; i que permetés que es fes la col.lecció Espejo d'España.

P. Com veu l'edició ara?

R. L'editor té reptes que ha d'acceptar: l'important no és el suport sinó el missatge. Ara bé, jo confio que els llibres i els diaris impresos en paper m'acompanyin fins l'hora final, que penso que està a prop.

P. Ara el que exagera és vostè. Segur que ja està preparant un nou llibre.

R. Sí. Los interinos. Seran semblances dels ministres espanyols des de la República fins ara que he conegut. Ministres i ministrables, que es delien per ser ministres.

P. Com veu el panorama polític?

R. Hem de reconstruir l'esquerra seriosament o estarem fotuts per molt de temps.

P. Com veu el futur de la monarquia?

R. El problema no és el futur que l'hi veig jo sinó com el veuen els espanyols. A Juan Carlos se'l va acceptar perquè era la solució menys dolenta per evitar un nou enfrontament civil. Però, per mi, no és acceptable que el cap de l'Estat ho sigui, no per mèrits personals, sinó per raó de drets de sang. I a més, tenim una Constitució que es masclista, que posa l'home per davant de la dona.

P. Segueix sent un republicà convençut.

R. I solidari. La República va perdre i, en aquest cas, hem d'estar amb els perdedors. Va ser l'intent frustrat de democratitzar un país. Els falsos problemes en nom dels que es van rebel.lar els sublevats, des de les autonomies fins a una societat socialment injusta, segueixen vigents.